Resultats de la cerca
Es mostren 7017 resultats
Manresa Deportiva

Primera pàgina del núm. 1 (1 de març de 1947) de la publicació Manresa Deportiva
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Suplement d’esports del diari Manresa publicat per primera vegada l’1 de març de 1947 a la capital del Bages.
Tractava la informació esportiva de Catalunya, amb especial dedicació als clubs de la ciutat i la comarca De periodicitat setmanal, sortia inicialment els divendres i més tard els dimecres Constava de 4 pàgines i el darrer número fou el 356, que es publicà el 31 de març de 1955 Posteriorment, el mateix diari el substituí per un altre suplement setmanal d’esports titulat Los Deportes
Crecència Monistrol Balagueró
Bitlles
Jugadora de bitlles catalanes.
Entre el 1990 i el 2009, competí pel Club de Bitlles Torregrossa, primer, i després pel Club de Bitlles Golmés, del qual fou presidenta 2003-09 Es proclamà campiona de Catalunya individual 2001, 2002, subcampiona 2003 i tercera classificada 2004 El darrer any formà part de la selecció catalana al Torneig de Campions celebrat amb motiu del desè aniversari del Club de Bitlles Siuranenc d’Horta
Otakar I de Bohèmia
Història
Rei de Bohèmia (1198-1230).
Confirmat inicialment com a duc de Bohèmia 1192 per l’emperador del Sacre Imperi EnricVI, en fou desposseït l’any següent, però subsegüentment recuperà la possessió del feu de Bohèmia 1197 Obtingué el títol de rei, i també l’autonomia total per a Bohèmia, de l’emperador Felip de Suàbia Establí els fonaments d’un estat bohemi fort que arribà fins al darrer terç del s XIII
Frente Leninista del Partido Comunista de Los Pueblos de España
Partit polític
Organització creada per una escissió del Partido Comunista de los Pueblos de España el 1984.
Des de 1992 s’anomenà Frente Marxista-Leninista de los Pueblos de España Frente M-L PE El líder era Lorenzo Ruiz Edita Nuestra Lucha Al novembre de 1995 fou inscrit aquest darrer partit amb seu a la Roca del Vallès, promogut per Gregorio Fernández, Jesús Prades, Antonio de Miguel Quiles, Francisco Expósito Prieto y Evangelino Fernández El 1993 s’hi integrà l’ Organización Leninista
Zrínyi
Família aristocràtica croatomagiar, descendent de la família croata Subič, la qual prengué aquest nom en rebre el castell fronterer de Zrin.
Els seus membres es distingiren en les lluites contra els turcs i contra l’Imperi Entre aquests cal esmentar Miklós Zrínyi ~1508-56, que morí en la defensa de Szigetvár, assetjada per Solimà, i els seus nets Miklós Zrínyi , poeta, i Péter Zrínyi 162171, que morí decapitat La filla d’aquest darrer, Ilona Zrínyi 1643-03, es casà 1667 amb Francesc Rákóczy i després amb Imre Thököly
Torii
Important escola japonesa de les arts de la impressió, tant de llibres com sobre fusta.
Fou iniciada per Kiyonobu 1664 — 1729, fill d’un illustrador d’escenografies teatrals per això fou el primer que retratà actors Kiyomasa 1706 — 1763, potser germà de l’anterior, retratà els actors del teatre kabuki Kiyomitsu 1735 — 1785 fou conegut per la seva policromia de tres colors El darrer que integrà aquesta escola fou Kiyonaga 1752 — 1815, d’un estil més realista que els anteriors
Joan Vives i de Canyamars
Història
Política
Polític.
Era senyor de les baronies de Benifairó de les Valls i de Santa Coloma Aquest darrer lloc, despoblat per l’expulsió dels moriscs, li fou indemnitzat per Felip III de Castella i II de Catalunya-Aragó Fou ambaixador d’aquest monarca a Gènova, i més tard fou virrei de Felip IV a Sardenya 1623-25 Combaté el bandolerisme del cap del Logudor Morí en el càrrec
Sviatoslav I de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev (945-972).
Fou fill del gran príncep Igor i el darrer dels prínceps russos no cristians Derrotà els khàzars al baix Don i els ossets i els circassians al N del Caucas 963-965 Volgué establir un imperi russobúlgar, però fou derrocat per les forces bizantines comandades per l’emperador Joan I Tsimicés 971 Morí lluitant contra els petxenegs, a la vora de les cascades del Dnièper
Rafael García Valiño y Marcén
Història
Militar
Militar.
Tinent coronel en esclatar la guerra civil 1936, lluità contra la República i arribà a general Fou governador de Melilla, cap de l’estat major, darrer alt comissari al Marroc 1951-56, director de l’escola de l’exèrcit i capità general de Valladolid i de Madrid Escriví Guerra de liberación española Campañas de Aragón y Maestrazgo Batalla de Teruel Batalla del Ebro 1938-1939 1949
Francesc
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Esmentat al darrer vers de la cançó adjectivada “Le guay dolç cors a quuy s’es junct”, continguda al Cançoneret de Ripoll , tal vegada l’autor del poema Bibliografia Coll i Alentorn, Miquel Historiografia, Curial Edicions Catalanes-PAM, Barcelona 1991, p 344-345 Mussons, AM “La història del rei Pipí la filla de l’Emperador d’Alemanya” BRABLB, XLII, p 297-312 1989-1990
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina