Resultats de la cerca

Pollets de gaig © CIC-Moià És d’un color bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra, i a les ales presenta una taca blanca i una de negra molt marcades les plomes del colze són llistades de blau i de negre És boscà i, generalment, sociable Habita a gairebé tot Euràsia i és comú als Països Catalans, excepte a les Illes, on és accidental

Presenta les parts superiors negrenques amb taques i llistes falbes o d’un blanc groguenc, el pit negre amb ratlles blanques i el coll també negre amb una franja ampla de color castany És gregari i s’alimenta d’insectes, gra i brots tendres Nia a terra, i la posta és de 6 a 12 ous Habita a Xipre i a l’Àsia Menor

El plomatge és blanc i rosat, amb la vora de les ales negra És gregari i s’alimenta de petits crustacis, d’algues, d’insectes i llurs larves i de peixets Habita als llacs poc profunds, als aiguamolls i a les riberes marines, on nia en indrets amagats durant els mesos de maig i juny la posta és de dos ous És comú a tota la Mediterrània

El dors és de color gris o marró clar, amb bandes transversals marrons més fosques els flancs i el ventre són argentats És una de les espècies més comunes als fons de sorra dels litorals atlàntics i mediterranis, on s’alimenta de petits crustacis i cucs Habita també a les llacunes litorals salabroses, gràcies a la seva resistència als canvis de salinitat i temperatura

Té el cos cobert de llana espessa i llarga, que pot ésser de diversos colors i que comercialment és força apreciada Suporta molt bé les temperatures baixes i les pressions pròpies de les muntanyes elevades Actualment només n'existeixen exemplars domèstics, que són emprats com a bèsties de càrrega Habita al Perú, a la zona oest de Bolívia i al nord-oest de l’Argentina

L’ordre inclou unes 800 espècies, distribuïdes en sis famílies, que habiten a les regions càlides i subtropicals, bé que també n'hi ha a les regions temperades Als Països Catalans són comuns Kalotermes flavicollis , que habita a les soques podrides, i Reticulitermes lucifugus , que també fa cau en soques podrides, envaeix les bigues d’edificis habitats i causa estralls en biblioteques, arxius, etc

De les 10 espècies que componen el gènere, només n'hi ha una d’europea, l' òliba vulgar Talba , de 35 cm, que té les parts superiors de color castany daurat clar, finament puntejat, les inferiors més clares o completament blanques i la cara blanca, amb els ulls negres S'alimenta, bàsicament, de petits rosegadors Habita i és sedentària a tot Europa, llevat de l’Escandinàvia

És molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior És de color blanc i gris cendrós, amb la part superior del cap, les potes i el bec negres Habita a la vora de les platjes, als maresmes salabrosos i, més rarament, a les aigües de l’interior S'alimenta preferentment d’insectes

Els mascles fan més d’un metre i mig d’alçada a la creu i presenten un pelatge de color gris groguenc Les femelles, més petites, tenen un color més rogenc Habita als planells i a les valls d’Abissínia i Eritrea agrupat en ramats És un animal més propi de bosc que de praderia i s’alimenta de fulles i branques de plantes arbòries

Té les dues valves bombades, i al costat de la xarnera hi ha dues expansions laminars com les de la petxina de pelegrí, però asimètriques D’uns 5-8 cm, habita els fons de sorra i de pedres petites per sota dels 10 m de fondària És relativament comú a les aigües dels Països Catalans, on és comercialitzat a causa de la seva carn gustosa