Resultats de la cerca
Es mostren 2350 resultats
Blanca Anguera Blanch
Esgrima
Tiradora.
Formada al club Sala d’Armes Montjuïc, fou campiona d’espasa de menors de vint anys de Catalunya 1991-92 i d’Espanya 1992 i participà en el Mundial júnior de Gènova 1992 En la categoria absoluta, guanyà quatre anys consecutius el Campionat de Catalunya 1990-93 i participà en el Mundial de l’Havana Llicenciada en INEF, és professora d’educació física i coautora del llibre Valors en guàrdia , una unitat didàctica d’esgrima de deu sessions
Patrícia Margareto Roca
Esgrima
Tiradora i àrbitra.
Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, destacà en categories inferiors en la modalitat de floret, en la qual es proclamà campiona d’Espanya júnior 2007 i cadet 2005 Ha estat nou vegades campiona per equips, inclosos dos títols en categoria absoluta 2009, 2011, i cinc vegades campiona de Catalunya individual en categories inferiors, dues en categoria júnior 2006, 2009 Amb la selecció espanyola participà en Campionats d’Europa júnior 2007, 2008 És àrbitra autonòmica de floret i espasa
Rafael Miñana Prieto
Esgrima
Tirador.
Membre de la Sala d’Esgrima Amposta i de la Sala d’Armes Montjuïc, destacà en la modalitat d’espasa i es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya en diverses categories, entre les quals cal destacar un Campionat d’Espanya júnior 2006 i un de Catalunya júnior 2007 Ha estat tres vegades campió de Catalunya absolut 2005, 2009, 2010 i internacional amb la selecció espanyola en un Mundial cadet 2004 i un Mundial júnior 2006
Ateneu Barcelonès
Esport general
Institució cultural de Barcelona.
Fundat el 1860 sota el nom d’Ateneu Català, el 1872 es fusionà amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom actual S’hi començà a practicar l’esgrima el 1894 El 1906 s’installà la sala d’armes a la planta baixa del palau Savassona i fou dirigit pel mestre Josep Bea La sala disposava de gimnàs, dutxes i zona de massatge L’Ateneu Barcelonès participà en la fundació el 1922 de la Federació Catalana d’Esgrima
violació
Dret penal
Delicte consistent a mantenir relacions sexuals amb una persona sense el seu consentiment o amb un consentiment obtingut amb violència, o bé incapacitada de donar-lo (per privació de raó, de sentits, per edat, etc).
Anteriorment inclosa en els delictes anomenats contra l’honestedat, a partir del codi penal del 1995 fou classificada com a agressió sexual i considerada un delicte contra la llibertat i indemnitat sexuals Hom eliminà a més, la referència a les dones com a úniques víctimes de la violació La pena és de sis a dotze anys, i en són agreujants la minoritat de la víctima, l’abús de parentiu o de superioritat o l’ús d’armes
Federico Testor Permanyer
Esgrima
Tirador i jurat.
Membre de la sala d’esgrima del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada de Barcelona, l’any 1943 guanyà el Campionat d’Espanya del Frente de Juventudes de les tres armes amb el seu club i fou segon en la classificació individual d’espasa Fou campió de Catalunya individual en floret 1951 i formà part de la selecció catalana que guanyà la Copa del Generalísimo 1954 Feu de jurat en Campionats de Catalunya
Bernat de Vilamur
Cristianisme
Eclesiàstic.
Possiblement fill del vescomte Pere III de Vilamur Des dels volts del 1170 era prelat de Santa Maria de Ribera, abat canonical de Sant Miquel d’Urgell 1194-95 i canonge sagristà d’Urgell 1196-99 Fou elegit bisbe el 1199 Sabé detenir, amb les armes i tot, les pretensions del vescomte de Castellbò i deixà fama de bon administrador i defensor de l’Església Féu canonge el seu nebot Ponç de Vilamur essent encara un infant
François de Malherbe
Literatura francesa
Poeta francès.
Els seus primers versos tingueren poc èxit Les armes de saint Pierre , 1587 A París fou presentat a la cort d’Enric IV per Vauquelin des Yveteaux, i fou poeta oficial Diversos reculls de Poésies 1607, 1609 i 1615 l’imposaren com a poeta modèlic La seva doctrina constitueix una ruptura amb la tradició de l’humanisme literari del s XVI i amb la Pléiade Proclamà la puresa del vocabulari poètic i una versificació sotmesa a unes regles rigoroses
Unió de la Noblesa de l’Antic Regne de Mallorca
Història
Corporació nobiliària aprovada el 1955.
Els requisits per a entrar-hi són ésser catòlic, noblesa centenària del primer cognom, legitimitat i puresa de sang cristiana fins als vuit besavis S'hi admeten les dones Té per cap suprem el comte de Barcelona, i per insígnia una creu de Sant Jordi, carregada amb un escut rodó amb les armes del regne de Mallorca, amb una orla blanca amb el lema Maioricarum Regni Nobilitas amb lletres d’or i somada de la corona reial
Saül
Història
Bíblia
Primer rei d’Israel (1030-1010? aC).
Després d’unir en un sol reialme totes les tribus d’Israel, gràcies a diversos fets d’armes contra els ammonites, els amalecites i els filisteus, morí, amb els seus fills Jonatàs i Abinadab, derrotat pels filisteus a la muntanya de Gelboè La seva dinastia s’extingí amb el seu fill Isbaal L’intent de Saül d’organitzar l’exèrcit d’Israel sota un comandament unificat preparà el camí a la monarquia de David i Salomó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina