Resultats de la cerca
Es mostren 3646 resultats
La transmissió del coneixement: el llenguatge
El llenguatge del cos i el dels sentits En la llarga història de l’evolució, l’ésser humà ha provat, triat, utilitzat o abandonat nombrosos tipus de llenguatge, que és entès com la capacitat d’emetre senyals adreçats als altres perquè siguin rebuts i entesos, aprovats i seguits, discutits o rebutjats Quan parlem de llenguatge pensem normalment en el llenguatge verbal, la comunicació, oral o escrita, que es basa en paraules del llatí verbum , que vol dir precisament ‘paraula’ Però a més hi ha els llenguatges no verbals, també molt freqüents, quotidians i indispensables per a la convivència Els…
Barcelona Plató Film Commission
Cinematografia
Oficina tècnica creada el 1996 per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona quan declarà Barcelona Ciutat Plató (1995.
La preocupació municipal per tornar a convertir la ciutat en un centre de producció cinematogràfica potent té els seus precedents en diversos articles apareguts des de mitjan dècada del 1920 en les revistes "Arte y Cinematografía" i "Films Selectos", com el de Germán Gómez de la Mata intitulat Barcelona, ciudad fotogénica 1931 El polític Carles Pi i Sunyer, futur alcalde de la ciutat 1934, presentà al Congreso Hispanoamericano de Cinematografía Madrid 1931 la comunicació Posibilidades naturales y económicas de la ciudad de Barcelona para la producción cinematográfica La…
llei de Política Lingüística a Catalunya
Llei del Parlament de Catalunya que regula l’ús del català.
Entrà en vigor l’any 1998 i consisteix en una reforma de la llei de Normalització Lingüística a Catalunya del 1983 La nova llei fou aprovada amb un ampli consens CiU, PSC, IC-Els Verds i el PI, però amb l’oposició del PP i ERC, i l’abstenció del PCC Mentre que ERC considerà la llei insuficient, el PP la trobà innecessària i que vulnerava la llibertat d’ús de les dues llengües cooficials Elaborada pel conseller Joan Maria Pujals, la llei consta de trenta-nou articles, vuit disposicions addicionals, tres de transitòries i tres de finals l’articulat es distribueix en set capítols…
Sergi Schaaff i Casals

Sergi Schaaff i Casals
Ràdio i televisió
Periodista, productor i realitzador de televisió.
Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona , on inicià la seva trajectòria docent, a més de professor, fou cap de l’àrea de Tecnologia 1978-85 i vicedegà de la Facultat de Ciències de la Informació 1980-81 Del 1992 fins al 2009 exercí a la Universitat Pompeu Fabra , on fou un dels principals impulsors dels Estudis de Comunicació Audiovisual i de la corresponent titulació, que també impartí, i dels quals fou vicedegà 1996-2000 i degà 2000-04 L’any 1987 ingressà a la Societat Catalana de Comunicació, de l’IEC Com a realitzador, productor i director estigué…
Francesc Sanuy i Gistau

Francesc Sanuy i Gistau
© TV3
Política
Advocat, economista i polític.
Llicenciat en dret, diplomat per la Universitat de Perusa, graduat per l’Institut Universitari de Torí i màster d’Economia del Treball per la Universitat de Cornell EUA Entre altres càrrecs i tasques professionals, fou locutor de l’Spanish Service de la BBC , cap del Departament de Comerç Exterior de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona , comissari del 75è aniversari del Futbol Club Barcelona , traductor de la Divisió Lingüística de l’ ONU a Ginebra i director de la Fira Internacional de Barcelona En 1980-84 i 1984-85 fou conseller de Comerç, Consum i Turisme de…
Albert Viladot i Presas

Albert Viladot
TV3
Periodisme
Literatura catalana
Periodista.
Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB La seva trajectòria professional inclogué tots els àmbits de la comunicació —premsa, ràdio i televisió— A partir del 1978, treballà a Mundo Diario , Ràdio Barcelona, La Vanguardia i El Periódico , a més de collaborar en nombroses publicacions no diàries, entre els quals destaquen els setmanaris d’informació general El Món , El Temps , Tiempo , Interviú i Mundo Després de ser codirector de la revista Cultura , passà a ser director del diari Avui , on ja collaborava setmanalment amb una crònica…
,
Joan Carrera i Planas

Joan Carrera i Planas
© Arquebisbat de Barcelona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona Ordenat de prevere l’any 1954, exercí el seu ministeri sobretot en ambients obrers Destinat successivament a Sant Miquel del Port de la Barceloneta, a la parròquia de Llefià Badalona i a la parròquia de Sant Isidre l'Hospitalet de Llobregat, afegí a la tasca pastoral la de consiliari de moviments com Acció Catòlica i la Joventut Obrera Cristiana Present en moltes de les iniciatives de renovació del clergat català sorgides després del concili II del Vaticà, entre les quals la fundació de l Nova Terra, Editorial ’, mantingué estrets…
Francés Boya Alòs
Política
Polític, conegut per Paco Boya.
Cursà formació professional i ciències polítiques a la Universitat Oberta de Catalunya Actiu en els medis culturals i dels mitjans de comunicació de la Vall d’Aran, és autor de la guia literària Era Val d’Aran 1995, de les narracions Era alendada deth bòsc 1997 i de la novella Presoèrs dera mar gelada 1999, premi Es Talúries 1998 i medalles Ville de Luchon 1998 i Stéphen Liégeard 1999 i ha estat guardonat en el certamen literari Mossèn Condó i Sambeat Collaborador en diversos mitjans de comunicació Segre , Descobrir Catalunya , TVE de Catalunya, etc és membre de…
Uruguai 2011
Estat
El Govern del president Mújica va continuar aplicant polítiques ortodoxes i d’austeritat, per a evitar el contagi de la crisi internacional que afectaria una bonança econòmica que està a punt de complir una dècada Igualment, per assegurar el futur del desenvolupament del país, el Govern va aprovar una llei de collaboració entre els sectors públic i privat, que els detractors van criticar perquè preveuen una privatització encoberta dels béns estatals Com que aquestes polítiques no van satisfer tothom, la contestació social va anar creixent durant tot l’any i els sindicats van convocar una vaga…
Ciudad Bolívar
Ciutat
Capital de l’estat de Bolívar, Veneçuela, situada al sud del país, a la vora dreta del baix Orinoco.
És el principal centre agrícola, ramader, miner manganès, bauxita i les explotacions de ferro de Cerro Bolívar i comercial i nucli industrial hidroelèctrica de l’estat La via de comunicació més important és la de l’Orinoco port fluvial i també marítim gràcies de l’amplada del riu Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, Núcleo Bolívar Fou fundada cap al 1760 per Joaquín Moreno de Mendoza amb el nom d' Angostura El 1846 el congrés nacional li canvià el nom per l’actual Hi fou celebrat el congrés d’Angostura 1819
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina