Resultats de la cerca
Es mostren 2309 resultats
dibàsic | dibàsica
Química
Dit d’un àcid la molècula del qual té dos hidrògens reemplaçables.
En el cas dels àcids dibàsics orgànics, hom observa la presència en la molècula de dos grups carboxil àcid dicarboxílic
al·lofanat
Química
Cadascuna de les sals o èsters de l’àcid al·lofànic.
En general, els èsters cristallitzen bé i són recomanats per a la identificació dels alcohols terciaris Són obtinguts, per exemple, tractant l’alcohol amb clorur d’allofanoil Amb l’amoníac donen biuret Els allofanats metàllics són obtinguts hidrolitzant els èsters Si a partir d’un allofanat hom intenta d’alliberar l’àcid, hom obté urea i CO 2
fosfat de calci
Farmàcia
Química
Cadascuna de les sals de calci derivades de l’àcid fosfòric.
El fosfat de calci tribàsic Ca 3 PO 4 2 constitueix la major part de l’esquelet dels vertebrats en el regne mineral es presenta associat amb el fluorur de calci i constitueix l’apatita molt poc soluble en aigua, pot ésser obtingut per reacció de l’àcid fosfòric amb lletada de calç fins a assolir un medi fortament bàsic El fosfat de calci dibàsic CaHPO 4 es presenta a la natura en forma anhidra monetita o dihidratada brushita hom l’obté per acció dels àcids sobre el fosfat de calci tribàsic que cristallitza en forma dihidratada El fosfat de calci monobàsic CaH 4 PO 4 2 és soluble en aigua…
sulfat
Química
Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos àtoms d’hidrogen de l’àcid sulfúric.
Els sulfats metàllics són molt abundants en l’estat natural cal esmentar-ne el sulfat potàssic K 2 SO 4 , el sulfat sòdic Na 2 SO 4 , el sulfat de calci CaSO 4 anhidrita, el sulfat de magnesi MgSO 4 7H 2 O epsomita, el sulfat de bari BaSO 4 baritina i el sulfat d’estronci SrSO 4 celestina Són coneguts sulfats de gairebé tots els metalls, i, d’altra banda, els metalls molt electropositius alcalins formen també hidrogensulfats És també comuna la formació de sulfats dobles, especialment entre un metall trivalent i un de monovalent alum Hom obté els hidrogensulfats per cristallització de…
carbonat
Química
Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos hidrògens de l’àcid carbònic.
Els carbonats metàllics són molt abundants en l’estat natural cerussita, malaquita, atzurita, smithsonita, witherita, estroncianita, calcita, aragonita, dolomita, etc La majoria de metalls formen carbonats, llevat de l’alumini i el crom els metalls alcalins formen, a més, carbonats àcids o hidrogenocarbonats, mentre que el bismut, el coure i el magnesi, solament carbonats bàsics Per raó de la feble ionització de l’àcid carbònic, els carbonats solubles sofreixen una hidròlisi considerable en medi aquós i són bàsics La majoria dels carbonats poden ésser obtinguts per precipitació d’una solució…
urea
Bioquímica
Amida de l’àcid carbònic, de fórmula (NH 2
) 2
C=O.
És el principal metabòlit de les proteïnes, i és excretat per l’orina a raó de 30 grams per dia en els individus humans adults Des d’un punt de vista històric, té una gran importància, puix que la seva síntesi, efectuada per FWöhler l’any 1828 per escalfament del cianat amònic quan ja era coneguda la natura metabòlica de la urea, representà l’inici del descrèdit de la teoria de la força vital i marcà l’inici de la recerca sistemàtica en el camp de la síntesi orgànica La urea es presenta en forma de cristalls blancs, gairebé inodors i de gust salí, solubles en aigua, alcohol i benzè, i…
aminoàcid

Els vint aminoàcids de les proteïnes i l’estructura d’un aminoàcid
© fototeca.cat
Bioquímica
Substància orgànica que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció amina.
La posició relativa d’aquests dos grups ve indicada per les lletres α, β, γ,, i ϖ si els grups són als dos caps de la cadena Els aminoàcids són sòlids cristallins, en general poc solubles en aigua i en solvents orgànics, i tenen propietats amfòteres En solució existeixen en forma de sals internes formen ions mixtos per migració d’un protó del grup —COOH al grup —NH₂ Al laboratori són preparats per mètodes molt diversos entre els quals un dels més generals és la síntesi de Strecker Llurs propietats químiques combinen les dels àcids carboxílics i les de les amines, i per tant formen sals amb…
triclorur d’arsènic
Química
Líquid d’aspecte oliós, que desprèn vapors d’àcid clorhídric per acció de la humitat de l’aire.
Bull a 130,5°C, i el punt de fusió és —18°C És obtingut per combustió de l’arsènic metàllic en atmosfera de clor o per destillació del triòxid d’arsènic amb àcid clorhídric concentrat En dissolució aquosa s’hidrolitza a hidròxid arsenós i àcid clorhídric Intermediari en l’obtenció de derivats orgànics farmacèutics i insecticides, és emprat en ceràmica i per a fer gasos metzinosos
triòxid de sofre
Química
Anhídric de l’àcid sulfúric que, en l’estat sòlid, pot existir en tres varietats al·lotròpiques, dites α, β i γ.
La forma α, de més gran estabilitat, basa la seva estructura en cadenes entrecreuades de tetràedes de SO 4 units mitjançant dos àtoms d’oxigen, presenta consistència fibrosa, es fon a 16,83°C i bull a 44,8°C És fortament corrosiu i es combina amb l’aigua amb formació d’àcid sulfúric i gran alliberament d’energia SO 3 +H 2 O →H 2 SO 4 +21,3 kcal/mol És soluble en l’àcid sulfúric òleum Hom l’obtè, generalment in situ , per oxidació del diòxid de sofre catalitzada per òxids de nitrogen mètode de les cambres de plom o per esponja de platí o pentòxid de vanadi V 2 O 5 mètode de contacte El…
fosfit
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid fosforós (H3PO3).
Pel fet d’ésser un àcid tribàsic, hom en coneix les sals monometàlliques, dimetàlliques i trimetàlliques L’ió fosfit PO 3 &≡sup té dos electrons lliures en l’àtom de fòsfor en dissolucions aquoses es produiria la reacció PO 3 &≡sup + H 2 O →HPO 3 = +OH -
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina