Resultats de la cerca
Es mostren 15022 resultats
riu de Borriol
Riu
Riu de la Plana Alta, que neix prop de la Pobla Tornesa, però dins el terme de Borriol.
El seu curs alt forma la vall de Borriol , petita prolongació de la Plana de Castelló té una direcció nord-est - sud-oest i és dominada per les muntanyes del desert de les Palmes i per la serra de Borriol, a la banda de la marina, i per la Penya i pel tossal de Mollet, que la separen de la conca de la rambla de la Viuda Després de deixar la vila de Borriol a la dreta i de descriure alguns meandres, el riu de Borriol tomba vers el sud - sud-est i, després de vorejar pel nord la ciutat de Castelló de la Plana, pren la direcció est - nord-est i s’extingeix en el regadiu de la Plana abans d’…
el Baridà
Petita regió a la vall del Segre, entre la Batllia de Bellver i l’Urgellet.
És situada entre la línia de crestes que forma la frontera d’Andorra i el Cadí, el qual correspon a un escarpament de falla que ha orientat el curs del Segre d’est a oest i ha format un llarg congost El seu nom deriva del de l’antic pagus i després sotsvegueria Actualment sota aquest nom són inclosos els termes municipals de Martinet i de Llés amb la vall de la Llosa de la Baixa Cerdanya,i del Pont de Bar i part del de Cava el Quer Foradat, a l’Alt Urgell Dedicat tradicionalment a l’explotació forestal i la ramaderia, ha sofert un fort despoblament Antic lloc de pas de la Strata…
l’Arieja
Riu
Riu d’Occitània, País de Foix, afluent de la Garona per la dreta (170 km).
Neix en territori català, a l’estany de Fontnegra, dins el municipi de Porta, Alta Cerdanya, a tocar del límit amb Andorra El seu curs més alt, fins molt a prop de la població occitana de l’Hospitalet, és termenal dels municipis cerdans de Porta i de Portè amb la parròquia andorrana de Canillo Molt poc després del seu naixement passa pel Pas de la Casa Drena la vall d’Arieja, passant per Acs-dels-Tèrmes, Tarascó i Foix, passat el qual, la vall, voltada per petites muntanyes, s’eixampla fins a la confluència prop de Tolosa El seu règim és nivopluvial, amb un cabal màxim de 3000 m 3 /seg a la…
el Llobregós

Vall del Llobregós (Segarra)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent per l’esquerra del Segre, que travessa el sector N de la Segarra i el S del Solsonès.
Neix als relleus de la Molsosa i Boixadors Anoia, que culminen entre 800 i 900 m alt, i pren la direcció SE-NW El seu curs, estructural, s’enfonsa en un gran anticlinal de nucli guixenc que l’acompanya fins a Ponts, on tributa al Segre La seva vall és sempre ampla i de fons pla, i hi alternen turons de guix i bones terres de conreu, d’origen alluvial, que beneficien els termes de Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Torà Solsonès, Biosca Solosonès i Sanaüja Els únics afluents d’alguna consideració són les rieres de Llanera i de Sanaüja, procedents del Solsonès El cabal…
Magdalena
Riu
Riu de Colòmbia (1 550 km de longitud).
Neix als Andes, entre les Cordilleras Central i Oriental, al Páramo de las Papas, a 3 600 m d’altitud Pren la direcció nord, cap al Carib, on desguassa en delta Els seus afluents són el Paez, el Saldaña, el Coello, el Cauca el més important i el San Jorge per l’esquerra, i el Bogotá, el Carare, el Sogamoso —important pels jaciments petrolífers de la seva vall— i el César per la dreta Al curs inferior es divideix en braços, els més importants dels quals són el Loba i el Mompós És navegable tot l’any a partir de Puerto Barrio A la seva vall es concentren més de les…
riu de Gorgos
Riu
Riu de la Marina, a la Serralada Subbètica.
Neix de barrancs intermitents al NE de la Serrella i al N de la serra de la Xortà, prop de Castell de Castells, on és conegut com a riu de Castells , i, en rebre el barranc de Malafí, pren la direcció W-E Drena les valls de Pop encaixada entre la serra de Laguar i la muntanya de coll de Rates i de Xaló més oberta, entre el puig de Segili i el coll de Rates, on gairebé desapareix pels regadius 22 ha sota els estrats horitzontals de l’Eocè Reprèn el curs vora Gata, passada la qual el seu llit s’eixampla entre vinyars, tomba al NE, s’encaixa entre dipòsits quaternaris i desemboca a la Duana de…
Escola Superior de Música de Catalunya
Música
Centre de formació musical de grau superior.
És l’únic centre d’iniciativa pública a Catalunya facultat per a impartir el grau superior de música, equivalent a una llicenciatura universitària Inicià les seves activitats el curs 2001-02 amb 117 alumnes, en una seu provisional, fins que el 2004 ocupà les installacions definitives al complex de l’Auditori de Barcelona Ofereix titulacions en deu àmbits jazz i músiques modernes, música antiga, música clàssica i contemporània, música tradicional, teoria i composició, direcció, musicologia, pedagogia, sonologia i promoció i gestió El violinista Gerard Claret , que s’encarregà de…
Helena de Borbó i Grècia
Història
Infanta d’Espanya.
Primera filla de Joan Carles I i Sofia de Grècia Estudià magisteri a Madrid, seguí un curs d’especialització pedagògica a la Universitat d’Exeter 1988 i es llicencià en ciències de l’educació a la Universitat de Comilles 1992 Ha demostrat gran interès pels esports, especialment per l’hípica, i és presidenta d’honor del Comitè Paralímpic Espanyol Casada el 1995 a Sevilla amb l’economista Jaime de Marichalar y Sáez de Quesada, té dos fills Felip Joan Froilà de Tots els Sants, Gran d’Espanya, i Victòria Frederica, Gran d’Espanya El 2007, la Casa Reial anuncià la separació del…
Josep Maria Vilanova i Claret
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Entre d’altres, participà, sota la direcció d’AFont i MSolà-Morales, en el Pla Especial de Reforma Interior de la Barceloneta 1982-83, treball que fou guardonat amb el Premio Nacional d’urbanisme 1983 i en el Pla territorial sectorial de l’habitatge de Catalunya en curs És un especialista en la rehabilitació en les seves diverses facetes, des de l’arquitectònica fins al planejament urbanístic Entre les nombroses publicacions en què ha participat, és autor de Cartes Comarcals del Maresme i el Bages 1977, Sant Feliu de Guíxols i…
Sebastian Weigle
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià a la Berliner Hochschule für Musik Hanns Eisler i des del 1997 fins al 2002 fou el director titular de la jove Orquestra Filharmònica de Brandenburg Començà a dirigir òpera a l’State Opera de Berlín i, des d’aleshores, ha dirigit muntatges a les òperes de Cincinnati, Dresden, Frankfurt, Sydney, Viena, Mannheim i el Japó El 2000 debutà al MET de Nova York, i la temporada 2000-01, al Gran Teatre del Liceu, amb La flauta màgica Al setembre del 2004 assumí la direcció musical del centre líric barceloní, càrrec que detingué fins el curs 2008-09, temporada en què compartí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina