Resultats de la cerca
Es mostren 2473 resultats
Diego Sevilla Andrés
Política
Dret
Advocat i polític.
Fou catedràtic i director del departament de dret polític a la facultat de dret de València Afiliat a la Dreta Regional Valenciana durant la Segona República, ocupà després diversos càrrecs dins la FET y de las JONS i fou vicepresident de la Diputació de València, procurador a corts i conseller nacional del Movimiento Entre les seves obres cal destacar Tratado de derecho constitucional legislación extranjera 1950, Esquema de historia constitucional de España 1948, Antonio Maura, la revolución desde arriba 1954, Canalejas 1956, Del 19 de marzo al 14 de abril 1959, Historia política de la…
Enric Vidal Paz

Enric Vidal Paz
ARXIU E. VIDAL / TATI FUCHS
Vela
Regatista de creuer.
Fou el primer navegant de l’Estat espanyol que participà en l’OSTAR 1976, regata que creua l’Atlàntic entre Plymouth i Newport, amb el Castañuela , i en la Parmelia Race 1979 amb el veler Ilusion , un recorregut d’11300 milles entre Plymouth i Freemantle amb escala a Ciutat del CapEl 1977-78 participà en la regata que fa la volta al mónWhitbread a bord del vaixell italià B&B Italia Ha estat campió de Catalunya de creuers i tres vegades campió d’Espanya Presidí la Reial Associació Nacional de Creuers espanyola i la Divisió de Vaixells d’Època Publicà Regata transatlántica en solitario…
Jaume Jorba Caselles

Jaume Jorba Caselles (a la dreta)
Museu Colet
Esport general
Dirigent esportiu.
Gestionà esdeveniments ciclistes durant els anys cinquanta i seixanta dins de la Unió Ciclista Igualadina, club que presidí a partir del 1969 Alternà aquesta activitat amb la de delegat de la Federació Catalana de Futbol El 1964 endegà el Gran Premi Ciutat d’Igualada i treballà en la creació i continuïtat d’altres proves ciclistes com el Trofeu Baix Penedès i el Trofeu Ramon Riba 1973, el Trofeu Ricard Grau i Escoda 1980, el Gran Premi Generalitat i el Trofeu Vila de Piera 1981 i el Gran Premi Diputació de Barcelona 1983 Organitzà les arribades d’algunes etapes de la Vuelta a Espanya, la…
Institut d’Estudis Empordanesos
Entitat creada l’any 1957 a Figueres sota el patrocini de l’Ajuntament de la ciutat i de la Diputació de Girona.
Té per objectiu promoure i donar suport a estudis i investigacions sobre la comarca en els àmbits de la història, l’antropologia, l’arqueologia, l’art, el medi ambient, la geografia i l’economia, i collaborar en la preservació del patrimoni
advocat del general
Cadascun dels dos advocats assessors de què disposava la diputació del general o generalitat de Catalunya, des de les corts del 1413.
A partir de les corts del 1420 fou nomenat per sis anys, amb eleccions triennals eren considerats així mateix advocats del general dos advocats fiscals designats també triennalment per al mateix temps, segons resolució de les corts del 1560, confirmada a les del 1599 El càrrec d’advocat de la generalitat com el d’advocat de la ciutat fou, des del final del segle XV, el primer pas de la carrera per a passar després a l’audiència i al consell d’Aragó
Canelobre
Historiografia catalana
Revista quadrimestral fundada el 1984 i publicada per l’Institut de Cultura Joan Gil-Albert, dependent de la Diputació Provincial d’Alacant.
El director n’és Jorge Soler Publicada majoritàriament en castellà, però amb articles i algun número en català, la revista abraça un ampli i divers camp temàtic, des de la història i la literatura, a l’economia, l’ecologia, l’urbanisme, l’art i la cultura en general Ha publicat diversos números monogràfics, entre els quals destaquen els consagrats a la guerra civil 1986, l’arqueologia industrial 1989, Joan Valls 1990, l’exili 1991, Joan Fuster 1992, les avantguardes 1993, el teatre a Alacant 1994, el franquisme 1995, Juan Gil-Albert 1996, el centenari del cine a Alacant 1997, Enric Valor 1997…
Qui podia votar
Qualsevol règim o sistema polític estableix unes determinades fórmules de representació popular que, en permetre més o menys la participació directa dels ciutadans, es poden considerar més properes al concepte de sobirania popular que, com a principi, caracteritza els sistemes democràtics, els formalment més representatius Els règims liberals de la primera meitat del segle XIX se situen en una etapa intermèdia entre els sistemes de representació indirecta de la societat de l’antic règim i les fórmules de sobirania popular que les democràcies parlamentàries desenvoluparen al llarg del segle XX…
Llotja de Mallorca
Mallorca Interior de la Llotja de Palma de Mallorca
© Fototeca.cat
Edifici gòtic de Palma (Mallorca), obra de Guillem Sagrera, duta a terme entre el 1426 i el 1447.
De planta rectangular, les sis columnes helicoidals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l’efecte d’un bosc de palmeres A l’exterior, uns contraforts octagonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn Als angles hi ha quatre torres també octagonals amb una estàtua Una galeria de finestres emmerletades corona l’edifici La decadència del comerç reduí durant molts d’anys la seva utilitat a simple…
Fèlix Pizcueta i Gallel
Història
Literatura
Política
Medicina
Periodisme
Escriptor i polític.
Doctor en medicina, l’exercí a Íxar, Montcada i València fou redactor polític del diari Los Dos Reinos 1864 Prengué part destacada en la revolució del 1868 fou secretari de la Junta Revolucionària i de la Diputació de València 1868-71 Protegit per Josep Peris i Valero, exercí càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari La Nación Havent retornat a València 1874, fou redactor d’ El Mercantil Valenciano i publicà diverses novelles La insurrección de Alahuar 1878, Gabriela 1883, El administrador de la baronesa 1878, En la maroma Historia de una volatinera 1881 i Historia de un reo de muerte…
,
Ricard Zamorano i Molina
Pintura
Pintor.
Estudià belles arts a l’Escola de Sant Carles de València i anà després a Madrid becat per la Diputació de València El 1952 amplià estudis a París becat pel govern francès Fou un dels fundadors, a Madrid, del grup de gravadors Estampa Popular, integrat també per Antonio Saura, Manuel Calvo, Agustín Ibarrola, Alejandro Mesa, José Duarte i José Ortega, des d’on posà en pràctica el que hom ha anomenat “realisme social”, corrent que es caracteritzà per un realisme expressionista i emocional que pretenia d’aconseguir una incitació sentimental i una implicació politicomoral en l’espectador El grup…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina