Situació
Castell situat al cim del turó al peu del qual hi ha el poble actual de Corçà. És a l’extrem occidental de la vall d’Àger, damunt de la vall de la Noguera Ribagorçana.
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG085560.
A uns 2 km d’Àger, si seguim la carretera que va a Balaguer, trobarem una pista de terra que ens portarà a Corçà. També s’hi pot anar per Agulló.
Història
La primera referència sobre Corçà apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048. Entre els béns de la dotació, Guillem Mudarraf llegà una terra que era situada sota els termes de Clarmonte i Curciano. En l’acta d’investidura de Guillem Ramon, jutge osonenc, com a abat de l’abadia d’Àger, del gener del 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren, entre altres béns, la dominicatura del castro de Chorzano amb el servei i la recepció que li feien els homes de dit castell. Pocs mesos després, l’abat Ramon establia una convinença sobre el castell de Corçà amb el castlà Atinard Miró. El 1060 els expressats esposos reiteraren la donació a Àger del castellum Corcianum amb el seu terme i pertinences, i la parrochiam castelli amb els seus béns, primícies, delmes i oblacions. La repartició de béns de l’abadia del 1066 adjudicà el castell de Corçà a la mensa capitular.
L’any 1110 el castell fou infeudat per l’abat Guillem, aleshores regent de l’abadia esmentada, a Galceran amb la meitat de la parròquia i un terç dels seus drets. Sant Pere es reservava l’altra meitat de la parròquia, el dret de nomenament dels seus preveres i la dominicatura d’Espadella. El feu l’havia posseït ja Galceran Erimany, pare del dit Galceran. Així es dedueix del seu testament, lliurat l’any 1094, en el qual deixa al seu fill el castell de Corçà, que afirma posseir per l’expressat monestir. El 1187 posseirà el feu Berenguer d’Albesa.
Castell
Planta, a escala 1:400, dels escassos vestigis d’aquest castell.
R. Eslava
S’han conservat molt pocs vestigis del castell de Corçà, situats al cim del turó al costat del qual s’arrecera actualment el poble. La llargada d’aquest espai superior és de 37, 5 m. L’amplada és de 10 a 15 m. Al llarg del vessant meridional de la roca superior es conserven restes d’un mur, que devia resseguir el perímetre del cimal. Els murs, amb una alçada molt reduïda, ressegueixen el límit exterior, amb formes rectes i sobretot corbes. Segurament, si s’hi fessin unes excavacions arqueològiques es podrien trobar més restes de murs i d’altres materials; als vessants del turó han aparegut més d’una vegada monedes medievals.
Bibliografia
- Villanueva, 1821, vol. IX, ap. XIV, pàgs. 248-251
- Sanahuja, 1961, doc. 21, pàgs. 334-335
- Baraut, 1986, doc. 61, pàgs. 145-146
- Fité, 1985, pàgs. 149 i 257