Resultats de la cerca
Es mostren 3782 resultats
meliantàcies
Botànica
Família de terebintals composta per plantes llenyoses de fulles alternes imparipinnades, de flors hermafrodites pentàmeres i de fruits en càpsula loculicida.
Comprèn unes 30 espècies pròpies de l’Àfrica central i meridional, entre les quals es destaca la flor de mel
oriol
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids, de 24 cm, el plomatge del qual és groc viu amb les ales i la cua negres en els mascles i verd groguenc amb les parts inferiors més clares i ratllades en les femelles.
Habita als boscs caducifolis de tot Europa, llevat d’Escandinàvia i el S de Grècia, i hiverna a l’Àfrica oriental
cap Bojador
Cap
Cap del Sàhara Occidental.
Al s XV, l’època dels grans descobriments geogràfics, fou considerat com a límit de l’expansió castellana a l’Àfrica
griva

Griva
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 27 cm, que té les parts superiors brunes, les inferiors de color blanc groguenc amb taques negres i el dessota de les ales blanc.
Habita a tot Europa, excepte Dinamarca, Noruega, Islàndia i les Balears, i hiverna a l’Àfrica septentrional, Pèrsia i el Turquestan
El poblament humà de les sabanes
La història de les poblacions del continent africà Gairebé ningú no discuteix que les sabanes, i més concretament les sabanes africanes, probablement les de l’Àfrica oriental i meridional, han estat el bressol de tots els humans actuals, com abans ho fou de la família dels homínids Per això, abans de tractar del poblament humà de les sabanes de tots els continents es dedicarà una atenció particular als processos de poblament del continent africà com a conjunt i a les característiques presents de les poblacions humanes africanes En la seva distribució per la biosfera, els humans no acostumen a…
pollancre d’Elx

Pollancre d’Elx al desert d’Ejina, a la Mongòlia Interior
james j8246 (CC BY 2.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de fins a 12 m d’alçària, de fulles coriàcies, glabres, glauques, enteres o incises, les joves lanceolades i les velles dentades, ròmbiques o reniformes; de flors unisexuals, les femenines llargament pedicel·lades en aments laxos, i de fruits capsulars.
Propi de zones àrides d’Africa i Asia, a Europa només és naturalitzat al Camp d’Elx, sobre sòls salins i humits
estrelítzia
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de més d’1 m d’alçària, de fulles simples, oblongues o lanceolades, proveïdes d’un pecíol llarg i gruixut, i de flors trímeres, amb els sèpals de color groc ataronjat i els pètals de color blau fosc, reunides en grups de 3 o 4 dins una espata rígida en forma de barca, damunt un llarg peduncle.
Procedeix del sud d’Àfrica i és plantada en tests o directament a terra també és molt emprada com a flor tallada
xarrasclet

Xarrasclet
© Arxiu Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes
, de la família dels anàtids, de 38 cm, que habita a Europa entre els 64° de latitud nord i els Pirineus, la Itàlia central, Albània i Bulgària.
Hiverna en alguns indrets de les costes mediterrànies i a l’Àfrica tropical És ocell de pas durant les migracions als Països Catalans
rascletó

Rascletó
Bogbumper (cc-by-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 19 cm, que té les parts superiors de color bru d’oliva, amb l’esquena tacada de negre i blanc; el mascle té les parts inferiors d’un gris blavenc i la femella ocràcies.
Habita als aiguamolls de l’Europa oriental i hiverna a l’Europa mediterrània i el nord d’Àfrica És migratori als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina