Resultats de la cerca

La seva redacció definitiva és del segle II L’obra, que consta de 24 000 estrofes, dividides en set parts, inaugurà un gènere literari kāvya Amb el Mahābhārata , formen part de la tradició smirti i gaudeixen d’autoritat religiosa La seva representació anual ha mantingut viu el culte de Rāma Fou traduït al català per C&A&Jordana Barcelona, 1932

Aquesta església és la capella del veïnat de Miravall, situat al sud de Juneda, tocant al terme de Castelldans Se’n té notícia per primera vegada en la visita pastoral del bisbat de Lleida de l‘any 1361, en què consta que era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Castelldans Actualment és un edifici refet, amb una façana amb trets renaixentistes

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc Consta de dues petites lloses planes de pedra o de terra cuita de forma rectangular El so es produeix en fer entrexocar les dues peces agafades entre els dits d’una mateixa mà Antigament sovint es construïen aprofitant trossos de teules trencades S’utilitza per a l’acompanyament rítmic de cançons i danses

Fou el primer que s’installà a Perpinyà ~1584, d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500 La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma 1584 La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598 el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas

Església parroquial que presideix la població d’Argentona L’edifici actual va ser refet a partir del 1517 en estil gòtic tardà, i es va consagrar el 12 d’octubre de 1539 el 1583 es va construir la sagristia i el 1589 el comunidor, obres que marquen el final de l’etapa constructiva inicial S’hi van fer noves obres el 1897, en què Puig i Cadafalch va ampliar-la amb la capella del Santíssim, i els anys cinquanta d’aquest segle, que es va allargar per la part de l’absis o capçalera Adossats a la façana principal hi ha dos sarcòfags dels segles XIII i XIV traslladats aquí des de Sant Pere de Clarà…

El lloc del Pinetell, avui totalment despoblat, és situat al nord-oest de la vila de Montblanc, a l’esquerra del riu d’Anguera Aquest indret es documenta per primera vegada l’any 1155, quan el comte Ramon Berenguer IV concedí als habitants de Duesaigües o Vila-salva una carta de població entre les afrontacions territorials de l’indret, que s’expliciten en el document, consta el lloc del Pinetell Deu anys més tard, el 1165 hom té constància de la colonització del seu terme, car en aquesta data, mitjançant una escriptura, Pere de Puigverd feu donació dels delmes del Pinetell a l’…

Consta de nou càntics de la Bíblia Èxode 15,1-18 Deuteronomi 32,1-43 Primer Samuel 2,1-10 Habacuc 3,2-19 Isaïes 26,1-6 Jonàs 2,3-10 Daniel 3,26-45 Daniel 3,52-90 Lluc 1, 46-55 Aquests càntics són acompanyats d’estrofes poètiques, anomenades odes oda , i tot el conjunt constitueix el cànon L’oda segona, de fet, només es canta durant la quaresma, i durant aquest temps el cànon consta de tres odes, en lloc de nou Per això hom parla de Triòdion , nom que designa també el llibre que conté els oficis quaresmals Segurament és un vestigi de l’antic ús de cantar només tres…

Era prop del camí de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí Sembla que és la cella de sant Fruitós que el bisbe Possidoni d’Urgell uní al monestir de Senterada entre els anys 814 i 823 Al segle X era un priorat de l’abadia de Gerri més tard 1125 consta encara com a possessió d’aquest monestir, però sense comunitat

Consta de tres parts un passaport de llengües, que descriu les qualificacions sobre competències lingüístiques de manera clara i homologada una biografia lingüística, que descriu les experiències lingüístiques, i un dossier amb treballs personals que demostrin les capacitats i competències lingüístiques Els objectius del portafolis són promoure l’aprenentatge de llengües i el plurilingüisme, facilitar la mobilitat dels europeus i afavorir l’entesa i la tolerància

Esmentat ja l’any 866 i el 899, des del 919 consta com a dependent de Sant Hilari Sacalm, i des del 1150 la seva parròquia Sant Mateu era filial de la de Sant Hilari Des del segle XIII formà part del terme de Montsoriu Formà parròquia independent a la fi del segle XIV L’església, bàsicament romànica, fou reformada el 1619 i el 1890