Resultats de la cerca
Es mostren 2277 resultats
Trencavel
Literatura catalana
Pseudònim literari, provinent d’una família de la noblesa occitana, que utilitzaren un grup d’escriptors de la generació dels setanta.
Era format per J Fuster, MA Oliver, X Romeu, J Soler, J Albanell, J Rendé, GJ Graells, O Pi de Cabanyes i, inicialment, B Mesquida, el qual, després, se’n separà Redactaren una cinquantena d’articles teòrics entre el desembre i l’abril del 1976 a la revista “Canigó”, amb una actitud radicalment nacionalista que partia de la idea, d’origen gramscià, de construir una literatura nacionalpopular Defensaren la superació del realisme històric anterior, però la seva literatura partia d’una base realista i comunicativa d’acord amb el moment històric que es vivia i amb la voluntat de…
Monica Sinclair
Música
Contralt anglesa.
Estudià al Royal College of Music de Londres, i el 1948 entrà a formar part de la Carl Rosa Company, amb la qual debutà fent el paper de Suzuki Madama Butterfly Entre el 1949 i el 1967 actuà assíduament al Covent Garden de Londres, on interpretà un ampli repertori, que va des de WA Mozart fins a W Walton de qui el 1954 estrenà Troilus i Cressida , passant per G Verdi, PI Cajkovskij i A Berg, entre d’altres Del 1954 al 1960 fou una de les intèrprets preferides al Festival de Glyndebourne També es destacà en papers còmics, com el de la Marquesa La filla del regiment , que…
Viktorija Valentinovna Postnikova
Música
Pianista russa.
Membre d’una família amb important tradició musical, a sis anys ingressà a l’Escola Central de Música de Moscou, on estudià amb EB Musaelian del 1950 al 1962 Posteriorment estudià al Conservatori de París amb Jakob Flier Obtingué diversos guardons en concursos a Varsòvia 1965, Leeds 1966 —segon premi—, Lisboa 1968 i Moscou 1970 El 1967 aconseguí un èxit destacat a Londres en els concerts que oferí als Promenade Concerts i al Royal Festival Hall Dos anys més tard es casà amb el director Gennadij Nikolajevic Rožestvenskij El seu repertori és molt extens i va des de GF Händel i D Scarlatti fins…
La plaça de Joan Carles I de Barcelona torna a dir-se plaça del Cinc d’Oros
Entra en vigor el canvi de nom de la plaça de la cruïlla entre Diagonal i passeig de Gràcia acordat per l’Ajuntament de Barcelona, que rep oficialment la denominació popular dels seus inicis de plaça del Cinc d’Oros Aquesta plaça ha rebut diversos noms segons els avatars polítics el 1909 es va anomenar plaça de Pi i Margall, en honor del president de la Primera República Espanyola, però amb el franquisme va passar a dir-se 1939 plaça de la Victòria i s’hi va installar un obelisc com a símbol del triomf militar i una estàtua de Frederic Marès, retirats el 2011 El 1981 se li va…
Antoni Ignasi Cervera
Periodisme
Política
Dirigent obrer i periodista.
Fundà a Madrid, el 1846, en collaboració amb Francesc Pi i Margall, la Escuela del Trabajo, institució de cultura obrera, i el 1851, el periòdic quinzenal “El Trabajador”, destinat a fomentar la creació de societats obreres El govern moderat suprimí l’escola i el periòdic, tot i que intentaren de sobreviure sota diverses denominacions El 1849 fou un dels fundadors del partit demòcrata, en la fracció socialista del qual milità Participà en el moviment progressista del 1854, durant el qual publicà “La Hoja de las Barricadas”, amb Fernando Garrido, i fundà “La Voz del Pueblo” 1855…
Domingo M. Vila
Història
Política
Polític, orador i diplomàtic.
Fou enviat com a representant del Congrés espanyol per a assistir a la coronació de Pere IV de Portugal com a emperador del Brasil Pere I 1822 Partidari de l’autonomia de Cuba, destacà entre els catalans que defensaren amb mes convenciment els drets d’aquesta colònia d’ultrrmar El 1843, quan les Corts Espanyoles denegaren la possessió de les actes a alguns diputats cubans, fou un eloqüent defensor en els casos de Saco, Escobedo, Montalvo i Armas, entre altres En els discursos que pronuncià en defensa de la causa dels diputats cubans, advocà perqué Espanya donés una llibertat més àmplia a les…
Josep Barba i Bendad
Música
Compositor, organista i mestre de capella.
Inicià els estudis musicals a l’església de Santa Maria del Pi, on era escolà Obtingué per oposició la plaça de mestre de capella en algunes poblacions, com ara Girona, quan encara no era sacerdot i més tard a Valladolid El 1850, guanyà la mateixa plaça a l’església de Santa Maria del Mar, on romangué fins a la seva mort Compongué un gran nombre d’obres religioses, entre les quals sobresurten una missa pastoril, cinc misses solemnes de glòria, misses de rèquiem, els oratoris Aarón, figura de San Tomás de Aquino 1834 i El joven ceñido de ángel y de hombre 1835, salves, misereres,…
,
Capella del castell del Rei o de la Suda (Lleida)
Art romànic
El castell reial de Lleida disposava d’una capella dins els seus murs És probable que fos dedicada a Santa Maria L’església ocupava un sector de l’ala de ponent de la fortalesa, que fou destruïda en gran part el 1812 per l’explosió del polvorí Segons els plànols que s’han conservat, era un temple que tenia un cimbori octogonal sobre trompes Encara en subsistien vestigis a l’inici del segle XX Una de les primeres referències històriques de la capella de la Suda és de l’any 1279, en què, entre els que contribuïren a la dècima papal, consta B Gaufred, capellà de la capellanía del castell del Rei…
Romà Comamala i Valls
Literatura catalana
Dramaturg, poeta i assagista.
Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní Treballà com a escenògraf i figurinista també creà grups de dansaires i cantaires, sobretot a Vilabella Alt Camp, on fundà un esbart, i el Museu del Camp S’inicià en la poesia amb Poemes d’Adam 1967 Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en tres volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs 1977-80 En els reculls teatrals Peces breus 1981-82 i Peces mínimes 1990 s’accentuen les característiques de la seva obra anterior i mostren un to irònic dins d’una…
DomènecCorominas i Prats
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Metge, escriptor i dibuixant.
Exercí com a metge, però també es dedicà a la illustració tipogràfica en publicacions com Mediterrània i Vida Així mateix, és autor de diversos exlibris Dirigí la revista catalanista de Berga Lo Pi de les Tres Branques 1898 Quant al teatre, l’interès pel món clàssic el portà a fundar el Quadre Dramàtic del Teatre Grec, on estrenà les seves traduccions d’Aristòfanes, Èsquil, Eurípides i Sòfocles També fou traductor d’autors francesos Eugène Brieux i Paul-Ernest Hervieu Escriví algunes comèdies de to popular amb ingredients propis del costumisme burgès, sempre en collaboració…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina