Resultats de la cerca
Es mostren 1120 resultats
sistemes de captació, enregistrament i reproducció del so
Música
La possibilitat de capturar i conservar qualsevol so, per complex que sigui, i de reproduir-lo quan i on es vulgui respectant al màxim el contingut original és, segurament, una de les més importants conquestes tecnològiques i culturals del segle XX.
Independentment del sistema emprat per a la conservació mecànic, magnètic o òptic, la primera baula de qualsevol enregistrament de so sempre està representada per un micròfon, un transductor electroacústic que transforma les vibracions de l’aire les típiques compressions i expansions que acompanyen la propagació de qualsevol so a l’aire en el seu punt d’emissió en un senyal elèctric modulat Aquest es pot manipular, amplificar, transformar i conservar en forma d’energia mecànica disc fonogràfic, magnètica cinta magnetofònica o òptica pellícula cinematogràfica, i ser reproduït quan es desitgi…
satèl·lit artificial

A l’esquerra el sistema global de satèl·lits meteorològics, i a la dreta, l’ERS-2 (1995)
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
La collocació en òrbita d’un satèllit, o satellització , és assolida en diverses fases La primera, anomenada llançament , consisteix a portar el giny fins a una certa altitud, generalment fora de l’atmosfera terrestre, tot conferint-li una determinada velocitat Aquest llançament és aconseguit gràcies a un sistema llançador que pot ésser un coet llançador o bé una llançadora espacial Un cop situat fora de l’acció del fregament atmosfèric, hom pot considerar que, tret d’algunes pertorbacions que caldria tenir en compte posteriorment, el satèllit és sotmès únicament a l’atracció gravitacional…
microsistema
Electrònica i informàtica
Dispositiu electromecànic en miniatura (nanotecnologia d’entre 1 i 100 micres) que, sota el control de camps electromagnètics, obre i tanca contactes elèctrics per a deixar passar senyals de freqüències que arriben fins a la banda de les microones.
També poden acostar o separar conductors miniatura, cosa que s’utilitza per a fer capacitats variables o micromotors lineals
robot

Robot de manipulació, d’un sol eix amb dos graus de mobilitat i accionament pneumàtic, equipat amb un terminal de pinça
© Fototeca.cat
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica capaç de manipular objectes, executar operacions i moviments diversos segons un programa que pot ésser modificable o adaptable, i que pot anar equipat amb sensors per tal de detectar els senyals d’entrada i les condicions ambientals.
Segons el seu comandament els robots poden ésser dirigits a distància quan reprodueixen moviments o ordres d’un generador remot, regulables quan executen moviments concrets mitjançant comandes manuals, programables si llurs moviments són guiats per un programa i intelligents si, a més, tenen capacitat per a modificar llur comportament d’acord amb l’observació de l’entorn per mitjà de sensors El mot “robot” del txec robota , ‘treball forçat’ fou creat per l’autor dramàtic Karel Čapek-Chod el 1920 en una de les seves peces de teatre, RUR Rossum's Universal Robots, per denominar un androide…
llepassa
Cadascun dels senyals que deixa una escombra, un fregall, un pinzell, etc, sobre la superfície d’una cosa, quan hom no arriba a treure’n ben bé tota la brutícia, quan el color no hi resta uniformement repartit, etc.
Astronàutica 2016
Astronàutica
Per a Catalunya el 2016 va ser un any excellent perquè es va consolidar l’activitat del sector gràcies a l’èxit de la missió de l’Agència Espacial Europea ESA, LISA Pathfinder , i a la primera detecció d’ones gravitacionals des de la Terra A més a més, la Universitat Politècnica de Catalunya, en collaboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya IEEC, va posar en òrbita el primer nanosatèllit català, el 3 Cat-2 , amb finalitats tecnològiques, amb el qual, però, es va perdre el contacte Activitat tecnològica La Xina va provar dues llançadores noves, la Long March 7 , que va fer la…
Gabriel Turell
Heràldica
Historiografia catalana
Historiador i heraldista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou un expert en protocol i en temes de cerimonial cavalleresc, però es coneixen pocs aspectes de la seva biografia Probablement formà part de la burgesia barcelonina de la seva època i gaudí de la confiança de ciutadans honrats i mercaders adinerats, atès que entre el 1480 i el 1489 el seu nom apareix en actes notarials relacionades amb afers civils d’aquests personatges La seva família formà part de l’oligarquia barcelonina dels segles XIV i XV Un avantpassat seu, Bernat Turell, fou conseller els anys 1366, 1369 i 1375 Al segle següent,…
, ,
rèflex
Electrònica i informàtica
Dit del circuit que serveix alhora com a amplificador de senyals de baixa i d’alta freqüència, per la qual cosa hom torna a injectar a l’entrada el senyal detectat, el qual ja havia entrat abans d’ésser detectat.
infraestructures comunes de telecomunicació
Conjunt d’elements tècnics que permeten, en edificis d’habitatges de nova construcció, la captació i distribució fins als punts d’accés a l’usuari de cada habitatge o local de l’edifici, dels senyals de radiodifusió sonora i de televisió.
També possibiliten l’accés al servei telefònic bàsic i al servei de telecomunicacions per cable, mitjançant els dispositius necessaris que permetin la connexió de cadascun d’aquests habitatges o locals a les xarxes dels operadors habilitats És indispensable per a l’obtenció de la llicència d’obres, primer, i la cèdula d’habitabilitat, després, que en el projecte arquitectònic s’incorpori el projecte d’ICT, i que en acabar l’obra es verifiqui el funcionament correcte de la installació
mode de transferència asíncrona
Electrònica i informàtica
Tècnica de transmissió ràpida d’informació binària (procedent de senyals de veu, text, dades o d’imatge) mitjançant uns paquets curts de llargada fixa, anomenats cèl·lules, i apropiada per a xarxes locals i també per a xarxes d’àrea àmplia.
En aquesta tècnica cada cèllula, d’una llargada fixa de 53 bytes, comprèn un camp de 48 bytes d’informació útil i una capçalera de 5 bytes de senyalització trajecte que seguirà la cèllula, contingut i prioritat de la transmissió, 1 byte per a detectar errors de transmissió Les cèllules, generades pels diferents emissors, són multiplexades per un sistema de cues d’espera i s’insereixen en la transmissió quan hi ha espai per a fer-ho Així el sistema és síncron en el nivell físic i asíncron pel que fa a la informació no hi ha relació entre el contingut informatiu i la posició temporal de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina