Resultats de la cerca
Es mostren 2422 resultats
Joan Lloveras i Sorni
Música
Tenor.
Estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i cant al Conservatori del Liceu Debutà el 1966 a Tel-Aviv, amb La Bohème de Puccini Passà després a la República Federal d’Alemanya, on fou primer tenor estable, durant diverses temporades, als teatres d’òpera d’Essen i Hamburg El 1979 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York Cavalleria rusticana , de Mascagni, i posteriorment en diversos teatres europeus i americans
Pavlo Grigor’evič Tyčina

Pavlo G. Tycina
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Poeta i polític ucraïnès.
Fou ministre d’instrucció pública al seu país 1944-48 És autor de Plug ‘L’arada’, 1920, cant a la llui- ta heroica dels obrers i els camperols ucraïnesos La construcció socialista és el tema de Veter s Ukrainy ‘Vent d’Ucraïna’, 1924, i l’internacionalisme proletari el de Čuvstvo sem'i jedinoj ‘El sentiment d’ésser una sola família’, 1938 premi Stalin del 1941 És coautor de l’himne nacional ucraïnès
Ferran Jaumeandreu i Obradors
Música
Músic.
Fill de la pianista Júlia Obradors, estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Lluís Millet i amb Joan Lamote de Grignon Fou director de l’Orquestra del Liceu, de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i més tard, de l’Orquesta Filarmónica de la Gran Canaria Escriví sarsueles, com Angelus amb text d’Emili Vendrell, La comèdia del diable i unes Canciones clásicas españolas per a cant i piano
,
cantor
Música
En la pràctica del cant pla, solista que dialoga amb el cor o la schola (alternatim).
A l’Edat Mitjana, el terme llatí cantor designava també un cantant o músic de formació dedicada a la interpretació, en oposició al musicus , teòric de la música o especialista en aquesta matèria
plagal
Música
En cant gregorià i bizantí, dit del mode derivat d’un altre de principal o autèntic
.
La nota fonamental o inicial comença una quarta més greu que en el mode autèntic corresponent
lucernari
Cristianisme
En la litúrgia visigòtica, cant inicial de l’ofici vespertí, corresponent al ritu de la llum.
martinete
Folklore
Música
Varietat de cant flamenc consistent en una estrofa de quatre versos, generalment octosíl·labs, i una tornada.
Hom l’interpreta sense acompanyament, i el seu origen data, probablement, del s XVIII Hom li atribueix influències gitanes
masque
Música
Entreteniment teatral britànic de forma imprecisa, que inclou normalment música, poesia, cant, dansa i actuacions teatrals.
Aparegut cap al segle XVI, fou molt popular en la vida teatral anglesa als segles XVII i XVIII Sempre tractava en anglès els temes teatrals, sovint extrets de la mitologia clàssica, a la manera dels espectacles similars que es veien aleshores a les corts italianes més brillants sobretot a la de Florència i a la cort de França El primer autor important de textos de masques fou Ben Jonson 1572-1637, seguit per Thomas Campion, William Lawes, Charles Coleman i James Shirley la música d’aquesta mena d’obres s’ha perdut quasi totalment Els textos no tenien gaire importància el més brillant era l’…
oda
Música
Cant de lloança i acció de gràcies contingut en l’Antic o en el Nou Testament.
Nou d’aquestes odes entraren a formar part de l’ofici matinal de la litúrgia bizantina, i apareixen, després del Salteri, en diversos manuscrits de la Bíblia ja en el Codex Alexandrinus del segle V, sovint amb cinc odes més Les odes cantades en l’ofici matinal bizantí són les següents Càntic de Moisès Èxode 15,1-19, Càntic de Moisès, que només es canta durant la Quaresma Deuteronomi 32,1-43, Pregària d’Anna, mare de Samuel 1Sa 2,1-10, Pregària d’Habacuc Habacuc 3,2-19, Pregària d’Isaïes Isaïes 26,9-20, Pregària de Jonàs Jonàs 2,3-10, Pregària dels tres joves Daniel 3,26-45, Càntic dels tres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina