Resultats de la cerca
Es mostren 3190 resultats
Museu de la Conca Dellà-Parc Cretaci
Museu
Institució museística d’Isona (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà).
Inaugurada el 8 d’abril de 1995, constitueix el punt de partida d’un projecte de dinamització cultural i turística d’una àrea rural, basat en la museïtzació de restes de dinosaures del Cretaci superior, la recuperació de la ciutat romana d’ Aeso i la potenciació de la resta de recursos culturals i naturals de la Conca Dellà El museu és el centre d’acollida del Parc Cretaci, que inclou els jaciments paleontològics de la Posa i d’ Orcau , on es poden veure icnites Tancat des del setembre del 2020, el març del 2023 s’inaugurà la remodelació i ampliació de les installacions
luteci
Química
Darrer element de la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 71 i pes atòmic 174,97.
Actua amb el nombre d’oxidació de +3 Molt rar a la natura, els seus isòtops naturals són el 175 Lu 97,41% i el 176 Lu 2,59% El 1906 fou descobert independentment per G Urbain, que l’anomenà luteci , i per Auer von Welsbach, que l’anomenà cassiopeu Les seves sals són incolores i diamagnètiques, i en solució dona únicament ions trivalents L’ió Lu 3+ presenta propietats fisicoquímiques molt semblants a les del lantà, tot i que és menys bàsic que aquest És un element poc estudiat i que no té aplicacions pràctiques
Francesc Bonafè i Barceló
Botànica
Literatura catalana
Folklore
Botànic, escriptor i folklorista.
Religiós dels Sagrats Cors, entrà en la congregació el 1925, professà el 1927 i fou ordenat sacerdot el 1934 Durant vint-i-set anys fou professor de ciències naturals a Sóller, en una escola de la congregació De formació autodidàctica, és autor d’una Flora de Mallorca 1977-81 en quatre volums Traductor de Verdaguer al castellà i poeta, publicà Vols d’orenetes 1982, i com recopilador de cultura popular mallorquina redactà el Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia 1989 Fou guardonat amb els premis Ciutat de Palma de les ciències i l’…
,
L’alimentació enteral per sonda
L’ alimentació enteral per sonda consisteix en l’administració d’aliments naturals o artificials per mitjà de diversos tipus de sondes que són introduïdes en el tub digestiu, generalment a l’altura de l’estómac o de l’intestí prim L’alimentació enteral per sonda s’indica en els individus que, per diverses circumstàncies, no poden dur a terme una alimentació convencional, però amb un aparell digestiu capacitat per a rebre els aliments a través d’una sonda, per a digerir-los i fer-los progressar al llarg de l’intestí i absorbir els nutrients que hi són continguts Les indicacions…
coves de Parelleta
Cova
Coves naturals, amb formacions estalactítiques, del municipi de Ciutadella (Menorca), al S de la ciutat, prop de Cala Blanca.
cros
Esport general
Hípica
Ciclisme
Atletisme
En atletisme, ciclisme i hípica, prova consistent a salvar els obstacles naturals d’un recorregut marcat a camp obert.
baixa escola
Hípica
Ensenyament de l’equitació basat en exercicis sobre una o dues pistes de tots els aires naturals del cavall.
cobrir
Militar
Defensar o protegir, mitjançant tropes o obstacles naturals, una posició, una plaça, un vaixell, un flanc o una rereguarda.
fisioteràpia
Ús terapèutic dels agents físics naturals o artificials: aigua, aire, electricitat, radiacions lluminoses, raigs X, radioactivitat, fred, calor, etc.
Hom també hi pot incloure el clima, l’altitud, el repòs i el moviment marxa, gimnàstica, etc
Societat d’Història Natural de Balears
Botànica
Entitat dedicada a fomentar els estudis de ciències naturals, fundada amb caràcter privat el 1951 i oficialment el 1954.
Des del 1955 publica cada any el Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares Organitza conferències i excursions periòdiques El 1976 celebrà una reunió conjunta amb la Institució Catalana d’Història Natural i la Societat Catalana de Biologia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina