Resultats de la cerca
Es mostren 2344 resultats
Club Tiro de Pichón
Esports de tir
Club de tir al vol de Barcelona.
Inaugurat al juny del 1906 i promogut, entre d’altres, per Leopoldo Gil, reunia l’alta socie-tat catalana que practicava el tir al colomí Situat a la part inferior del castell de Montjuïc, davant l’antic embarcador de l’Exposició Universal, era format per una planícia ellíptica amb un estand per als tiradors, tribuna, local social, sala de juntes i secretaria, i colomers amb gàbies automàtiques S’hi disputaren proves de rellevància, com el Campionat d’Europa 1956 o el Campionat del Món 1961 La concessió de les installacions caducà a l’abril del 1994 i l’Ajuntament de Barcelona no en …
Club Nàutic Vic-Sau
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Vilanova de Sau.
Fundat l’any 1967, es construí al costat de l’embassament de Sau cinc anys després de la seva inauguració Inicialment practicà la pesca, el piragüisme i se centrà en la vela lleugera Organitzà la Regata del Rovelló Posteriorment inclogué les seccions de natació, surf de vela i esquí nàutic El 1974 organitzà, juntament amb el Club Natació Vic-ETB, la primera edició de la travessia de natació al pantà de Sau També els anys setanta fou el club català que aportà més esquiadors nàutics als Campionats de Catalunya i d’Espanya de l’especialitat Més endavant inclogué les especialitats de…
Jordi Bosc i de Verí
Música
Orguener mallorquí.
Nasqué al si d’una família d’orgueners A dotze anys fou deixeble del seu oncle Pere Josep Bosc i Font La seva obra cabdal a Mallorca és l’orgue dels dominicans 1762, actualment a Santanyí Fou collaborador de Leonardo Fernández Dávila a Granada, amb qui començà l’orgue del Palau Reial de Madrid, que acabà després de la mort d’aquest, el 1778 El mateix any fou nomenat mestre orguener per Carles III Construí l’orgue de la catedral de Múrcia i el de la de Sevilla, la seva obra més important Se li atribueix un Tratado de construcción de órganos Fou l’inventor d’una guitarra harmònica…
Arcadi Artís-Gener
Cinematografia
Arquitecte i escenògraf.
A principi del 1939 s’exilià a França, i després a Mèxic amb el seu pare Avellí Artís i Balaguer , i els seus germans Rosa i Avellí Exercí d’inspector d’obres de l’Estat, obrí la botiga de venda i restauració Arte Sacro, feu d’interiorista i construí algun cinema Ensinistrat pel seu germà Tísner, el substituí als Estudios América com a escenògraf cinematogràfic durant el període 1957-66, i intervingué en prop de dues-centes produccions rutinàries o seriades, que signava sempre amb l’ambigua denominació Escenografía A Artís-Gener Després abandonà aquest ofici i recuperà el de decorador El…
Estadi Olímpic de Terrassa
Futbol
Estadi de futbol de Terrassa.
És de propietat municipal i hi disputa els partits el Terrassa Futbol Club Dissenyat per l’arquitecte Pep Bonet, l’estadi es construí en una zona esportiva amb piscina i pista poliesportiva, entre altres installacions, i fou inaugurat el 21 d’agost de 1960 amb un partit entre els juvenils del Terrassa i l’Espanyol L’any 1991 fou objecte d’una remodelació de cara als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, durant els quals acollí els torneigs d’hoquei sobre herba A partir d’aquell any rebé el nom actual fins aleshores es deia Estadi Municipal d’Esports La seva capacitat és d’11500…
Sindicat de Metges de Catalunya
Medicina
Organització professional mèdica d’una gran influència a Catalunya i a les Balears (1920-39), sorgida arran del Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana (Tarragona).
El 27 de març de 1920 tingué lloc la seva reunió constitutiva, en què foren elegits president i secretari HPuig i Sais i JMestre i Puig A partir del juny del 1920 publicà un Butlletí Aconseguí d’aplegar més del 80% dels metges de Catalunya i de les Balears Fou perseguit i clausurat per la dictadura de Primo de Rivera i suspès definitivament l’any 1939 Creà la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears, la Cooperativa de Consum, les Caixes de Previsió i de Crèdit construí el Casal del Metge redactà una Ponència de sanitat i beneficència sollicitada per la Generalitat i contribuí a la…
Rover
Empresa anglesa dedicada a la fabricació d’automòbils fundada el 1904 a partir d’una important fàbrica de bicicletes que havia estat creada per John Kemp Starley i William Sutton el 1877 i que prengué el nom de Rover el 1896.
El 1888 John Kemp Starley construí un automòbil elèctric, però aquesta idea no prosperà El 1919 fabricaren un automòbil de 8 CV, molt barat, que constituí el primer èxit de l’empresa en el món de l’automòbil, però els èxits més grans de la marca han estat els vehicles tot terreny Land Rover i Range Rover , el primer dels quals fou començat a fabricar el 1948 Es fusionà en el Rover Group el 1963 amb Leyland Motors Ltd i Triumph Motors Ltd, i posteriorment en el British Leyland Motor Corporation 1967, bé que la marca i el grup s’han mantingut Associat els anys vuitanta amb Honda…
Francisco Javier Sáenz de Oiza
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Els anys cinquanta féu una gran aportació amb els pobles nous de la perifèria de Madrid, en collaboració amb Cubillo, Romany i Sierra A Alcúdia, el 1963, construí cent apartaments on aconseguí una orientació excellent de tots ells i una independència visual i acústica dels uns respecte als altres Torres Blancas Madrid, 1962-68, el seu projecte més important, tracta d’establir un gratacel a la mesura humana tenint en compte tant els aspectes constructius com els aspectes humans Realitzà, entre d’altres, el Banco de Bilbao a Madrid 1979, el Museu d’Art Contemporani de Las Palmas…
Juan de Villanueva
Arquitectura
Arquitecte neoclàssic castellà.
Estudià a Roma 1758-65, becat per l’Academia de San Fernando De retorn a Madrid, el 1768 fou nomenat arquitecte d’El Escorial, on féu la Casa de los Infantes 1771, la Casita de Arriba 1773 i la Casita de Abajo 1773, aquesta per al príncep d’Astúries Carles, per al qual projectà també la Casita del Príncipe 1784 d’El Pardo Del 1785 són els primers projectes foren arrodonits definitivament el 1787 del Museo del Prado, llavors pensat per a museu d’història natural, sens dubte la seva obra més important Construí, també a Madrid, l’Academia de la Historia 1788, l’Oratorio del…
Joan Vilera
Retòrica
Cristianisme
Religiós i orador.
Ingressà a la Congregació de la Missió el 1802, i acabada la carrera es lliurà a la predicació per tots els Països Catalans/> El 1828 fou nomenat superior de la casa de Barcelona del carrer de Tallers El govern se l’apropià, i ell en construí una de nova al carrer de la Reina Amàlia convertida en presó de dones després del 1835 Després de l’exclaustració 1835, es retirà a Carcassona, i més tard a Itàlia, on residí, i ensenyà teologia moral a Torí i Piacenza, i per fi fixà la residència a Roma, on tingué cura dels espanyols emigrats Deixà molts sermons escrits que han romàs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina