Resultats de la cerca
Es mostren 8720 resultats
Bandera Roja de Catalunya
Partit polític
Grup comunista fundat al maig de 1974 a partir de la separació de diversos dirigents de l’Organización Comunista de España-Bandera Roja.
Es definí partida-ri de la unitat de les forces democràtiques i de la unificació de les forces d’esquerra davant de la fi imminent del franquisme i, amb aquest objectiu, inicià contactes amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya , amb el qual acordà la dissolució de BRC i l’ingrés collectiu en aquell L’acord es féu efectiu el primer de desembre de 1974 Dirigents Jordi Solé Tura, Jordi Borja, Josep M Maymó, Enric Solé, Alfons Carles Comín, Teresa Eulàlia Calzada i Eulàlia Vintró Edità Bandera Roja nova època
Grupo Bolchevique-Leninista de España “Le Soviet”
Partit polític
Grup trotskista fundat al maig de 1936 a Barcelona per Nicola di Bartolomé (Fosco) i Virginia Gervasini (Sonia), també conegut com Le Soviet.
Inicialment s’anomenà Grupo Bolchevique-Leninista de Barcelona Era format bàsicament per estrangers seguidors de la tendència Molinier Collaborà amb el Partit Obrer d’Unificació Marxista , tot i que aquest no els admeté com a fracció Estigué enfrontat amb la Sección Bolchevique-Leninista de España , considerada el grup trotskista més ortodox, però el 1943 tots dos s’unificaren a l’exili francès A Barcelona editaren Le Soviet 1937-1938 i a l’exili de París, Nuevo Curso 1939
carta d’Ålborg
Carta aprovada pels participants en la Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles celebrada a Ålborg (Dinamarca) el 27 de maig de 1994.
Fou signada inicialment per 80 autoritats locals europees i 253 representants d’organismes internacionals, governs nacionals, institucions científiques, consultors i particulars Les ciutats, les viles i els països europeus signants es comprometeren a entrar dins els processos de l’Agenda 21 Local i a desenvolupar plans d’acció a llarg termini cap a la sostenibilitat La quarta Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles celebrada a Ålborg el 2004 produí un nou document, els Compromisos d’Ålborg, que fou signat pel miler de representants de 110 governs locals El nou document reafirma…
Declaració de Bolonya
Educació
Declaració signada a la Sorbona el 25 de maig de 1998 pels ministres d’Educació de França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit.
Té com a objectiu el desenvolupament d’un espai europeu d’educació superior Ja en aquesta primera trobada es preveié la possibilitat d’una reunió de seguiment el 1999, tenint en compte que la Declaració de la Sorbona era concebuda com un primer pas d’un procés polític de canvi, a llarg termini, en l’ensenyament superior a Europa S'arribà així a la realització d’una nova conferència, que donà lloc a la Declaració de Bolonya el 19 de juny de 1999 Aquesta Declaració compta amb una major participació que l’anterior, subscrita per 30 estats europeus no només els països de la Unió Europea, sinó…
tractat de Versalles
Història
Acord d’ajuda mútua entre França i Àustria, signat el primer de maig de 1756 com a resposta al tractat angloprussià de Westminster.
Significà una inversió en el sistema d’aliances a Europa i donà pas a la guerra dels Set Anys , durant la qual foren signats dos tractats més, també a Versalles, els anys 1757 i 1759, que concretaven l’ajuda francesa a Àustria
Centre Autonomista de Mallorca
Política
Entitat política formada pel maig del 1930 per un grup d’intel·lectuals de dreta i que ressuscità el periòdic «La Veu de Mallorca».
S'uní amb el Centre o Partit Regionalista de Mallorca , fundat pel gener del 1931
Constitucions Egidianes
Història
Ordenació jurídica dels Estats Pontificis promulgada en el parlament de Fano, a les Marques, pel cardenal Gil de Albornoz (abril-maig del 1357).
Consten de 6 llibres el primer és una exposició de l’obra del cardenal Albornoz a Roma, el segon es refereix als funcionaris estatals, i els altres quatre constitueixen un codi penal i civil Són conegudes també amb el nom de Liber Constitutionum sanctae Matris Ecclesiae
entrevista de Salvatierra
Història
Reunió celebrada a Salvatierra (País Basc) entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França el 3 de maig de 1462.
El rei francès oferí ajut a Joan II, seriosament amenaçat per la guerra que contra ell havia esclatat al Principat aquest ajut era en canvi d’un pagament pel qual les rendes del Rosselló i la Cerdanya restaven obligades per valor de 200 000 escuts Aquest pacte inicial fou modificat, al cap de pocs dies, per unes condicions més oneroses, en el tractat de Baiona
Frederica Montseny i Mañé

Frederica Montseny
Història
Anarquista, filla de Joan Montseny (Federico Urales) i de Teresa Mañé (Soledad Gustavo).
Educada fonamentalment per la seva mare i alhora amb una cultura autodidàctica i eclèctica, de molt jove començà a escriure amb regularitat a La Revista Blanca 1923-36, i donà un especial relleu a la temàtica feminista cal destacar la sèrie d’articles La mujer, problema del hombre , 1926-27 així mateix publicà unes primeres novelles, de gran èxit en els medis llibertaris La Victoria , 1925 El hijo de Clara , 1927 La indomable , 1928 Tres vidas de mujer , 1937, i moltes novelletes en les colleccions de “La Novela Ideal” 1925-37 i “La Novela Libre” 1929-37 No tingué una activitat pública…
Hortolà
Àrea de nidificació de l’hortolà Emberiza hortulana als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Als Països Catalans l’hortolà és un ocell estival que nia d’una forma molt localitzada a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià A Andorra només es coneixen unes poques observacions, però és possible la seva reproducció, i a les Balears tan sols és un migrador rar Els primers hortolans arriben a les nostres terres a mitjan abril, i les dades d’ocells migradors es perllonguen fins als primers dies de maig És interessant esmentar que la migració d’aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina