Resultats de la cerca

Sobretot se’n destacaren Jan Zamoyski Skokówka 1542 — Zamość 1605, secretari de Segimon II August 1565 i gran canceller d’Esteve I 1578, que el 1592 assolí que Segimon III també fos rei de Suècia Andrzej Zamoyski 1716 — 1792, que fou gran canceller 1764-68 i el 1780 presentà a la dieta un projecte de sistema parlamentari, acceptat el 1791 el seu fill, Stanisław Kostka Zamoyski 1775 — 1856, que assolí el títol austríac de comte, que heretaren els seus fills Władysław Zamoyski Cracòvia 1803 — París 1868, ajudant de camp del virrei Constantí i creador de l’exèrcit polonès que…

D’origen humil, fou elegit senador demòcrata per Missouri 1934 i vicepresident 1944 amb Franklin D Roosevelt Esdevingut president a la mort de Roosevelt 1945, fou reelegit l’any 1948 Al cap de poc temps d’haver pres possessió del càrrec ordenà el llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki En política interior vetà les lleis Taft-Hartley 1947, que limita el dret de vaga, i McCarran-Walte 1952, que restringeix la immigració La seva actitud anticomunista afavorí el desenvolupament del maccarthisme i el desencadenament de la guerra freda Impulsà una política intervencionista i donà…

Professionalment fou agent de canvi i borsa Féu sortides amb Jacint Verdaguer i altres personalitats Presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1885 i el Centre Excursionista de Catalunya 1902-15 1921-23 Impulsà les obres del refugi d’Ulldeter 1907, el primer refugi a Catalunya, i promogué els Congressos Excursionistes 1910-13 excursionisme Edità els nous volums de les guies del Pirineu català , que marquen una fita important en la bibliografia excursionista 1902-24 Presidí la Lliga Excursionista 1920, primer organisme de l’excursionisme català i embrió de la Federació d’…

Marquès i, des del 1847, duc de La Unión de Cuba Inicialment marí, lluità a Trafalgar 1805 Passà a l’exèrcit i combaté els independentistes colombians i peruans 1810-19 Arraconat per liberal 1823-33, ascendí a tinent general 1834 i fou capità general de Cuba 1834-38, on evità la guerra civil, però reprimí amb duresa tant carlins com liberals Impulsà les obres públiques i se li deu, en part, la primera línia de ferrocarril de l’illa Fou capità general de Mallorca 1843-47 El seu germà, Luis Tacón y Rosique Cartagena 1772 — Palma, Mallorca 1841, fou brigadier de l’armada i cap de la comandància…

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…

Pioner del basquetbol a Catalunya, jugà des del 1928 a l’equip de la Societat Gimnàstica de Badalona, amb el qual disputà el torneig de basquetbol celebrat durant l’Exposició de Barcelona 1929 Posteriorment compaginà el bàsquet amb el futbol, esport en què jugà com a professional amb el CF Badalona fins la temporada 1940-41, el Terrassa Futbol Club 1941-43 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1943-45 Amb l’Espanyol disputà 16 partits a primera divisió i marcà 1 gol Jugà un partit amb la selecció catalana de futbol A partir del 1939 presidí la Unió Gimnàstica Esportiva de Badalona, i impulsà un…

Fou fundada el 2004 per un grup de clubs esportius i culturals, amb l’objectiu de fomentar la cultura i l’esport, i impulsada per Joan Antoni Samaranch, que en fou el primer president És un fòrum d’opinió, debat i diàleg entre diferents collectius esportius i culturals de la societat civil, que impulsa estudis i collabora amb institucions acadèmiques per a l’estudi de l’esport i la cultura Entre els seus socis fundadors hi ha el Centre Excursionista de Catalunya, el Círculo Ecuestre, el Club Natació Barcelona, el Futbol Club Barcelona, el Panathlon Club de Barcelona, el Reial…

Format a l’Escola de Mestres Joan Bardina, fomentà l’esport i l’educació a Catalunya seguint l’esperit noucentista de la seva joventut Començà la seva activitat esportiva al Gimnàs Vila i, el 1916, passà al Club Natació Barcelona CNB, en el qual practicà la natació i l’atletisme, esport que impulsà amb la creació de la secció corresponent 1922 i la competició Atleta Complet 1934 Presidí el CNB durant els anys trenta i les federacions catalanes de natació 1922 i atletisme 1949-53 Participà en la constitució de la Confederació Esportiva de Catalunya 1922, i fou vocal conseller del Comitè…

Fou campió d’Espanya júnior en individuals i dobles 1947, 1948, subcampió d’Espanya absolut 1951, 1952 i campió 1953 Fou també jugador de l’equip espanyol de Copa Davis 1953-54 i capità d’aquest 1954 L’any 1985 fou designat membre del Comitè Olímpic Internacional i president de la Fundació Barcelona Olímpica El 1986 fou nomenat membre del Comitè Olímpic per a la candidatura de Barcelona 92 També fou vicepresident primer del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics i l’any 1987 fou nomenat president del Comitè Olímpic Espanyol Des d’aquest càrrec impulsà el programa ADO Associació d’Esports…

Format al Club Tennis Barcino CTB, fou campió de Catalunya infantil 1946, 1947, 1948 i júnior 1950 Al principi dels anys seixanta guanyà el Campionat d’Espanya per equips amb el CTB, del qual fou director esportiu 1964-67 Fou també director esportiu de la Federació Espanyola de Tennis 1967-71, que presidí 1981-2008, i de diversos comitès de la Federació Internacional de Tennis ITF i de Tennis Europe Impulsà la creació de les installacions federatives de la Vall d’Hebron especialment importants arran dels Jocs Olímpics del 1992, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí i Cornellà Endegà…