Resultats de la cerca

Àrea de nidificació del tallarol gros Sylvia borin als Països Catalans Maber, original dels autors El tallarol gros és una espècie estival la distribució de la seva població reproductora als Països Catalans queda restringida a la Catalunya Nord i al Principat, i és lligada als dominis de l’alta muntanya eurosiberiana i a sectors de l’alta muntanya subalpina, amb localitzacions mediterrànies si fa no fa aïllades en punts especialment humits de les serralades litorals catalanes Així mateix, ha nidificat a Mallorca, on fins ara només era considerada com una espècie migradora Aquesta és una…

Estudià música i cant a l’Eastman School of Music de la seva ciutat natal i més tard amplià la seva formació com a cantant amb E Schumann El 1951 debutà com a Desdemona en Otello G Verdi a l’Òpera de Graz Quatre anys més tard fou contractada a Frankfurt, on tan sols en un any 1955 interpretà dotze papers en òperes de WA Mozart, R Wagner, G Verdi i PI Cajkovskij La temporada 1957-58 incorporà R Strauss al seu repertori i el 1958 debutà com a Mariscala El cavaller de la rosa al Covent Garden de Londres Dos anys més tard es presentà al Festival de Glyndebourne El 1958 actuà a l’Òpera de Munic…

El Directori el formaren Salvador Albert, Ramon Noguer i Comet, Josep Puig Pujades, Josep Irla, Isidre Riu Puig, Albert de Quintana, Miquel Santaló, Josep Fàbrega Pou i Llorenç Busquets Seguidor de la doctrina Pi i Margall, es definí en favor de la reforma social, la defensa de l’Estatut d’Autonomia integral aprovat per la Mancomunitat de 1918 i l’establiment d’un règim republicà que reconegués a Catalunya el dret de governar-se a ella mateixa La dictadura de Primo de Rivera estroncà les seves perspectives i el partit tornà a emergir el 30 de juny de 1930, amb igual programa i direcció…

Era format per J Fuster, MA Oliver, X Romeu, J Soler, J Albanell, J Rendé, GJ Graells, O Pi de Cabanyes i, inicialment, B Mesquida, el qual, després, se’n separà Redactaren una cinquantena d’articles teòrics entre el desembre i l’abril del 1976 a la revista “Canigó”, amb una actitud radicalment nacionalista que partia de la idea, d’origen gramscià, de construir una literatura nacionalpopular Defensaren la superació del realisme històric anterior, però la seva literatura partia d’una base realista i comunicativa d’acord amb el moment històric que es vivia i amb la voluntat de…

Estudià al Royal College of Music de Londres, i el 1948 entrà a formar part de la Carl Rosa Company, amb la qual debutà fent el paper de Suzuki Madama Butterfly Entre el 1949 i el 1967 actuà assíduament al Covent Garden de Londres, on interpretà un ampli repertori, que va des de WA Mozart fins a W Walton de qui el 1954 estrenà Troilus i Cressida , passant per G Verdi, PI Cajkovskij i A Berg, entre d’altres Del 1954 al 1960 fou una de les intèrprets preferides al Festival de Glyndebourne També es destacà en papers còmics, com el de la Marquesa La filla del regiment , que…

Membre d’una família amb important tradició musical, a sis anys ingressà a l’Escola Central de Música de Moscou, on estudià amb EB Musaelian del 1950 al 1962 Posteriorment estudià al Conservatori de París amb Jakob Flier Obtingué diversos guardons en concursos a Varsòvia 1965, Leeds 1966 —segon premi—, Lisboa 1968 i Moscou 1970 El 1967 aconseguí un èxit destacat a Londres en els concerts que oferí als Promenade Concerts i al Royal Festival Hall Dos anys més tard es casà amb el director Gennadij Nikolajevic Rožestvenskij El seu repertori és molt extens i va des de GF Händel i D Scarlatti fins…

Entra en vigor el canvi de nom de la plaça de la cruïlla entre Diagonal i passeig de Gràcia acordat per l’Ajuntament de Barcelona, que rep oficialment la denominació popular dels seus inicis de plaça del Cinc d’Oros Aquesta plaça ha rebut diversos noms segons els avatars polítics el 1909 es va anomenar plaça de Pi i Margall, en honor del president de la Primera República Espanyola, però amb el franquisme va passar a dir-se 1939 plaça de la Victòria i s’hi va installar un obelisc com a símbol del triomf militar i una estàtua de Frederic Marès, retirats el 2011 El 1981 se li va…

Fundà a Madrid, el 1846, en collaboració amb Francesc Pi i Margall, la Escuela del Trabajo, institució de cultura obrera, i el 1851, el periòdic quinzenal “El Trabajador”, destinat a fomentar la creació de societats obreres El govern moderat suprimí l’escola i el periòdic, tot i que intentaren de sobreviure sota diverses denominacions El 1849 fou un dels fundadors del partit demòcrata, en la fracció socialista del qual milità Participà en el moviment progressista del 1854, durant el qual publicà “La Hoja de las Barricadas”, amb Fernando Garrido, i fundà “La Voz del Pueblo” 1855…

Fou enviat com a representant del Congrés espanyol per a assistir a la coronació de Pere IV de Portugal com a emperador del Brasil Pere I 1822 Partidari de l’autonomia de Cuba, destacà entre els catalans que defensaren amb mes convenciment els drets d’aquesta colònia d’ultrrmar El 1843, quan les Corts Espanyoles denegaren la possessió de les actes a alguns diputats cubans, fou un eloqüent defensor en els casos de Saco, Escobedo, Montalvo i Armas, entre altres En els discursos que pronuncià en defensa de la causa dels diputats cubans, advocà perqué Espanya donés una llibertat més àmplia a les…

Inicià els estudis musicals a l’església de Santa Maria del Pi, on era escolà Obtingué per oposició la plaça de mestre de capella en algunes poblacions, com ara Girona, quan encara no era sacerdot i més tard a Valladolid El 1850, guanyà la mateixa plaça a l’església de Santa Maria del Mar, on romangué fins a la seva mort Compongué un gran nombre d’obres religioses, entre les quals sobresurten una missa pastoril, cinc misses solemnes de glòria, misses de rèquiem, els oratoris Aarón, figura de San Tomás de Aquino 1834 i El joven ceñido de ángel y de hombre 1835, salves, misereres,…