Resultats de la cerca
Es mostren 1032 resultats
Santi Freixa Escudé

Santi Freixa Escudé
Atlètic Terrassa HC / Alfredo Ferrer
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Davanter format a l’Atlètic Terrassa HC, amb el qual debutà en la màxima categoria Guanyà quatre Campionats de Catalunya 2003-06, una Copa del Rei 2006, tres Lligues 2004, 2005, 2006 i un subcampionat de la Copa d’Europa 2006 La temporada 2007-08 fitxà per l’Amsterdam –un dels millors clubs d’Europa– i, posteriorment, jugà a l’equip indi del Sher-e-Jalandhar i al Gimnasia y Esgrima de Buenos Aires La temporada 2011-12 tornà a l’Atlètic Terrassa Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, Pequín 2008, en els quals aconseguí la medalla de plata, i Londres 2012 L'any 2015…
Francesc Tur Blanch

Francesc Tur Blanch
Arxiu F. Tur
Tennis
Tennista amb discapacitat física.
Començà a competir en cadira de rodes el 2001 Membre de l’Acadèmia Sánchez-Casal, s’ha proclamat cinc vegades campió d’Espanya en individuals 2003, 2006, 2007, 2010, 2011 i una en dobles 2016, i ha guanyat sis vegades el Master Nacional 2005-11 Ha estat campió en oberts estatals i internacionals, com el Rollimania Steyr Open 2007, l’Israel Open 2010 i l’Open Internacional Ergosaude de la Corunya 2012 És jugador de la selecció espanyola de tennis en cadira de rodes des de l’any 2002, amb la qual ha competit en Campionats del Món per equips, Copes del Món i en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004…
Wilhelm Dörpfeld
Arqueologia
Arquitectura
Arquitecte i arqueòleg alemany.
En acabar els seus estudis a l’acadèmia d’arquitectura de Berlín, participà en diverses excavacions arqueològiques a Olímpia i Orcomen, a Grècia, entre el 1877 i el 1881 Des del 1882, collaborà en els treballs arqueològics de Troia, primer, sota les ordres de Heinrich Schliemann 1882-90 i, després, n'assumí la direcció 1890-94 Publicà els resultats de les seves campanyes a Troia und Ilion ‘Troia i Ílion’, 1902 Fou en aquesta obra en què, a partir de l’estudi de l’estratigrafia i de la comparació dels materials troians amb els apareguts en altres jaciments grecs de cronologia similar,…
Agesilau
Història
Rei d’Esparta (398-358), fill d’Arquidam.
Succeí el seu germà Agis II amb l’ajuda de Lisandre Féu una expedició guerrera a l’Àsia Menor 396-395 contra els perses, en la qual morí el sàtrapa Tisafernes En esclatar la guerra de Corint 395-387, entre una coalició d’Atenes, Corint, Tebes i Argos d’una banda, i Esparta de l’altra, hagué de tornar al seu país Després d’una sèrie de victòries dels espartants, intervingué com a àrbitre en la lluita el rei persa Artaxerxes II, i fou signada la pau del Rei o d’Antalcides el 386, que assegurà alguns anys d’hegemonia d’Esparta Posteriorment no pogué dominar Tebes, la qual es revoltà Féu una…
Ferran Eiximenis d’Arenós
Història
Un dels caps de l’expedició de Roger de Flor amb els almogàvers a Orient.
Abandonà la companyia a causa de dissensions amb el cap durant l’hivern de 1303-04 i passà al servei del duc d’Atenes S'hi reincorporà a la primeria del 1306, acudint amb una galera i uns 80 catalans i aragonesos en ajuda de les forces establertes a Gallípoli S'emparà del castell de Màditos i s’hi establí En sorgir desavinences entre Berenguer d’Entença i Bernat de Rocafort, prengué el partit del primer reconegué l’autoritat de l’infant Ferran Durant el xoc a dues jornades de Kabāla, que costà la vida a Berenguer d’Entença, cercà refugi, amb alguns dels seus homes, en un castell de l’…
Núria Velasco Pardo
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica.
Membre del Club Patrícia de Lleida, debutà en competicions estatals el 1992 En categoria sènior, aconseguí la medalla de bronze en la prova de cèrcol del Campionat d’Espanya 1999 Fou campiona d’Espanya per equips i segona en la classificació general d’aquesta competició 2000, en què guanyà la medalla d’or en corda i la medalla de bronze en cèrcol i maces Entre el 1999 i el 2001 també formà part de la selecció catalana El 2002 debutà amb la selecció estatal, i fou sisena tant al Campionat d’Europa 2003, 2006 com al Campionat del Món 2003, 2005 Participà en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 A la…
Antoni Ginebreda
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’Estudi General de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i a la del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat confós,…
arcont
Història
Alt magistrat d’algunes ciutats gregues antigues.
A Atenes, durant la monarquia primitiva, l’arcont epònim i l’arcont polemarc formaven un triumvirat vitalici amb el rei basileu Amb l’expulsió dels reis, el nombre dels arconts ascendí a nou, i llur gestió durava un any a partir del 680 aC L’elecció dels arconts era reglamentada per l’areòpag, al qual s’integraven en acabar llur mandat Les lleis de Soló marcaven que només podien ésser elegits arconts els ciutadans de les dues classes socials més altes El 487, la reforma de Temístocles bandejà el procediment electiu, i els arconts foren designats per sort entre candidats de les dues classes…
Polignot
Pintura
Pintor grec.
Fill d’Aglaofont el Vell, n'aprengué, juntament amb el seu germà Aristofont, la pintura A través de la descripció minuciosa de la seva obra, feta per Pausànies i d’altres, hom sap que efectuà, a Atenes, nombrosos treballs de decoració mural al temple dels Dioscurs, al Tesèon, al Pòrtic i a la Pinacoteca dels Propileus de l’Acròpolis i, a Delfos, representà la Caiguda de Troia i la Nékyia o Davallada als Inferns No se n'ha conservat res Sembla que emprà només la quadricromia i que fou el primer que pintà els vestits femenins transparents Plini Influí notablement en la ceràmica pintada del…
Lloria

Armes dels Lloria
Llinatge d’origen calabrès, probablement de la localitat de Lauria (Basilicata).
El cavaller Roger de Lauria fou amic i servidor del rei Manfred I de Sicília, i sembla que morí a la batalla de Benevent 1266 La seva muller, Bella d’Amichi , dama de la infanta Constança, fou senyora de la vall de Seta, al Regne de València vivia encara el 1279 Llur fill, l’almirall Roger de Lauria , dit en català Roger de Lloria, heretà les possessions familiars valencianes i italianes Foren fills seus del primer enllaç Beatriu de Lloria i Lancia mare d’ Alfons Roger de Lloria , Jofredina de Lloria i Lancia, Hilària de Lloria i Lancia morta després del 1337, senyora de la baronia de Lauria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina