Resultats de la cerca

Catedràtic d’anatomia del Collegi de Cirurgia 1835 i de la facultat de medicina 1843 de Barcelona Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona tingué un paper destacat en els congressos mèdics de Torí i Florència 1841 i de Nàpols 1846 Collaborà amb Antoni Mendoza en la introducció de l’anestèsia amb èter a Barcelona 1847, i traduí al castellà el diccionari de medicina de Nyster 1848

Fou conseller i tinent d’alcalde de Barcelona 1934-36 per Acció Catalana Intellectual rellevant, excellí en escrits i dictàmens forenses i en parlaments jurídics i cívics Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona 1915-50, brillà amb executòria pròpia en una etapa important de la seva collectivitat Publicà, amb Elies Rogent i Massó, Bibliografia de les impressions lullianes 1927 Era fill de l’escriptor  Manuel Duran i Duran  i germà d’ Eudald , Raimon  i  Francesc Duran i Reynals

Marquès de Vilafranca de Sant Martí, després dit de Casa Desbrull Cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem i secretari del gran mestre, el qual acompanyà per Europa Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País 1778 protector de l’escola de matemàtiques i professor de matemàtiques al collegi de cadets traslladat a Mallorca amb motiu de la guerra contra Napoleó En 1812-14 fou cap polític de la província

Presidí el Collegi Català d’Àrbitres de la Federació Catalana de Natació en dues etapes 1979-80, 1983-85 En el món del futbol, dirigí partits de categoria territorial durant vint anys i fou assistent a primera i segona divisió, i fou directiu del Club Natació Barceloneta, l’Ibèria, el Poble Sec, el Don Bosco, l’Atlètic Poble Nou i el Club Esportiu Júpiter Collaborà en diversos mitjans de comunicació Mundo Deportivo , Dicen , L’Esportiu , Las Noticias

Tot i que s’inicià en el bàsquet com a jugador, a dinou anys s’incorporà al Collegi Català d’Àrbitres Ràpidament ascendí a la màxima categoria i el 1971 debutà com a internacional Dirigí partits de competició europea de clubs, en Campionats d’Europa, tornejos preolímpics i Jocs Mediterranis Després de la seva retirada continuà lligat a l’arbitrat-ge com a tècnic arbitral La temporada 1985-86 rebé la medalla d’or del Comitè Nacional d’Àrbitres

Començà com a auxiliar de taula l’any 1954 i debutà com a àrbitre la temporada 1958-59 Entre els anys 1960 i 1975 dirigí partits a la màxima categoria estatal Després de la seva retirada s’incorporà a la junta directiva del Collegi Català d’Àrbitres, de la qual fou vicepresident 1988-92 Fou president del Comitè Català d’Àrbitres de la federació catalana 1992-2006 L’any 2008 fou nomenat històric del bàsquet català

Exercí al Club Esportiu Mediterrani entre el 1949 i el 1978, i forjà campions de Catalunya i d’Espanya com Maria Rosa Vicente, Ramon Benito, Armand Casado o Joan Agut Rebé nombrosos premis com la placa al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 1960 el de millor entrenador català 1965 el premi anual del Collegi Estatal d’Entrenadors 1970, i la medalla d’or de Serveis Distingits de la Federació Espanyola de Natació 1972

Exercí el magisteri fins el 1963, que entrà a com a corrector al Diari de Barcelona , iniciant una carrera en el periodisme Des del 1966 collaborà en diverses publicacions i diaris, com ara La Vanguardia cronista habitual des del 1987 i El País , i també a la ràdio, especialment a Ràdio Barcelona i la Cadena SER, emissora per a la qual fou cronista a Londres durant uns quants anys És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen els reculls d’entrevistes Hagan juego, señores 1976 i Veintiún hijos de su padre 1977, premi Manuel del Arco, en collaboració amb J…

Té com a precedent l’Agrupació de Doctors matriculats de Catalunya, el qual després del Congrés de Doctors celebrat a Barcelona el 1915 es constituí definitivament al maig del 1919 En fou el primer degà president Àlvar Esquerdo El 1920 prengué el nom de Collegi de Doctors matriculats de Catalunya, i el 1924, sota la dictadura de Primo de Rivera fou rebatejada com a Collegi de Doctors matriculats del Districte Universitari de Barcelona Durant la Segona República i la Guerra Civil menà una existència molt migrada Ressorgí l’any 1943 El 1989 fou sotmesa a una refundació, i fou reconeguda com a…

L’ofici d’impressor es difongué a Barcelona i a València a la segona meitat del segle XV, vinculat especialment a famílies converses El 1491 es formà a Barcelona, amb autorització reial, una confraria sota l’advocació de Sant Joan ante Portam Latinam De fet, moltes impremtes eren propietat de mercaders, nobles i eclesiàstics, per tal com constituïen un sector dinàmic que atreia capital Al segle XVII els impressors o estampers desitjaven la creació d’una corporació professional i cívica, però toparen amb els privilegis dels llibreters llibreter, que volien monopolitzar el mercat del llibre Una…