Resultats de la cerca

Marquès de Mirabeau Descendent d’una família florentina installada a Provença al s XVI, tingué una joventut desordenada i escandalosa i el seu pare el féu empresonar Visqué als Països Baixos i visità Anglaterra i Prússia Diputat del tercer estat per Ais de Provença, la seva oratòria ardent i apassionada, al servei d’un ideari ben concret, el convertí en un dels portaveus d’aquella assemblea Volia per a França diverses reformes, però gradualment aplicades, i dins una monarquia de poder limitat, que equilibrés l’Assemblea i fos equilibrada per ella Aquesta coherència profunda explica l’aparent…

Obligat pel seu pare a estudiar medicina, aviat ingressà al conservatori de París, on es féu notar perquè rebutjava les formes tradicionals de la música Això el perjudicà per a l’obtenció del premi de Roma, que finalment aconseguí el 1830 Aquell mateix any estrenà Symphonie fantastique Després d’una estada a Itàlia, exercí com a crític musical a Le Journal des Débats La seva música no atreia el públic Benvenuto Cellini fracassà al Théâtre de l’Opéra 1838, i les comandes oficials Requiem , 1837 Symphonie funèbre et triomphale , 1840 passaren desapercebudes Gràcies a una donació de Paganini…

Es traslladà a Barcelona amb la seva família a l’edat de cinc anys obrer d’arts gràfiques, el 1912 ingressà a la Federación Gráfica Española de la UGT, i el 1919, a l’Agrupació Socialista de Barcelona, de la qual fou secretari 1926 S'apartà, tanmateix, de l’Agrupació, atesa la negativa valoració que aquesta féu de la qüestió catalana Fou també secretari de la federació catalana de la UGT 1928-33 Instaurada la Segona República, promogué, des de la federació catalana del PSOE, la unificació de les forces socialistes de Catalunya, i en fusionar-se, el 1933, aquesta organització amb la Unió…

Fill de Joan Maragall Es llicencià en dret i filosofia a Barcelona 1928-32 Deixeble de Serra i Húnter, Joaquim Xirau i Joaquim Mirabent, rebé la influència d’Ortega y Gasset, Zubiri i Francisco de Cossío Fou professor de l’Institut-Escola 1932-35 i de la Universitat Autònoma republicana fins el 1939 Després de la guerra es dedicà al món del comerç, fins el 1977 A partir de la dècada de 1950 collaborà a Convivium , El Ciervo ,  Destino i, posteriorment, a Serra d’Or , La Vanguardia , Avui , El País i d’altres Publicà Balanç de la Universitat Autònoma 1969 i El pensament filosòfic segles XVIII…

Estudià a les universitats d’Ibadan i Leeds Anglaterra Havent tornat a Nigèria, es dedicà a la docència universitària i a la literatura Fundà el grup teatral The Masks 1960 i la revista Black Orpheus 1960-64 La seva obra, molt arrelada en les tradicions iorubes, palesa un vessant crític molt acusat, adreçat sobretot contra certes concepcions de l’africanisme i contra l’abús de poder i la corrupció El 1967 fou empresonat per haver-se oposat a la intervenció del govern nigerià a Biafra De la seva producció teatral cal esmentar les obres  A Dance of the Forests 1960, Death and the Kings’s…

Comte d’Ormesson, pertanyia a una de les famílies de l’aristocràcia francesa Fill d’ambaixador, s’educà a l’estranger i es llicencià en lletres i història a l’École Normale Supérieure de París Agregat de filosofia, durant molts anys compaginà el seu treball a la UNESCO, com a president del Consell Internacional de la Filosofia i les Ciències Humanes 1992-96, amb diferents càrrecs en ministeris del govern francès Fou director general de Le Figaro 1974-77 i, des del 1973, pertangué a l’Académie Française En la seva obra alternen records poetitzats de la seva vida, com Du cǒté de chez Jean 1959…

Visqué la infantesa i l’adolescència a Lleó i es donà a conèixer com a poeta en els volums Sitio de tarifa 1972 i Cumpleaños lejos de casa 1973 Com a novellista, s’inicià amb Novela de Andrés Choz 1976, per continuar amb títols com El caldero de oro 1981,  La orilla oscura 1985, premi de la Crítica,  El centro del aire  1991,  Las visiones de Lucrecia 1996, premi Miguel Delibes,  Los invisibles 2000,  El heredero 2003,  La sima 2009,  El río del Edén 2012, Premio Nacional de narrativa 2013,  Musa Décima 2016 i La novela posible 2022 Posteriorment, algunes de les seves novelles les agrupà en…

El 1936, encara infant, emigrà amb la seva mare al Brasil, cridats pel seu pare, Joan Voltas i Nogué, que feia tres anys que hi residia, a São Paulo Cursà estudis de periodisme i s’especialitzà en esports Escriví una columna setmanal al diari Folha da Noite per a comentaris de futbol, i fou el creador del trofeu Taça Brasilia, que premiava el màxim golejador i el porter menys golejat de la Lliga Paulista de futbol Posteriorment es dedicà a la publicitat i a les relacions públiques Fou membre destacat i soci fundador del Centre Català de São Paulo i en formà part del grup musical Durant uns…

Secretari nacional de les joventuts socialistes 1950-58, el 1963 entrà al buró polític del Parti Socialiste SFIO, del qual esdevingué secretari general adjunt 1966-70 Fou secretari nacional de coordinació del nou Parti Socialiste 1971-79, diputat pel Nord a l’assemblea nacional 1973-81 i senador 1992-2011, alcalde de Lilla des del 1973 i president del consell regional del Nord-Pas-de Calais 1974-81 Arran de la victòria del PS a les eleccions generals del 1981 fou nomenat primer ministre i formà un govern de coalició amb representants dels partits socialista, comunista i radicals d’esquerra La…

En foren els principals impulsors Joan Teixidor , Ignasi Agustí i, especialment, Josep Vergés , el qual en fou gerent fins el 1989 Des del 1944 publica el premi Nadal de novella en castellà El 1946 inicià publicacions en català amb la collecció “El Dofí” assaig, novella, memòries, història Posteriorment publicà les colleccions “L’Àncora”, “El Trident” i “Llibres a mà” i, conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra “Sunion”, dedicada a clàssics de la literatura universal També publicà monografies illustrades sobre temes catalans, les colleccions de llibres d’art i l’obra completa…