Resultats de la cerca

Membre del consell directiu del Centre Excursionista de Catalunya CEC, al setembre del 1905 cofundà la Societat de Ciències Naturals de Barcelona Club Muntanyenc En fou el primer president i formà part del seu consell directiu fins a la seva mort Al gener del 1920 redactà, juntament amb Agustí Duran i Josep Maria Co de Triola, les bases d’una federació d’entitats excursionistes, i constituí la Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya, embrió de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC De la seva nombrosa activitat espeleològica, cal destacar la primera…

Fill de Francesc Díaz Alonso, fou conegut com Chico Díaz Format al CN Barcelona, fou jugador de paleta de cuir, pala curta i trinquet Davanter, en pala curta aconseguí set Campionats de Catalunya amb J Sala 1987, Francisco Bakero 1988, 1989, Antonio Carretero 1991, 1993, 1995 i Abraham Pereira 1992, i fou campió d’Espanya de clubs amb Antxon Mena 1993 En paleta de cuir, fou campió de Catalunya amb Sala 1987, Carretero 1994, Bakero 1996, Agustí Calvo 1996 i Àlex García 1997 En trinquet ho fou amb Calvo 1996 Exercí de seleccionador i entrenador de l’equip català de pala curta i paleta 2006-08

El 1935 s’apropà al Partit Republicà Democràtic Federal PRDF d’Eduardo Barriobero, amb el qual convingué un Front Únic Federal Després de participar en el Congrés federal de Barcelona juny de 1936 esdevingué el referent català del PRDF Dirigents Jaume Macià president, Agustí Comenges secretari general i Marià Serra Crespo Durant la guerra impulsà el batalló Pi i Margall en les milícies de la CNT Participà en el procés de reunificació de tots els federals en el Partido Republicano Federal València, 12 de febrer de 1938 i dirigí l’assemblea d’unificació federal realitzada a Barcelona el primer…

Estudià gramàtica, filosofia i teologia a València Nomenat tresorer de l’arquebisbat de Sàsser Sardenya pel seu protector, Gaspar Fuster, arquebisbe d’aquella diòcesi sarda, no arribà a anar-hi, i restà a València en qualitat de beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu, on fou, també, arxiver des del 1696 Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades del 1516 al 1700, que comencen amb la mort de Ferran el Catòlic i acaben amb la mort de Carles II Sembla que es basà en documentació de l’arxiduc que regia El manuscrit original passà al seu nebot, Tomàs Agustí Sales i…

Doctor en dret i canonge de Barcelona, essent bisbe d’Elna asistí al concili de Trento i s’oposà a la seva suspensió Fou amic del futur cardenal Granvelle, amb el qual sostingué correspondència Durant el seu pontificat a Urgell residí sovint a Barcelona A Lleida, i dins l’esperit de Trento, fundà el Collegi de la Concepció, a la Roqueta, amb rendes pròpies, per a la formació de preveres, i convocà un sínode a la ciutat el 1557 Projectà un pla de reforma per a l’estudi general de Lleida, que portà a terme el seu successor Antoni Agustí Féu publicar a Barcelona 1556 el Stylus capibreviandi de…

Mot del llatí eclesiàstic, deriva del clàssic jubilum , pròpiament ’udol, crit', però relacionat amb l’hebreu yobel , ’corn amb què s’anunciava l’any jubilar i aquesta mateixa festa', passà a significar ’crits d’alegria' Sant Agustí, comentant el salm 99 Jubilate Deo , el defineix com a sonus quidem est laetitiae sine verbis , ’cant d’alegria sense paraules' És una expansió de joia interior que es tradueix en melodia sense text Els jubili més característics són els de la darrera a de l’alleluia de la missa i la darrera síllaba del verset, bé que també se’n troben en alguns ofertoris com els…

L’obra, que conté 4500 veus, només inclou entrades referents a la història en general i exclou les d’història d’altres disciplines literatura, art, arquitectura, llengua, etc, tot i que comprèn entrades de la història general de la cultura S’adreça a un públic ampli, no especialitzat, i està vinculat, a través de referències bibliogràfiques, a l’obra collectiva Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar i editada, també, per Edicions 62 Cronològicament, abraça des de les primeres referències de l’aparició de l’home en el territori de l’actual Catalunya fins al període de la transició del…

Documentada com a seu diplomàtica en època visigòtica, caigué en poder dels sarraïns i fou destruïda per Carles Martell el 737, motiu pel qual el clergat i una bona part dels habitants es traslladaren a Substantion, localitat de l’interior propera a Castelnau-le-Lez també desapareguda actualment El 1060, alhora que el comte s’establia a Mauguió, el bisbe tornà a Magalona, on fou construïda una catedral romànica, encara existent el 1115 hi fou consagrat bisbe de Barcelona sant Oleguer La canònica d’aquesta seu adoptà la regla de sant Agustí Magalona patí la competència progressiva de…

El més antic és el de Santa Maria Magdalena de València, erigit vers el 1240, que seguí la regla de sant Agustí, fins que el 1286 adoptà la de sant Domènec Poc temps després es fusionà amb els convents dels servites 1297 i el de pecadores repenedides 1416 El convent de Barcelona existia a mitjan s XIV, en una capelleta pròxima a la riera de Sant Joan Entre el 1365 i el 1372 el Consell de Cent patrocinà l’erecció d’una nova casa, amb la qual es fusionà el 1450 el monestir de Conangle les Masies de Roda i un altre de situat prop de Terrassa, al Puig Barral 1535 El 1880 el convent fou traslladat…

Des del 1949 ensenyà a la Sorbona Bon coneixedor de la patrística i en especial de sant Agustí, sobre el qual escriví àmpliament De Saint Augustin et l’augustinisme , 1957, que fou traduït al català, dirigí la Nouvelle Histoire de l’Église 1963-77 i hi collaborà La seva reflexió pacient i minuciosa fou completada per la vocació a esperonar investigacions científiques collectives Patristica sorbonensia , entre les principals Tenia una concepció global del coneixement històric presentat sobretot a Théologie de l’histoire , 1968 que el féu comprometre's en el present de la història, al moment…