Resultats de la cerca

Són de costums nocturns i formes de vida molt variades, tant arborícoles com aquàtiques Es nodreixen d’artròpodes, cucs de terra i molluscs Habiten en boscs, prades i rius, a Madagascar, excepte el grup dels Potamogale , que habita a l’Àfrica centreoccidental Inclou 44 gèneres, amb 24 espècies, entre els quals destaquen els gèneres Tenrec, amb el tenrec Tecaudatus , Setifer, Oryzorictes, Microgale i Potamogale

Pot ésser intestinal , quan el paràsit habita al llarg de l’intestí, o somàtica , quan les larves del paràsit habiten en els músculs o altres òrgans del cos La teniasi solium i la saginata tènia són asimptomàtiques en la majoria dels casos, i quan es manifesten hi pot haver pèrdua de pes amb un augment de la gana, irritabilitat, diarrea, nàusea i un dolor epigàstric lleuger

El mantell és coriaci, bru, i recobert normalment d’una abundant fauna d’epibionts corallaris, hidroïdeus, briozous, ascidis, algues, etc, fet que ha donat nom al gènere És bentònic i solitari, i habita entre els 30 i 100 m de profunditat, sobre roques, conquilles i formacions corallines El sac visceral és comestible Les espècies M sulcatus i M sabiteri són comunes a la Mediterrània

La femella té el plomatge estriat i uns tons més terrosos S'alimenta de larves, insectes, peixets, etc És de costums crepusculars fora de l’època de cria Habita a tot Europa excepte a les illes Britàniques, a la península escandinava, a Còrsega i a Sardenya, hiverna a l’Àfrica i n'existeixen subespècies a Àsia, Àfrica, Madagascar, Austràlia i Nova Zelanda És comú als Països Catalans

El dors és de color gris o marró clar, amb bandes transversals marrons més fosques els flancs i el ventre són argentats És una de les espècies més comunes als fons de sorra dels litorals atlàntics i mediterranis, on s’alimenta de petits crustacis i cucs Habita també a les llacunes litorals salabroses, gràcies a la seva resistència als canvis de salinitat i temperatura

Té el cos cobert de llana espessa i llarga, que pot ésser de diversos colors i que comercialment és força apreciada Suporta molt bé les temperatures baixes i les pressions pròpies de les muntanyes elevades Actualment només n'existeixen exemplars domèstics, que són emprats com a bèsties de càrrega Habita al Perú, a la zona oest de Bolívia i al nord-oest de l’Argentina

L’ordre inclou unes 800 espècies, distribuïdes en sis famílies, que habiten a les regions càlides i subtropicals, bé que també n'hi ha a les regions temperades Als Països Catalans són comuns Kalotermes flavicollis , que habita a les soques podrides, i Reticulitermes lucifugus , que també fa cau en soques podrides, envaeix les bigues d’edificis habitats i causa estralls en biblioteques, arxius, etc

La cua i les ales són curtes, i les potes i els dits, grossos i forts té plecs cutanis mòbils a les orelles i als narius, parpelles nictitants i el plomatge hidròfug S'alimenta de larves i insectes aquàtics, cucs i peixets que captura cabussant-se i nedant per sota de l’aigua Habita, prop d’aigües netes, a gairebé tot Europa, i és comuna a Catalunya

El bec és roig amb l’extrem groc, la placa frontal és roja i les potes són verdes Habita als canyars d’aiguamolls, de rius i estanys de tot Europa —llevat del nord d’Escandinàvia i Finlàndia—, a l’Àsia central i meridional, a l’Amèrica central i del sud fins a l’Argentina, i a tot Àfrica llevat del Sàhara És comuna als Països Catalans

El mantell té una vora proveïda de petits tentacles sensitius al gust, al tacte i a la visió No es fixa al substrat, sinó que hi descansa damunt la valva convexa, i es desplaça obrint i tancant bruscament la conxa És comestible i habita als fons de sorra de prop de la costa, a la Mediterrània Les closques són utilitzades com a instrument de percusió