Resultats de la cerca
Es mostren 3137 resultats
Manuel Moliné i Muns
Caricatura de Manuel Moliné i Muns
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Caricaturista.
Publicà els primers dibuixos, gravats al boix per Abadal, a la Guia satírica de Barcelona 1854, de MAngelon Collaborà a El Café 1859-61, El Cañón Rayado 1859-60, El Pájaro Verde 1860, Un Tros de Paper 1865-66, La Flaca 1869-73 i La Mosca 1882-84 On guanyà, però, popularitat —malgrat que signava rares vegades— fou a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de la Torratxa , on publicà sense interrupció des del 1879 Satiritzà la majoria de polítics de la seva època, així com els personatges més coneguts de Barcelona Illustrà els Singlots poètics de Pitarra i altres obres populars Com a…
Front Nacional d’Alliberament
Política
Agrupació política revolucionària de l’antic Vietnam del Sud, fundada el 1960.
Integrat per grups polítics de procedència diversa sota control comunista, amb el suport del Vietnam del Nord, el seu braç armat, el Vietcong, dugué a terme des del 1962 la guerra de guerrilles contra el règim de Saigon, al qual donaven suport els EUA guerra del Vietnam De forta implantació en l’àmbit rural, fou admès a la conferència de pau de París 1968 i per mitjà del Govern Revolucionari Provisional 1969 controlà gran part del país Després de la retirada de les tropes nord-americanes del Vietnam del Sud 1973, l’enderrocament del règim de Saigon 1975 i la reunificació 1976,…
Casa de l’Ardiaca
Arquitectura religiosa
Una de les antigues residències dels canonges de la seu de Barcelona, edificada damunt l’antiga muralla romana i reconstruïda, a la fi del segle XV, per l’ardiaca Lluís Desplà, que li donà aspecte de casal noble.
L’any 1822 en fou separada la torre immediata al palau episcopal on hi havia la capella de l’ardiaca, amb la pintura de la Mare de Déu de la Pietat, de Bermejo 1490 A causa de la desamortització fou adquirida per Josep Altamira, que completà el pati d’ingrés en forma de claustre i uní a la casa altres residències canonicals del pla de la Seu 1871 Després d’haver donat allotjament a centres polítics, jutjats i tallers d’artistes, esdevingué estatge del Collegi d’Advocats, i, més tard 1919, adquirida per l’ajuntament, fou destinada a seu de l’ Arxiu Històric de la Ciutat ,…
Grups d’Acció Revolucionària Antifeixista
Història
Coordinadora de grups autònoms armats i de caràcter llibertari sorgida a Barcelona a mitjan dècada de 1970.
Es constituí com a reacció a l’empresonament de Salvador Puig Antich i la dissolució del Moviment Ibèric d’Alliberament, al 1973, amb l’objectiu de realitzar accions violentes en solidaritat internacional amb la situació dels presos polítics del franquisme Els GARI enllaçaven cèllules de l’Estat espanyol i francès, però totes les seves accions tingueren lloc exclusivament fora de territori espanyol L’acció més cèlebre atribuïda als grups fou el segrest del gerent del Banc de Bilbao a París, Baltasar Suárez, al 1974 El principal animador dels GARI fou Jean Marc Rouillan, activista…
David Levine
Art
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Caricaturista i pintor nord-americà.
Nascut en una família de fortes conviccions esquerranes, després de servir a l’exèrcit just acabada la Segona Guerra Mundial, es graduà en magisteri i art a la Temple University de Filadèlfia i estudià també pintura en una escola d’art de Brooklyn Inicialment dedicat a la pintura, no fou fins al principi dels anys seixanta que començà a collaborar com a caricaturista en diverses publicacions Esquire , New York Review of Books , Time , The New York Times , The Washington Post , Rolling Stone , etc Les seves caricatures al límit de la deformitat de polítics i celebritats, sovint…
Al Hirschfeld
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant nord-americà.
Caricaturista de traç senzill, s’especialitzà a dibuixar els rostres de les grans celebritats de Broadway i Hollywood, però també féu retrats i caricatures, que arribaren a ésser molt populars En conjunt aplegà fins a 7 000 retrats, que representen una galeria dels actors, les actrius, els directors i els polítics més famosos dels EUA des de la dècada del 1930 La majoria d’aquests dibuixos es publicaren en el diari “The New York Times” Diverses obres de Hirschfeld formen part dels fons del Museu d’Art Modern de Nova York MOMA, del Whitney o del Metropolitan El 2003, el Martin Beck Theatre de…
Hector Hugh Munro
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Féu de corresponsal periodístic per Europa Començà escrivint una obra històrica de to seriós, The Rise of the Russian Empire 1900, poc important Publicà collaboracions en diaris contes, sàtires, comentaris polítics recollides a Reginald , 1904, i Reginald in Russia , 1910 Fou un mestre del relat curt humorístic, caracteritzat per l’economia de recursos i la barreja del to satíric, còmic, macabre i sobrenatural The Chronicles of Clovis 1911, Beasts and Superbeasts 1914, The Toys of Peace and Other Papers 1919, The Square Egg and Other Sketches, with Three Plays 1924 Publicà dues…
Andrea Fraser
Art
Artista nord-americana.
Des del final dels anys vuitanta realitza performances amb el grup The V-Girls Martha Baer, Jessica Chalmers, Erin Cramer, Marianne Weems i ella mateixa Posteriorment donà lloc al concepte d’art com a servei, Services 1993, en collaboració amb Helmut Draxler, que culminà a la Kunstraum der Universitat Lüneburg amb Games , Fights , Collaborations 1996 Services entén la pràctica artística com un element de transformació funcional de les relacions socials en les quals s’intervé Analitza en termes socials, econòmics, polítics i ideològics la infraestructura institucional que…
breu
Cristianisme
Document pontifici (dit també breu pontifici), menys solemne que la butlla.
Se'n distingeix per caràcters interns i externs el color més blanc i més fi del pergamí, l’escriptura que canvia segons l’ús del temps, el segell de cera, primer amb l’empremta de l’anell del pescador i, a partir del 1842, de tinta vermella El text comença amb el nom del papa seguit de l’ordinal i va datat al final per l’estil de la Circumcisió o modern La butlla tracta de matèria de fe o d’interès general el breu, d’afers polítics o administratius, de nomenaments i concessions gracioses o de llicències de caràcter individual El breu més antic és de Bonifaci IX 1390 són rars fins…
funcionari públic | funcionària pública
Dret administratiu
Empleat d’una administració pública, d’una forma tendent a la permanència en el lloc, i que es troba en una situació especial de dependència respecte a aquella; això el diferencia del treballador sotmès a una relació privada i, àdhuc, pot veure els seus drets restringits en relació amb un ciutadà normal.
El fet que la subordinació sigui determinada i regulada pel dret administratiu és determinant per a distingir el funcionari, sigui quin vulgui el seu grau de fixació dintre l’administració, de qualsevol altre treballador, fins i tot dels treballadors que l’estat pugui contractar D’altra banda, atesa la complexitat de la burocràcia, la regulació positiva de l’estatut de funcionari és contradictòria segons els estats, les èpoques i els sistemes polítics, sense comptar amb l’oportunitat de la seva regulació Així, en la normativa de l’Estat espanyol, el caràcter de funcionari no és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina