Resultats de la cerca
Es mostren 2030 resultats
raval de Sant Martí
Barri
Barri popular de la ciutat de Perpinyà (Rosselló), a ponent del nucli urbà, fora de l’antic recinte emmurallat, davant el portal de Sant Martí (pel qual Carles V feu l’entrada solemne a la vila el 1538).
Sorgí a l’indret de la casa procura o priorat de Sant Martí , dependent de Sant Miquel de Cuixà, que fou venut el 1266 als mercedaris de Perpinyà que s’havien establert al seu costat el 1228, els quals construïren, a la fi del segle XIII i començament del XIV, l’església gòtica amb dos arcs de diafragma i coberta de fusta El raval es formà al seu voltant durant el segle XIX amb l’establiment de traginers i carreters, magatzems de vi, menestrals i habitatges d’obrers hom hi installà l’asil de vells, la fàbrica de gas i altres indústries i el nou cementiri de Sant Martí Modernament, envaint…
Sant Bartomeu de Fraguerau

Ermita de Sant Bartomeu, al congost de Fraguerau
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi d’Ulldemolins (Priorat), al congost de Fraguerau, en un coster que domina, per la dreta, el riu de Montsant.
Fou fundada per fra Guerau Miquel, que hi habitava junt amb altres eremites, segon J Lladonosa, des dels volts de 1160 La zona és molt erosionada i ubèrrima, plena d’indrets batejats amb noms poètics i plens de llegenda Fra Guerau vivia en una gran balma, vora l’ermita, la construcció de la qual li és atribuïda Cap al 1192 rebé dels reis Alfons i Sança una bona part de la vall del riu de Montsant —coneguda encara com la Quadra de Fraguerau—, la zona compresa entre Sant Bartomeu i Santa Maria, que el 1210 traspassà als Balb de Lleida perquè hi fundessin un monestir El seu darrer ermità s’hi…
autòdrom de Terramar
Antic circuit automobilístic de 2 km de longitud, situat al municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf).
Construït a iniciativa del fabricant sabadellenc Francesc Armengol, promotor de la propera urbanització Terramar, i d'un grup d'inversors, fou inaugurat el 28 d’octubre de 1923, amb motiu del primer Gran Premi d'Espanya de fórmula 1 La pista, que estava dividida en zones per velocitats entre 50 km i 180 km, aviat resultà insuficient a causa del gran progrés dels motors Els problemes econòmics derivats de la construcció provocà que la Federació Internacional de l'Automòbil prohibís la celebració de cap altra campionat…
Montserrat Gubern i Berroso
Economia
Medicina
Administradora d’hospitals.
Fill de metges, en esclatar la Guerra Civil fugí amb els seus pares al Marroc, Bèlgica, França i els Estats Units Cursà estudis primaris a Cuba i als Estats Units, posteriorment, l’any 1948, s’installà, juntament amb la seva família, a Puerto Rico Hi acabà el batxillerat en arts a la Universitat de Puerto Rico, i més tard obtingué el títol de mestria en Administració de Serveis de Salut, a la facultat de Ciències Mèdiques Treballà en la branca d’administració d’hospitals, i, entre el 1983 i el 1985, presidí el comitè…
Pere Vesa i Fillart
Lingüística i sociolingüística
Professor i orientalista.
Emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi fou catedràtic d’història crítica de literatura espanyola i de llengües orientals a la Universitat de l’Havana, on també ensenyà àrab, grec i sànscrit Amb remarcables coneixements d’altres llengües com l’hebreu, el caldeu i el siríac, a més de filòsof i literat, fou un reconegut estudiós Arran del moviment independentista cubà, fou comandant dels voluntaris espanyols contra aquesta obtingué diverses condecoracions, especialment en l’acció de Jaruco, amb el seu germà Antoni Vesa i Fillart, metge amb el grau de coronel El 1898 retornà a…
Kathleen Turner
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Després d’estudiar art dramàtic a la Universitat de Missouri i assistir a la Central School of Speech and Drama de Londres, s’installà a Nova York i debutà en diferents programes i anuncis per a la televisió El primer film que protagonitzà fou Body Heat 1981 de LKasdan Aconseguí la nominació a l’Oscar per Prizzi's Honor 1985 de JHuston Altres pellícules en les quals ha participat són Remancing the Stone 1983, Crimes of Passion 1984, The Jewel of the Nile 1985, Peggy Sue Got Married 1987, Julia and Julia 1987, The Accidental Tourist 1988, The…
Hugo Obermaier
Geologia
Paleontologia
Prehistòria
Prehistoriador, geòleg i paleontòleg.
Sacerdot 1900, fou professor a Viena i a París El 1914 s’installà a Madrid, on fou creada per a ell la càtedra d’història primitiva de l’home 1922 Adquirí la ciutadania espanyola 1924 i fou elegit membre de la Real Academia de la Historia 1926 Des del 1938 professà a la Universitat de Friburg Cal assenyalar els seus treballs en nombrosos jaciments prehistòrics de l’Europa central i de la península Ibèrica i l’estudi del glacialisme a diversos punts d’Europa Obres principals Der Mensch der Vorzeit 1912, La…
Joan Llorens i Gardy
Arts decoratives
Escultura
Escultor i ceramista.
Fill de Josep Llorens i Artigas Conegut amb el nom de Gardy-Artigas Format a l’École du Louvre, es formà entorn de Chagall, Braque i Giacometti El 1959 installà un taller de ceràmica a París, i collaborà assíduament amb Joan Miró, especialment a les obres per a l’exposició Osaka 70, al Japó, país on havia estudiat ceràmica antiga Dedicat bàsicament a l’escultura —bronze i plàstics—, efectuà, el 1973, dues grans obres a l’aire lliure a Plateau d’Assy, per a illustrar, amb altres artistes, el Poème dans l’espace de JPLemesle El 1974 féu la Porta per a una ciutat a l’autopista…
Benjamin West
Pintura
Pintor nord-americà.
Amplià estudis a Itàlia 1760-63, on fou influït per Mengs i Winckelmann Viatjà a París, on l’art galant de Boucher disgustà el seu puritanisme de quàquer, i s’installà a Londres, on esdevingué un retratista notable i un pintor d’història desigual Fou membre fundador de la Royal Academy i pintor de Jordi III Adoptà conscientment un major realisme temàtic en obres com Mort del general Wolfe en la presa de Quebec 1771 Ottawa National Gallery, i fins i tot anuncià el Romanticisme en obres com Saül i la bruixa d’Endor 1777 Hartford, Wadsworth Atheneum Fou…
Jean-François Millet
Les espigolaires , de Jean-François Millet (1857) (Musée du Louvre)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
En una primera etapa conreà el retrat Mme Lecourtois 1845 Musée du Louvre El 1849 s’installà a Barbizon, prop de ThRousseau, on residí fins a la seva mort Des d’aquest moment conreà el tema rural, incloent sempre les figures dels camperols en el paisatge, en un estil que es troba dins la tradició del realisme holandès Bé que el seu concepte de la societat camperola era conservador, la grandiosa simplicitat amb què la representà féu que els crítics liberals consideressin la seva pintura com a socialista, intenció que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina