Resultats de la cerca
Es mostren 1320 resultats
Castell de Feners (Anserall)
Art romànic
Situació Un aspecte del mur més sencer de l’estança de la part de migdia d’aquesta fortificació ECSA - A Villaró Les restes del castell són al costat de la casa de Feners, a la riba dreta del Segre, prop de la Seu Mapa 34-10216 Situació 31TCG755918 Feners és una casa que hi ha prop d’un collet damunt Somont Per anar-hi, cal agafar un trencall que parteix del quilòmetre 133 de la C-1313 de la Seu a Puigcerdà i tot seguit prendre el camí de la dreta, en comptes del de l’esquerra que mena a Somont Història En un principi sembla que al llogaret de Feners —propietat de l’església d’Urgell des del…
Sant Nicolau del Castell (Camprodon)
Art romànic
L’any 1196 el rei Pere I el Catòlic autoritzava l’abat Bernat de Segurioles a edificar un castell al cim del puig de les Relíquies per tal de refugiar-s’hi ell i els seus súbdits, sembla que amb motiu de les primeres escomeses de les lluites albigeses Tot seguit fou edificat el castell i una església dedicada a sant Nicolau, així com un grup de cases que més endavant van baixar al pla, entre el puig i el riu Ter i varen constituir la Vila de Baix o nucli fortificat de Camprodon Més endavant, quan entre els anys 1249 i 1251 l’abat Guiu traspassà el domini del castell i de la Vila de Baix al…
Sant Andreu de Samalús (Cànoves i Samalús)
Art romànic
Situació Vista de l’absis ornat amb decoració llombarda, apujat i fortificat M Anglada El temple parroquial de Sant Andreu queda al peu de la carretera de la Garriga a Llinars del Vallès, passat el quilòmetre 36 a la dreta, vers migjorn, dins d’un petit nucli de població Mapa L37-14364 Situació 31TDG429157 A poc més de 3 km de la Garriga ja es veu el poble i el campanar del temple MAB Història El lloc o terme de Samalús consta des del 1002 en la butlla de confirmació de béns a Sant Cugat del Vallès, monestir que tenia béns territorials “in Samaluz” Més endavant consta com una de les…
Cors de Clavé
Música
Entitats corals fundades per Josep Anselm Clavé o bé que seguien el seu ideari i la seva pràctica coral.
El 1850, Clavé formà a Barcelona la primera societat coral, La Fraternitat Seguint el mateix model, durant els anys immediats anaren sorgint a Catalunya altres entitats corals, fins a crear una densa xarxa de societats que compartien un estil de fer música, un ideari i un repertori comuns Amb els anys es veié la necessitat d’impulsar una estructura que les agermanés, que vetllés pel seu funcionament i garantís la difusió del repertori i la pràctica coral Aquest primer organisme federatiu, impulsat també per Clavé el 1860, fou l’anomenada Associació Euterpense en referència a la Societat Coral…
Falange Española de las Jons-Auténtica
Partit polític
Partit falangista antifranquista constituït el 1975 que es presentà com l’hereu legítim de l’organització fundada per José Antonio.
Tanmateix, cal cercar el seu origen llunyà en collectius falangistes que no acceptaren la unificació de la Falange i el Requeté del 19 d’abril de 1937 Així, entre el 1937 i el 1938 tingué vida la “Falange Autónoma” impulsada per Patricio González de Canales entre el 1937 i el 1938 i una anomenada Falange Española Auténtica, de genealogia confusa s’atribueix la seva gestació a Vicente Cadenas i Raimundo Fernández Cuesta i també es vincula a una operació de desestabilització del règim franquista El 1939, però, la seva junta clandestina era presidida per Emilio Rodríguez Tarduchy i formada per…
Milà reial
El milà reial Milvus milvus és molt més escàs i més gros que el milà negre ateny fins a 61 cm, contra els 56 cm d’aquest En conjunt, és de plomatge més clar, però, sobretot, es distingeix, en vol, per la forma exageradament forcada de la cua i per les taques blanques que mostra dessota les ales, caràcters tots dos visibles a l’exemplar de la fotografia, feta als Pirineus Xavier Parellada El milà reial no presenta un estatus regular arreu dels Països Catalans És un nidificador esporàdic i un hivernant rar a la Catalunya Nord, amb un flux poc important de migradors en ambdós passos A…
Toscana
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia peninsular, que s’estén des del vessant occidental de la serralada apenina fins a les costes de la mar Lígur i la Tirrena.
La capital és Florència Morfològicament es caracteritza per la complexitat i la varietat És formada per l’alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscanoemilians, més alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l’Arno, riu principal de la Toscana La costa és formada per àmplies platges que s’obren entre els…
El Liceu de València
El Liceu de València 1836-63 constitueix un bon exponent del tipus d’institucions culturals que van acompanyar i impulsar la consolidació del règim polític liberal, tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes Aquest tipus d’associacions —que a Europa s’anomenaren, genèricament, associacions voluntàries— representaren l’alternativa burgesa i liberal a les velles institucions culturals de l’antic règim Al mateix temps, com en el cas del Liceu de València, podien arribar a ser contrapunts associatius a les tertúlies i societats de caràcter radical, politicopatriòtic, dels anys més…
Narbona
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de l’Aude, França.
Situada a la plana vitícola del baix Llenguadoc, a 12 km de la Mediterrània, és un nus de comunicacions viàries i ferroviàries molt important, amb rutes vers els Països Catalans i Espanya, vers Aquitània i l’Atlàntic i vers la vall del Roine, Itàlia i l’Europa del nord La Robina, canal que uneix l’Aude i el canal del Miègjorn a Pòrt La Novèla, travessa la ciutat Viticultura i comerç de vins Central atòmica de Malvesi Nucli turístic, amb l’estació balneària de Narbona-Plaja Fundació romana la primera colònia romana a la Gàllia que data del 108 aC, fou un port dependent primerament de la…
Zanzíbar
La catedral de Zanzíbar, construïda a l’antiga plaça de venda d’esclaus
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’oceà Índic, la més gran de la regió insular homònima de Tanzània Zanzíbar), situada sobre la plataforma continental d’Àfrica i separada pels 35 km del canal de Zanzíbar de la costa de Tanganyika.
La capital és Zanzíbar És una illa plana, constituïda al sector occidental per un baix corallí quaternari, mentre que al sector oriental és formada per una estructura geològica semblant a la plana litoral de Tanganyika, i té una altitud superior 216 m a Mazingini El clima és tropical humit, amb pluges que assoleixen entre 1 500 mm i 2 000 mm anuals, i les temperatures són més suaus que al continent La població 226 h/km 2 1988 viu de l’agricultura cocoters, bananers, cafè, tabac, clavell d’espècia, ananàs i altres productes tropicals El principal nucli urbà és la capital És poblat, sobretot,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina