Resultats de la cerca
Es mostren 5472 resultats
Víctor Ferro i Pomà
Dret
Jurista i historiador del dret.
Expatriat amb la seva família arran de la Guerra Civil Espanyola, visqué 25 anys a Montevideo Uruguai, on acabà la carrera de dret De retorn a Catalunya, treballà en diverses tasques editorials Fou funcionari de les Nacions Unides a partir del 1975, primer a Nova York i després a Viena És autor d’una de les principals obres de referència d’història del dret públic català El Dret Públic Català Les Institucions a Catalunya fins al decret de Nova Planta 1987
teoria dels costs comparatius
Economia
Teoria que cerca d’explicar les condicions del comerç internacional, formulada per David Ricardo i basada en la divisió internacional del treball.
Fa referència al principi segons el qual en unes condicions tècniques determinades es maximitzarà el producte obtingut si cada país o regió s’especialitzen en la producció de béns i serveis que tinguin el màxim avantatge comparatiu és a dir, el cost comparatiu de producció mínim Aquest principi explica el fet de l’especialització, bé que no pot justificar completament el lliure comerç entre estats, perquè deixa de banda les conseqüències econòmiques en regions en camí de creixement o bé de tipus monopolístic
swap
Economia
En el mercat internacional de capitals, intercanvi d’operacions financeres entre dues parts.
Pot adoptar diverses modalitats intercanvi d’un instrument financer a interès fix per un altre a interès variable, expressats en la mateixa moneda intercanvi d’instruments financers, tots dos a interès fix, però en diferent moneda intercanvi d’un instrument financer a interès fix per un altre a interès variable, cadascun expressat en diferent moneda intercanvi d’instruments, tots dos a interès variable i en la mateixa moneda, que difereixen en el tipus de referència que determina la variabilitat del tipus d’interès
Terminology
Revista internacional de terminologia.
Publicació editada per John Benjamins que recull propostes sobre la solució als problemes de traducció, d’ambigüitat, de referència i d’avenços en la comunicació multidisciplinària Aquesta revista també dedica una atenció especial a les àrees emergents com ara la representació del coneixement, els sistemes experts i les bases de dades terminològiques Combina articles sobre teoria i aplicació terminològica i sobre la descripció de llenguatges especialitzats d’àmbits diversos, en què la terminologia és un element essencial per a millorar la comunicació
festa de la Llum

Dibuix que representa la Misteriosa Llum de Manresa
Folklore
Festa que hom celebra a Manresa, el dia 21 de febrer, commemorant el prodigi d’una llum misteriosa que, segons tradició, fou vista a l’església del Carme de la dita ciutat, el 21 de febrer de 1345.
Una primera allusió històrica de la celebració es remunta al 1536 Des del s XVII i fins al XIX se celebrà el segon diumenge de quaresma Té un sentit religiós d’acció de gràcies a la Santíssima Trinitat per la pau restablerta entre la ciutat i el bisbe Galceran Sacosta, enemistats per motius relacionats amb la construcció de la séquia de Manresa És considerada festa major d’hivern La primera referència documental de la llum data del mateix any 1345
escola de Lausana
Economia
Escola de pensament econòmic basada en la teoria de l’equilibri, encapçalada per Léon Walras i Vilfredo Pareto, els quals se succeïren a la càtedra d’economia de la Universitat de Lausana entre el 1871 i el 1906.
A partir de la hipòtesi d’una competència perfecta i mitjançant el càlcul diferencial, el mètode d’aproximacions successives i el concepte de corbes d’indiferència, la teoria de l’equilibri analitza els problemes d’optimació del sistema econòmic i estableix una situació de màxima satisfacció individual Bé que hom l’ha emprada per a defensar el sistema capitalista, presenta greus deficiències parteix d’una hipòtesi irreal i no fa referència al creixement econòmic ni a la formació de capital
Sant Andreu de Castanyet (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
L’església de Sant Andreu de Castanyet és documentada en l’acta de consagració de l’església de Santa Coloma de Farners, del 950, realitzada pel bisbe Gotmar de Girona El document esmenta els restauradors de les esglésies de la vall de Santa Coloma, i entre aquestes la de Sant Andreu de Castanyet, a càrrec d’Ènnec i Giscafred En els nomenclàtors gironins del segle XIV torna a aparèixer la referència a l’església parroquial de “ Sancti Andree de Castanyeto ”
Santa Maria de les Feixes (Cerdanyola del Vallès)
Art romànic
Antiga capella rural un document del 1486 li diu heremitana situada dins l’antiga parròquia de Sant Iscle de les Feixes La primera referència històrica és del 1414, cosa que no vol dir que no existís en època romànica Es trobava prop de la casa de Bellver o Canaletes, dita després de Negrevernís S’hi feren obres de reparació els segles XV i XVI i es va reconstruir el 1779 Actualment és una airosa capella amb porxo molt ben conservada
Castell d’Ardesa (Rubió)
Art romànic
Malauradament, hom conserva poques notícies documentals sobre aquest castell Segons P Català, és aquest castell i no el d’Artesa de Segre, el que surt esmentat en un document datat l’any 989, en el qual el comte Borrell II vengué a Sania un alou situat en el comtat de Manresa, que afrontava al nord amb la fortalesa d’Ardesa No trobem cap referència més sobre el castell fins al final del segle XII, època en què el senyorejava Bertran de Rubió
Santa Maria de la comanda del Temple (Perpinyà)
Art romànic
La primera referència sobre l’existència d’una casa o comanda dels templers a Perpinyà és de l’any 1180 La comunitat de Perpinyà era formada per sis o set frares i era la segona en importància al Rosselló després de la del Masdéu A més de l’església de Santa Maria i de la residència dels templers, al seu voltant hi havia un petit barri fortificat anomenat el Coronell Fou seu de l’arxiu reial dels reis de Mallorca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina