Resultats de la cerca
Es mostren 2504 resultats
Luciano Sgrizzi
Música
Clavicembalista i pianista italià.
Nen prodigi, inicià els estudis musicals al Conservatori de Bolonya A dotze anys fou distingit amb el diploma de l’Accademia Filarmonica de Bolonya, on destacà com a intèrpret de piano Es perfeccionà als conservatoris de Parma i París Durant la Segona Guerra Mundial s’establí a Suïssa, on fixà definitivament la seva residència Collaborador habitual de la Ràdio de la Suïssa Italiana des del 1948, hi feu programes radiofònics interpretant música per a clavicèmbal i piano, i també programes sobre literatura Parallelament a aquesta activitat, desenvolupà una carrera de concertista…
Marguerite Roesgen-Champion
Música
Clavicembalista i compositora francesa d’origen suís.
Estudià música amb la seva mare, Cecilia Roesgen-Liodet, cantant i pianista Continuà els estudis al Conservatori de Ginebra i fou deixeble de composició d’Ernest Bloch Posteriorment es traslladà a París, on inicià els estudis de clavicèmbal després d’abandonar els de piano Fou professora del Conservatori de Ginebra des del 1915 fins al 1926 Més tard tornà a París, on fixà la seva residència Tan important com la carrera de concertista fou la de compositora, àmpliament desenvolupada des del final de la dècada del 1920 La seva producció inclou nombroses composicions per a…
Joan Baptista Pellicer i Cardona
Música
Pianista menorquí.
A cinc anys la seva residència quedà fixada a Barcelona, ciutat on vivia el seu oncle Francesc Cardona, capellà i organista de l’església de Sant Francesc de Paula Fou un dels deixebles destacats del gran pianista JB Pujol El 1880 aparegueren diverses ressenyes sobre els seus primerencs èxits concertístics en periòdics com "El Diluvio " i "El Bien Público" La seva carrera continuà acompanyada sempre per l’èxit de públic i crítica, camí que tingué com a moment culminant el recital que realitzà a París el 1893 El 1894 obtingué una plaça de professor de piano a l’Escola Municipal de…
Anatole Fistoulari
Música
Director d’orquestra rus naturalitzat britànic.
Estudià a la seva ciutat natal i, a vuit anys, debutà com a nen prodigi dirigint la Sisena simfonia , ’Patètica’ de PI Cajkovskij Posteriorment amplià la seva formació a França, on, durant els anys trenta, fou contractat per FI Šal’apin per a dirigir l’orquestra de la Gran Òpera Russa Després fou reclamat per L Massine, que el contractà el 1937 per als Ballets Russos de Montecarlo, amb els quals viatjà als EUA El 1940 es traslladà a Anglaterra, on fixà la seva residència Exercí la seva tasca sempre com a director convidat, a excepció d’una breu titularitat al capdavant de l’…
Lluís Martínez Martínez
Halterofília
Aixecador, fisioculturista i entrenador.
S’inicià en l’halterofília a disset anys Com a aixecador baté més de quaranta rècords de Catalunya i fou subcampió estatal absolut d’halterofília 1984 i campió de Catalunya júnior i absolut 1984 Fou el primer aixecador català becat a la residència Joaquim Blume També fou seleccionat pel Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Compaginà l’halterofília amb el culturisme fins que el 1989 es dedicà plenament a aquesta darrera disciplina i es classificà en quarta posició en els Mundials de fisioculturisme 1995 i es proclamà campió de la Copa d’Espanya 1995, competició en la…
Josep Girbau Padrós

Josep Girbau Padrós (al mig)
CA Granollers
Atletisme
Atleta.
S’inicià a les files del CA Granollers i posteriorment passà a entrenar-se a la Residència Blume de Barcelona, a les ordres de Julio Bravo Guanyà tres títols de campió de Catalunya en 400 m tanques 1960, 1963, 1965, un amb cadascun dels clubs en els quals competí, el CA Granollers, el RCD Espanyol i el FC Barcelona El 1963 assolí el Campionat d’Espanya i rebaixà un parell de vegades el rècord català de l’especialitat També acredità tres subcampionats estatals en els 110 m tanques 1960, 1962, 1964 En pista coberta aconseguí un rècord d’Espanya en 55 m tanques i un tercer lloc en…
Jordi Murio Fisa
Natació
Tècnic de natació.
Format al Club Natació Reus Ploms 1970-76, passà al Club Natació Sant Andreu 1976-88, on descobrí i dirigí el medallista olímpic Sergi López, i al Club Natació Montjuïc 1988-99 S’incorporà a la Federació Catalana de Natació com a director tècnic fins el 2007 i feu d’entrenador al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Després treballà per a la federació espanyola i fou el responsable de la Residència Blume de Madrid fins el 2012 El mateix any, fitxà com a responsable de la Federación Mexicana de Natación per preparar els seus nedadors de cara als Jocs Olímpics de Rio 2016 i el…
Ciutat Esportiva Joan Gamper

Ciutat Esportiva Joan Gamper
FC Barcelona
Futbol
Complex esportiu de Sant Joan Despí.
Propietat del Futbol Club Barcelona, és situat a pocs quilòmetres del Camp Nou Els terrenys foren adquirits l’any 1989, amb Josep Lluís Núñez a la presidència, i la inauguració oficial tingué lloc l’1 de juny de 2006 amb Joan Laporta de president La superfície total de la installació és de gairebé 14 ha i consta de cinc camps de gespa natural, quatre de gespa artificial, un pavelló poliesportiu, un edifici de tribuna del camp 1, un edifici de vestidors i diferents espais d’entrenament específic de porters i tecnificació S’organitza al voltant del camp central, on s’entrena el primer equip i…
Sada

Sada El pazo de Meiràs
Enrique Dans (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi de la província la Corunya, Galícia, situat a l’esquerra de la ria de Betanzos.
Agricultura, ramaderia i pesca Indústria de fusta i de conserves Ceràmica L’edifici de La Terraza marca la fesomia del municipi Hi té pazos cases pairals tradicionals interessants com ara Armuño, Castro de Samoedo o Castro de Enriba Destaca el pazo de Meirás, que pertangué a l’escriptora Emilia Pardo Bazán i fou residència estiuenca de Franco A la mort del dictador, la propietat passà als seus hereus, i el 2008 fou declarada bé d’interès cultural El 2020 una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia establí que havia de retornar a domini públic perquè el suposat…
Bayreuth
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, vora el Main, als contraforts del Fichtelgebirge.
Nucli comercial i industrial tèxtil regional Centre d’ensenyament superior amb una universitat Obtingué ressò internacional d’ençà que Richard Wagner l’escollí com a lloc de residència i hi fou installat el teatre dels festivals, el Festspielhaus concebut per Wagner com a teatre nacional, fou inaugurat el 1876 amb una representació de la seva Tetralogia Els festivals, totalment dedicats a l’obra wagneriana, han estat celebrats regularment des del 1883, llevat de les interrupcions del 1914 al 1923 i del 1944 al 1951 Fundada al s XII pels comtes d’Andechs-Diessen, la ciutat passà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina