Castell de Collbató

Situació

Al peu de Montserrat, el castell és bastit dalt d’un turó cònic sobre el poble de Collbató.

Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDG024029.

Per arribar-hi s’ha de prendre, a la placeta de davant l’ajuntament de Collbató, el carrer d’Amadeu Vives (antic Carrer Major), que ens durà davant l’antic portal de muralla de la població. S’ha de sortir fora muralla i, vorejant Can Casanova, pujar el turó del castell. El que s’anomena camí del Castell, que surt de dins el poble, porta cap a unes cambres mig rupestres que s’obren al vessant nord del turó per mitjà d’arcs gòtics posteriors.

Història

Collbató és documentat el 931, quan el prevere Guadamir i els seus germans Lunes i Calaboio venen al comte Sunyer els alous que tenen al terme del castell de la Guàrdia, a Collbató i a Almedòvar que, en part, havien obtingut per aprisió. Aquests personatges el 936 permuten amb el comte Miró el seu castell de la Guàrdia de Montserrat pel de Castellví de la Marca. El 945, el comte Sunyer, altra volta, els torna a comprar unes terres i uns alous als mateixos llocs de Collbató i Almedòvar del terme de la Guàrdia.

El castell de Collbató és esmentat per primer cop l’any 1113, quan el vescomte Guislabert Udalard, amb els seus fills Pere i Berenguer, el cedí a la seva filla Ermessenda, casada amb Bartomeu. En el document s’especifiquen els límits del seu terme: a llevant amb el Llobregat i el terme d’Esparreguera; a migdia amb el terme de Pierola; a ponent amb el de Santa Maria del Bruc, i a tramuntana amb ipsa Ugosa vel in fonte Sancte Maria, és a dir, amb el torrent de Santa Maria, el castell de Collbató amb totes les seves pertinences. El 1201 era senyor de la Guàrdia i de Collbató Guillem de Montserrat, successor dels vescomtes. El 1205 aquest Guillem de Montserrat, amb la seva muller Beatriu i la seva mare Guilla, donà a Santa Maria de Montserrat terres del terme de Collbató, al lloc anomenat Torelló. Guillem de Montserrat i Beatriu el 1215 donaren al seu fill Berenguer el castell de Collbató, del qual tenien el domini vitalici. Berenguer fou senyor de Collbató fins el 1260, data en què el succeí el seu fill homònim. El 1292 Guillem de Montserrat, fill d’aquest Berenguer, ven al seu nebot Guillem Durfort el castell, amb la seva fortalesa i les cases que hi ha, en franc i lliure alou, amb tots els seus honors, possessions, pertinences, homes i dones, per 27 000 sous de moneda de Barcelona de tern. Finalment, el castell pervingué al monestir de Santa Maria de Montserrat per testament de Guillem Durfort el 1375. El cenobi, però, no pogué posseir el castell fins el 1377, després d’indemnitzar els familiars que interposaren diversos plets.

Castell

Les restes conservades del castell de Collbató, anteriors al 1113, encara que són escasses, permeten de conèixer quina era la seva estructura, que correspon a un model molt simple: una torre envoltada d’una muralla de forma rectangular. De la torre, semicircular i situada al punt més alt del turó, només se’n conserva la meitat, però té la base sencera. Entre la torre i la muralla hi ha restes de dos murs, aproximadament paral·lels al traçat dels murs de llevant i de tramuntana de la muralla i distants 1,5 m i uns 3 m, respectivament. Segurament, devien delimitar unes cambres que aprofitaven com a mur longitudinal la mateixa muralla exterior. A sota, situades al vessant nord del turó del castell, hi ha les quatre cambres semirupestres a què ens hem referit abans, obertes per arcades gòtiques, algunes d’aquestes d’època tardana.

El diàmetre exterior de la torre és de 5,20 m, l’interior és de 2,20 m i els murs fan 1,50 m de gruix. La base té una alçària de poc més d’un metre, i el fragment de mur de la torre fa aproximadament 2,5 m. No s’hi veu l’arrencament de cap volta. La torre era revestida de carreus, la majoria dels quals ja no es conserven, i el reompliment interior del mur és format per llits de pedres travats amb morter. A la banda exterior, els carreus formen filades regulars, amb els trencajunts a mitja peça. La muralla, avui molt arranada, tancava un recinte rectangular d’una superfície aproximada de 228 m². Les parets llargues del rectangle són les de tramuntana i migdia. Els angles de la muralla conservats són els del sud-est i del sud-oest, mentre que al nord es conserva un llarg tram de muralla.

Bibliografia

• Carreras i Candi, 1889
• Carreras i Candi, 1911
• Els castells catalans, vol. 1,1967, pàgs. 376-380
• Pagès, 1986, pàgs. 6-7
• Buch, 1986
• Portero, 1988
• Pagès, 1988
• Pagès, 1992, en premsa