Resultats de la cerca

Advocat, fou un membre independent de l’Assemblea Nacional del règim de Salazar 1969-73 Caigut aquest, el 1974 fundà el Partido Popular Democrático —més tard, convertit en el Partido Social Democrata— i n’esdevingué el líder Encapçalà la coalició Aliança Democrática, i fou elegit 1979 i reelegit 1980 primer ministre, càrrec des del qual feu una política conservadora Morí en un accident d’aviació

Professor racionalista, mantingué una escola a Sants que fou, a partir del 1919, un important lloc de reunió dels principals dirigents de la CNT Membre del comitè regional el 1923, fou empresonat durant la Dictadura Fou un dels fundadors d' Acción 1930 i actuà com a delegat del comitè regional de la CNT en el Comitè Revolucionari de Catalunya en 1929-30 Morí exiliat a França

Era senyor de les baronies de Benifairó de les Valls i de Santa Coloma Aquest darrer lloc, despoblat per l’expulsió dels moriscs, li fou indemnitzat per Felip III de Castella i II de Catalunya-Aragó Fou ambaixador d’aquest monarca a Gènova, i més tard fou virrei de Felip IV a Sardenya 1623-25 Combaté el bandolerisme del cap del Logudor Morí en el càrrec

Comandant de la Germània inferior, fou proclamat emperador per les legions Després que els seus generals hagueren vençut Otó, entrà a Roma Se li adheriren la Gàllia, Britània i Hispània Al cap de sis mesos de mala política, a l’Orient fou proclamat emperador Vespasià, els generals del qual venceren les legions de Vitelli a Cremona A l’entrada del general Primus a Roma, morí assassinat

Es doctorà en ambdós drets Durant la guerra de Successió es mostrà partidari de Felip V, fet pel qual el 1714 hagué de fugir i refugiar-se a Menorca Felip V el recompensà amb el càrrec d’assessor togat i jutge ordinari d’Eivissa 1724-43 Passà més tard a Madrid, on morí abans de prendre possessió del càrrec d’oïdor de l’audiència de València

Fill de Valentinià I i de la seva segona muller, Justina, succeí el seu pare a l’edat de 4 anys, sota la regència de la seva mare, amb intervencions fortes del seu germanastre Gracià Destronat per l’usurpador Màxim 387, recuperà el tron gràcies a l’ajut de TeodosiI, que derrotà Màxim S’establí a les Gàllies, on morí, segurament assassinat pel general Arbogast

Era doctor en cànons, canonge de València i conseller del rei Fou virrei de Sicília entre el 1419 i el 1421 El papa Martí V el nomenà bisbe de Vic el 1421 quan encara era només sotsdiaca Sembla que no residí mai a la diòcesi, on actuava en nom seu el canonge Francesc Malla L’any 1422 residia a Barcelona, on sembla que morí

Tingué un pontificat llarg i molt actiu lluità contra el bandolerisme, féu recopilar un ritual per a l’administració dels sagraments i imprimí un missal i breviari, i visità sovint les parròquies Participà en les corts i en els concilis del seu temps i fou diputat de la generalitat de Catalunya Morí a Barcelona, on residia temporalment, i fou enterrat a la catedral de Vic

Era doctor en ambdós drets Entrà a la cartoixa d’Escaladei el 1568, d’on fou prior 1586-87 Fundà a Portugal els monestirs de Scala Coeli Évora, el 1587, i de Val de Misericórdia Lisboa, el 1594 Morí essent visitador de l’orde És autor d’un tractat en portuguès sobre l’oració mental i d’altres obres, manuscrites, sobre oratòria i mística

Fou fill del gran príncep Igor i el darrer dels prínceps russos no cristians Derrotà els khàzars al baix Don i els ossets i els circassians al N del Caucas 963-965 Volgué establir un imperi russobúlgar, però fou derrocat per les forces bizantines comandades per l’emperador Joan I Tsimicés 971 Morí lluitant contra els petxenegs, a la vora de les cascades del Dnièper