Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons de composició d’Enric Morera A vint anys abandonà els estudis universitaris que cursava a Barcelona per tal de dedicar-se a la música Viatjà a l’estranger per conèixer els corrents musicals més innovadors del moment i durant algun temps visqué a París De nou a Catalunya, el 1926 l’Orquestra Pau Casals li estrenà Càntic d’amor —segon episodi del seu poema simfònic en tres temps Simfonia del món sagrat —, amb el qual es donà a conèixer, i l’any següent un fragment de La princesa blanca  1929 El 1935, l’Orquestra Pau Casals, dirigida per Eduard Toldrà, li estrenà Jocs…

Fill del governador general del Canadà, fou educat a Anglaterra i al Canadà El 1950 abandonà una prometedora carrera a la marina canadenca arran del seu interès per l’espiritualitat Estudià i ensenyà filosofia i feu estades en santuaris amb la intenció d’iniciar una carrera eclesiàstica S’interessà pel món dels discapacitats, als quals, a partir de mitjan dècada de 1960, dedicà la vida El 1964 fundà a Trosly-Breuil Oise, França l’Arca, una comunitat dedicada a persones amb discapacitats mentals que comparteixen la vida amb persones sense afectacions d’aquesta mena El 2019 hi havia 154…

Cada seqüència deposicional s’associa a un canvi relatiu del nivell de la mar, que oscilla entre 0,5 i 5 Ma Les seqüències deposicionals constitueixen la unitat bàsica en l’estratigrafia sísmica i tenen valor cronoestratigràfic quan reflecteixen cicles globals

Fou mestre a Sant Josep d’Eivissa i collaborador de la premsa eivissenca En llengua catalana publicà poemes de tema patriòtic i d’altres com l’elegia A la memòria de ma inoblidable filla na Josepa Escanellas i Serra 1892

Hom s’hi refereix sovint en plural baixons Aparegué en l’orgue castellà, de jocs partits, al final del segle XVII És un joc de la mà esquerra que es complementa amb el del clarí de 8’ a la dreta

És pròpia de les zones de secà i de grans extensions de terreny, utilitza freqüentment la pràctica del guaret i és aplicada a conreus poc exigents en mà d’obra i que admeten, a més, un elevat grau de mecanització

Els molinets de mà acostumen a triturar els grans entre les dents de dos engranatges cònics, i els molinets elèctrics es basen en l’acció desintegradora d’unes aspes metàlliques que giren a gran velocitat per mitjà d’un motor elèctric

Els balladors formen llargues rengleres, agafats per la mà, i serpentegen o ballen en cercle La dansa és d’un ritme viu generalment, de 6/8 N'hi ha exemples a L’Arlésienne de Bizet i a l’òpera Mireille de Gounod

Cadascun agafa cinc cartes que, de comú acord, pot substituir per unes altres El qui fa més bases en cada mà s’anota un punt, i també el qui treu un rei de mostra Guanya qui aconsegueix primer cinc punts

Creà, amb FBertini i PMenicelli, un dels primers mites fílmics la diva o dona fatal Interpretà Ma l’amor mio non muore 1913, La donna nuda 1914, Rapsodia satanica 1915, La vergine folle i La falena 1916, Carnavalesca 1918, etc