Resultats de la cerca

Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…

Música culta Quan els espanyols colonitzaren Xile, al segle XVI, la música fou utilitzada com a eina d’evangelització dels indígenes, els quals començaren a participar en els cants de la missa i a tocar instruments europeus Ja al segle XVII es té constància que, a més del cant pla i polifònic, s’hi interpretaven himnes i villancicos En els oficis religiosos solien intervenir dos cors i un conjunt de músics estables, dirigits pel mestre de capella Les obres més cantades eren de compositors com F Guerrero, TL de Victoria o GP da Palestrina Se sap que la catedral de Santiago disposava d’un…

Vida Després de realitzar els primers estudis a Ciudad Real, localitat on residia des que tenia tres anys per raons familiars, el 1896 anà a Madrid per estudiar música al conservatori i dret a la universitat Tot i que es llicencià 1904 i doctorà 1923 en dret, no exercí mai la jurisprudència Durant els anys 1906-08 collaborà amb la Universidad Popular de Madrid impartint conferències per als treballadors, i del 1908 al 1910 fou secretari al consolat de l’Argentina a Anvers, on continuà estudiant estètica i història de la música De jove s’interessà per la composició musical, però…

És el nucli principal de la música indonèsia i ha influït sobre els costums musicals de les illes properes música balinesa Probablement provinent de la Xina, empra dues escales musicals la pentatònica o slendro i l’heptatònica o pelog La formació orquestral és, com a la resta de l’arxipèlag, el gamelan, i la música va unida sovint a les danses, no tan elaborades com les balineses, i a les representacions teatrals amb persones o amb titelles de fusta o de cuir wajang Modernament hom ha creat a Solo el conservatori Karawitan per a estudis musicals

Es formà al Conservatori de Brusselles amb M Lunssens harmonia, H Scherchen direcció d’orquestra i L Du Bois contrapunt, centre on també cursà violí i història de la música Posteriorment amplià els seus estudis amb P Gilson A partir del 1925 formà part del moviment surrealista belga Ocupà el càrrec de director de l’Orquestra de la Ràdio Belga a Brusselles del 1937 al 1946 Fou professor de música en diferents centres de Bèlgica i França, com ara el Conservatori de Brusselles 1949-64 Durant els anys de joventut, el seu llenguatge fou hereu del de C Debussy, però posteriorment…

Estudià música al Conservatori de Bucarest i perfeccionà els seus estudis de violí amb G Enescu i els d’harmonia i contrapunt amb A Castaldi Després emigrà a França, on esdevingué periodista i productor de programes musicals radiofònics, entre els quals destaquen els que dedicà a Debussy, a Enescu i a diferents festivals de música contemporània També participà en les emissions setmanals del programa "La tribune des critiques de disques" Collaborà en diferents diaris i revistes musicals, i escriví llibres sobre Debussy i Strauss S’interessà especialment per la música contemporània i els…

També visqué a Saragossa, Sicília i Roma El 1510 estava vinculat a la catedral de Barcelona, però el mateix any fou nomenat mestre de capella de la seu de Tarragona, càrrec que ocupà fins el 1516 Cap al 1518 retornà a Andalusia i fou cantor de la catedral de Granada, d’on arribà a ser mestre de capella el 1521 La seva contribució més important és el tractat Libro de música práctica Barcelona, 1510 Els seus plantejaments teòrics, molt conservadors, mostren una gran influència de Guillem Despuig, la tradició pitagòrica i S Boeci

Exercí com a mestre de capella a Alcalá de Henares En aquesta ciutat escriví el tractat Arte ingeniosa de música con nueva manera de avisos breves y compendiosos sobre toda la facultad della 1544, una segona edició del qual aparegué alguns anys més tard, el 1559 El 1566 se’n feu una nova edició, revisada i corregida pel mateix autor El tractat és bàsicament de caràcter pràctic i ofereix moltes indicacions sobre la interpretació del cant pla i de la polifonia En alguns aspectes controvertits, com per exemple la teoria hexacordal, Torres hi adopta una posició bastant tradicional