Resultats de la cerca
Es mostren 1148 resultats
Despoblat d’Esplugallonga (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista d’un sector de les ruïnes del poblat, on s’observen els murs verticals que dividien els diferents habitatges aixoplugats sota la penya ECSA - A Roig Uns 200 m cap a llevant de la cova de Sorta s’obre a la mateixa cinglera una llarga balma coneguda per la gent del país com a Esplugallonga tot dins encara de l’antic terme de Serradell Mapa 33-11252 Situació 31TCG273828 Per arribar a la balma cal seguir el camí que en diuen de la Serra, i que al principi és el mateix que porta a Sorta, si bé caldrà deixar el trencall que hi mena, i continuar enfilant-nos al peu de la paret de…
Castell de Collbató
Art romànic
Situació La torre que corona el recinte fortificat conserva encara part dels carreus de revestiment F Baltà Al peu de Montserrat, el castell és bastit dalt d’un turó cònic sobre el poble de Collbató Mapa 36-15392 Situació 31TDG024029 Per arribar-hi s’ha de prendre, a la placeta de davant l’ajuntament de Collbató, el carrer d’Amadeu Vives antic Carrer Major, que ens durà davant l’antic portal de muralla de la població S’ha de sortir fora muralla i, vorejant Can Casanova, pujar el turó del castell El que s’anomena camí del Castell, que surt de dins el poble, porta cap a unes cambres mig…
Vila fortificada de Banyuls dels Aspres
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, amb l’església parroquial a primer terme, la capçalera de la qual és una torre rectangular de l’antic recinte fortificat ECSA - Jamin Les restes de l’antic recinte fortificat de Banyuls es troben, bàsicament, al costat i en el mateix lloc ocupat per l’actual església parroquial de Sant Andreu Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 6” N - Long 2° 52’ 1,8” E Per a anar a Banyuls dels Aspres des de Perpinyà, cal prendre la carretera N-9 i a la cruïlla de l’Oliu a 15 km de Perpinyà, a mà esquerra, la D-40 En 1 km de recorregut s’arriba a Banyuls dels Aspres PP…
La masia: habitatge, explotació i defensa
Mas torre La Villa, la Coma i la Pedra, Solsonès, segle XIII Els orígens de la masia com a unitat de sostracció pagament de rendes i d’explotació són, actualment, objecte de recerca i discussió Però el mas com a forma d’hàbitat dispers i habitacle de famílies pageses és, segurament, una estructura molt antiga que atreu poderosament l’atenció d’arqueòlegs i historiadors Durant el segle XIII i coincidint amb períodes d’inseguretats i canvis, s’observaren unes tendències constructives, inspirades en èpoques anteriors, de marcat caràcter defensiu Així, en diverses zones de Catalunya proliferaren…
Ànec blanc
L’ànec blanc Tadorna tadorna és un ànec corpulent que ateny 61 cm d’alçària, amb posat i vol més aviat d’oca Té el plomatge molt acolorit, amb el cap i el mirall verds i una característica faixa de color canyella que li envolta el cos a l’altura del pit, bé que, a distància, destaca solament el blanc i el negre El mascle a l’esquerra té una protuberància roja al bec que el distingeix de la femella exemplar de la dreta els polls són exclusivament blancs i negres, com s’aprecia en el dibuix, i els joves exemplar del fons, amb el bec rosat, mostren colors castanys al mantell i no tenen la…
llunetes
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles basals lanceolades, més o menys dividides, de flors grogues en raïm i de fruits siliculosos dídims.
Es fa en roquissars i en llocs incultes, a l’Europa central i meridional
llàgrimes de Job
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de jardí, de 50 a 100 cm d’alçària de fulles amples i planes, d’espícules unisexuals i de fruits molt durs, semblants a perles.
plantatge d’aigua
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les alismatàcies, aquàtica, de 20 a 100 cm d’alçària, de fulles ovals agudes, llargament peciolades, i de flors blanques o rosadenques, aplegades en una inflorescència paniculiforme.
Creix en aigües estanyades o de curs lent, espontàniament o plantada en jardins
pericó vermell

Pericó
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal, de la família de les gencianàcies, de 10 a 60 cm d’alçària, de fulles ovades o el·líptiques, les inferiors disposades en roseta, i de flors purpúries, arranjades en cimes corimbiformes.
Es fa en llocs herbosos En medicina casolana, és usada com a tònic amarg, antidiabètic i febrífug
gibrell
Vas rodó de terrissa, de metall, de plàstic, etc., de poca alçària i més ample de la boca que de la base, emprat per a rentar-hi plats i per a altres usos diversos.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina