Resultats de la cerca

Vida A sis anys escriví la seva primera peça, i semblava ja predestinat a la carrera musical La seva mare l’ajudà permetent que estudiés violí d’amagat del pare -que volia que treballés en un banc- Quan aquest abandonà la llar familiar el 1842, el jove Johann pogué consagrar-se de ple als estudis musicals No solament es formà com a excellent violinista sinó que també feu estudis de teoria i contrapunt amb Joseph Dreschler, director del cor de la catedral de Viena El 1844 debutà en públic amb una orquestra que interpretava peces seves i del seu pare De manera immediata assolí un renom…

En morir el seu pare 1276 entrà en possessió de la seva herència, establerta per testament d’aquest el 1262 i confirmada el 1272 el regne de Mallorca, Menorca —encara en poder dels sarraïns—, la part reial d’Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omelàs i el vescomtat de Carladès, i es coronà com a rei i confirmà els privilegis i les franqueses de Mallorca el 12 de setembre de 1276 El conflicte amb el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó esclatà aviat Casat amb Esclarmunda de Foix 1275, ajudà el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix, que,…

Mantingué els privilegis comercials sobretot amb França i amb els venecians, però, davant l’intent d’annexar-se Xipre presa de Nicòsia i Famagusta, 1570, els Estats Pontificis, Venècia i Castella, aliats, destruïren la flota otomana en la batalla de Lepant 1571

En partir el seu germà gran Guillem II Jordà a Terra Santa 1102, assumí el govern del comtat i l’heretà quan aquell morí 1109 El 1111 intentà d’apoderar-se del comtat de Besalú, veí del seu però hi renuncià a favor de Ramon Berenguer III de Barcelona Participà en els preparatius de l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III i contingué, durant l’absència d’aquest, un atac almoràvit al pla de Barcelona En morir, el comtat de Cerdanya passà a Ramon Berenguer III i fou incorporat al de Barcelona

Com a successor de l’Imperi, fou nomenat rei de Roma, i Napoleó abdicà en ell el 1814 i el 1815 Això no obstant, des del 1814 residí a Viena, on fou fet príncep de Parma, de primer, i, després, duc de Reichstadt 1818 En diverses ocasions els bonapartistes en feren llur bandera, però sense cap resultat Morí tuberculós

Originari de Samotràcia, es casà amb la filla del rei Teucre, el regne del qual heretà i l’anomenà Dardània Tradicions posteriors fan Dàrdanos originari d’Etrúria

Alguns prínceps bastards han estat l’origen de branques nobiliàries importants i rellevants personalitats històriques En les representacions heràldiques, el caràcter de bastard d’un personatge o d’una família és indicat per l’orientació en què és collocat el casc i, en alguns països, en l’ús d’unes determinades peces en senyal de brisura, com la barreta, la travessa en barra o, molt rarament, el cantó sinistre