Resultats de la cerca

En les cambres fotogràfiques, cinematogràfiques i de televisió permet d’observar el camp òptic per tal d’encuadrar-lo El visor de quadre consta d’una planxeta foradada, que és aplicada davant l’ull, i d’un marc rectanqular més gran que el forat de la planxeta, a la part frontal de l’aparell, de manera que el camp abastat per l’objectiu és delimitat per les visuals dirigides a través del forat i tangents als costats interiors del quadre D’altres, els visors de prisma , capten la imatge amb una lent frontal i, després de reflectida, és observada des de dalt, eventualment projectada en un vidre…

Pot ésser efectuat per enllaços mecànics dels òrgans de comandament amb els òrgans que accionen directament el mecanisme, etc, com és ara el cas d’alguns senyals de blocatge dels ferrocarrils accionats per cables i, en general, quan la distància entre l’òrgan de comandament i el d’accionament no és gaire gran Quan la distància entre aquells òrgans és més gran, l’enllaç entre aquests és efectuat per fils elèctrics que, mitjançant relevadors, posen en funcionament els òrgans mecànics que han d’efectuar les maniobres Quan la distància és molt gran o quan hi ha un moviment relatiu entre el lloc…

En un document de la primera meitat del segle XII, el vescomte de Rocabertí donà ostatges al comte Gausfred de Rosselló amb relació a un plet motivat pel castell de Requesens un dels ostatges fou “ Bernard de Cantalups ” al seu costat hi havia Galceran de Sales, Arnau Gaufred de Llers, Bernat Jofre de Molins i Palol, Dalmau de Sagarriga, etc L’existència d’aquest senyor anomenat Bernat fa pensar que ja hi devia haver un castell o una casa forta Cal esperar, però, fins al segle XIII, vers l’any 1288, per trobar una referència clara de l’existència del castell, precisament arran de la seva…

L’ermita de Sant Martí de Pedrenys, també coneguda fins fa poc com Sant Martinet es trobava dintre del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles Pedrencos o Villa Rara , apareix documentat l’any 1028 en la donació d’un alou que posseïa una tal Truitillis, a favor del seu fill Berenguer, els quals eren situats segons l’escriptura “…in Vállense, in loco que nuncupatur Villa Rara, que alio nomen dicitur et apellatur Pedrencos” Posteriorment, aquest alou passà a formar part dels béns del monestir de Sant Cugat, ja que torna a sortir la “dominicatura de Pedrencs” en les confirmacions de béns…

Les vicissituds d’aquesta quadra foren les mateixes que les del castell de Cabrera, en el terme del qual es trobava El lloc no es documenta fins l’any 1426, quan el rei Alfons IV vengué a Nicolau de Gralla diversos castells i jurisdiccions entre aquestes constava la del mas de Solanelles i altres de la mateixa zona, com les de Rocaspana, de Cabrera, de Rubiés, de Vilasafer o Vilajafer, el mas de Corniola, etc Només es disposa de les afirmacions que a mitjan segle XVII féu Roig i Jalpí, quan afirmà que el priorat de Meià era el senyor jurisdiccional de la quadra de Solanelles Sobre l’…

Aquesta desapareguda esglesiola, dedicada a santa Maria en un primer moment, era situada al sud-oest del nucli de la vila, molt a prop del paratge conegut com el turonet de Santa Llúcia, en el lloc on avui hi ha l’església del barri de Santa Llúcia El lloc de Pujol Guià és conegut des de l’any 1136 i la capella des del final del segle XIII En la visita pastoral del bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, a l’Arboç l’any 1305, es diu que l’esglesiola era dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança i que posteriorment fou coneguda amb el nom d’ermita de Santa Llúcia Durant molts segles…

El lloc d’Almafar és esmentat el 978, quan l’abat i els monjos de Sant Cugat, en una permuta amb el monjo Sunifred, li donen una terra que hi tenien, l’escriptura de la qual havia estat realitzada pel difunt comte Miró El 1002 els almoiners de Recosind, vassall del comte Ramon Borrell, llegaren unes terres d’Almafar a Sant Cugat i a Igilà A aquest, unes cases i corts i la torre i el colomer que hi havia, amb la terra, l’hort i el pomerar, i a Sant Cugat la terra que el finat rebé del mateix monestir El 1058 es diu que la torre d’Almafar és tocant a unes terres de Sant Cugat i el…

Fill d’un "paubre cavailler", ingressà de molt jove a la cort del marquès de Monferrato, al nord d’Itàlia, on romangué des del principi de la dècada del 1180 El 1189 era a la Provença, se suposa que al servei d’Hug II dels Baus El 1192 retornà a la cort de Bonifaci de Monferrato, a qui dos anys més tard salvà la vida durant una acció militar a Sicília en canvi, Raimbaut fou nomenat cavaller El 1202 Bonifaci es posà al capdavant de la quarta croada, que acabà atacant l’imperi Bizantí Se suposa que Raimbaut s’uní al seu senyor el 1203, i que morí al seu costat durant un atac per sorpresa de les…

Al camí de Vilanova es localitza encara avui dia la partida de Mompàs que és una transformació del topònim Malpàs, indret on a l’edat mitjana hi hagué un castell del mateix nom El lloc de Malpàs és esmentat per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic que es pot datar a mitjan segle XI Entre les afrontacions del castell de Valerna Verdú del 1080, a migdia, consta el terme de Malpàs El 1082, en descriure’s les afrontacions del castell de Montalbà, es diu que aquest limitava a migdia amb el terme de Verdú i anava fins al terme de Malpàs El castell de Bompàs és…

Estudià a Ginebra i a Berlín Fou professor d’estètica 1849 i filosofia 1854 a l’acadèmia —posteriorment universitat— de Ginebra Publicà traduccions, assaigs i reculls de poemes, però hom el recorda sobretot pels fragments coneguts del Diari íntim , que començà a escriure el 1847 després d’un primer intent el 1839 i que continuà regularment fins pocs dies abans de la seva mort Hi respon a les sollicitacions que el seu esperit rep d’arreu, trobant en cada lectura, cada feina i cada encontre d’una vida retreta, l’ocasió d’explorar uns punts de vista i de lliurar-se a l’exercitació d’aquella…