Resultats de la cerca

Militar i polític mexicà Oficial de l’exèrcit virregnal, contribuí a reprimir els moviments independentistes populars però, guanyat després pels nous ideals, signà amb Guerrero el pla d’Iguala Constituït el congrés, Itúrbide presidí primerament la regència, però després es féu proclamar emperador Hagué d’abdicar i d’exiliar-se 1823 i, havent tornat a Mèxic, fou afusellat

Assolí de Napoleó alguns territoris germànics 1802, però els perdé en aliar-se amb Prússia 1806 Reconegut com a rei dels Països Baixos pel Congrés de Viena, hi regnà d’una manera absoluta Amb la revolució del 1830 perdé Bèlgica i hagué d’acceptar un règim parlamentari Impopular, abdicà en el seu fill, Guillem II 1840

Intervingué activament en les lluites polítiques que enfrontaren patrons i obrers Fou membre de la comissió organitzadora del segon congrés de la Confederació Patronal, celebrat a Barcelona, i president de la Federació Patronal Catalana 1919-20 el dia 5 de febrer de 1920 sofrí un atemptat per part d’elements no identificats El 1936 fou assassinat

El 1810 combaté els reialistes, i fou governador de Buenos Aires 1820 Partidari del federalisme, fou bandejat pels unitaris, als quals s’oposà en el congrés del 1826 Continuà la guerra contra el Brasil per la pau del 1828 es comprometé a respectar la independència de l’Uruguai Fou afusellat en la revolta del general Lasalle

El Congrés dels Diputats aprova exhumar el cos de Francisco Franco del Valle de los Caídos , el mausoleu que el dictador va erigir després de la Guerra Civil És un dels compromisos contrets pel govern de Pedro Sánchez en relació amb la memòria històrica El decret rep 172 vots a favor i 164 abstencions, les quals corresponen als diputats de PP i Ciudadanos

El govern dels Estats Units i les dues cambres del Congrés aproven un paquet d’ajudes per valor d’uns 2000 milions de dòlars per fer front a la caiguda de l’economia a conseqüència de la Covid-19 Hi donen suport tant demòcrates com republicans i és l’estímul a l’economia més gran que mai s’ha aprovat

Doctor en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament mercantil a diverses ciutats de l’Estat espanyol El 1900 fou vicepresident del Congrés Internacional de Geografia Econòmica i Comercial de París Publicà nombroses obres de caràcter divers, com Los museos comerciales y la exportación españoles 1904, Las literaturas orientales y en particular la sánscrita 1917 i Puertos y zonas francas 1918

Germà de l'historiador  i tractadista d’art Josep Pijoan i Soteras Fou professor de bromatologia, semiologia i terapèutica i secretari de l’Escola d’Infermeres de la Mancomunitat Presentà el treball L’ensenyament d’infermeres a Catalunya al Congrés de Metges de Llengua Catalana 1919 L’any 1933 fou nomenat director de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat

Cedí a França les possessions de la riba esquerra del Rin, en canvi del reconeixement, per part de Napoleó, del seu títol de rei 1806 El congrés de Viena 1814-15 li assegurà el títol, en canvi de renunciar els territoris annexats en temps de l’aliança amb Napoleó Fou un reformador illustrat que donà una constitució a Baviera 1818

Estudià taquigrafia i humanitats a Madrid Fou taquígraf del congrés 1846-53 i de diversos diaris de Madrid El 1853 assolí una càtedra de taquigrafia Publicà Historia militar y política de Zumalacárregui 1844, Glorias de la taquigrafía Excelencias de la de Martí 1857 i Impresiones de un viaje a Barcelona 1858, recull d’articles publicats abans al Diario Español , de Madrid