Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
faitó
Pesca
Graella semicilíndrica, amb un mànec per a fermar-la a la popa d’una embarcació, que hom emprava per a fer-hi el foc en el sistema de pesca a l’encesa.
junc
Transports
Embarcació de fusta, de quilla plana i ampla, amb una gran capacitat de càrrega, proveïda generalment de tres pals i d’un de petit, a proa, que fa les funcions del bauprès.
Hissa veles quadres, especials, reforçades transversalment amb canyes És emprada a les mars xineses per a la navegació de cabotatge
proa
Transports
Part davantera del buc d’una embarcació, compresa entre l’última quaderna i el tallamar, en forma de tascó per tal que en tallar l’aigua aquesta ofereixi menys resistència al moviment.
Hi ha diverses formes de proa, que responen a diferents solucions constructives així, hom parla de proa tancada, oberta, llançada, rodona, recta, inclinada, de bulb, etc En la proa tancada , les batalloles i la regala acaben en la roda, mentre que en la proa oberta tant les unes com l’altra són tallades pel bau de la serviola Hom anomena proa llançada la proa que té la roda arquejada, i proa rodona la que té forma arrodonida La proa recta té el tallamar vertical segons el pla longitudinal de simetria del vaixell, i la proa inclinada el té, segons el mateix pla, inclinat de manera que forma un…
tronera
Construcció i obres públiques
Transports
Obertura practicada a la paret d’una fortificació, al costat d’una embarcació, etc, per on hom pot disparar els canons, els quals resten protegits, igual que llurs servidors, del foc enemic.
car de fora
Transports
En una embarcació llatina (navegant a la bona), expressió que indica la posició del car respecte al vent, la terra i la mar, i que palesa que el vent ve de terra.
De les canoes de pesca als vaixells factoria
Les millores en la construcció de les embarcacions de pesca, en particular pel que fa als mitjans de propulsió, de la vela a la màquina de vapor o d’aquesta al motor diesel, han contribuït a facilitar l’accés als oceans i a llurs recursos El moment decisiu per a l’explotació dels oceans arribà amb la construcció dels enormes vaixells factoria amb aquestes embarcacions, capaces de processar el producte de les captures a bord mateix, no solament es pot arribar a qualsevol punt de l’oceà, sinó que, a més, no cal tornar a port durant períodes molt prolongats Les primeres barques que dugueren…
vaixell
Esquema de diferents parts d’un vaixell
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques d’importància.
Ultra les qualitats comunes de tots els vaixells, les més importants de les quals són flotabilitat, estabilitat, solidesa, velocitat i govern, cada vaixell ha de tenir unes característiques determinades, especialment adequades a l’ús al qual és destinat, de manera que entre les dels vaixells de guerra cal destacar l’armament, la protecció i l’autonomia, i en els mercants, la capacitat i l’economia Segons els materials emprats en llur construcció, hom parla de vaixells de fusta, vaixells metàllics de ferro o d’acer i vaixells mixts Els únics vaixells de fusta construïts actualment solen ésser…
rumb
Transports
Angle format per la direcció de la proa d’una embarcació amb el meridià geogràfic, amb el magnètic o amb el de l’agulla, anomenats, respectivament, rumb real, rumb magnètic i rumb aparent
.
El rumb real és igual al rumb aparent més l’abatiment o correció total, el qual és la suma de la declinació magnètica, angle format pel meridià geogràfic i el magnètic, i de la desviació, angle format pel meridià magnètic i el de l’agulla Hom anomena rumb directe el rumb resultant dels diferents rumbs fets durant el temps de l’estima
nus
Transports
Distància entre dos nusos consecutius de la corda de la corredora de barqueta, que és el tros de corda amollada en 30 segons per una embarcació que navega a 1 milla per hora.
góndola
góndola per un canal de Venècia
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació menor, llarga i estreta, de fons pla, típica de Venècia, amb una proa i una popa que s’alcen d’una manera característica tot exhibint, la proa, un ornament dentut de ferro.
El bastiment sol tenir, al mig, una cabina per als passatgers El gondoler, dret a popa, voga amb un sol rem La góndola és asimètrica respecte al pla longitudinal, per tal de contrarestar l’impuls amb el rem, des d’estribord Les góndoles són de color negre, d’acord amb unes ordenances que daten de l’edat mitjana