Resultats de la cerca

Fou, fins al juliol del 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila permeté la creació de l’Agrupació Socialista adherida al PSOE 1905, afavorí l’aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida 1907 —la més important de l’illa— i de la de producció La Hormiga 1931 Foren els seus principals dirigents els germans Joan i Miquel Montserrat Parets

Exponent del “realisme crític” rus, és un dels primers escriptors realistes marxistes que exposa obertament la vida del treball a Rússia Dels seus contes es destaquen Gorod v stepi ‘La ciutat en l’estepa’, 1912 i Železnyj potok ‘El torrent de ferro’, 1924 Collaborà amb MGor'kij en la creació de la Unió d’Escriptors de l’URSS, i és considerat com un dels clàssics del realisme socialista

Director de l’Institut de Ciències Pedagògiques de la Universitat de Varsòvia 1958-68, el 1969 fou nomenat president de l’Associació Internacional de Ciències de l’Educació Marxista, és autor d' Uspołecznienie Kultury ‘La socialització de la cultura’, 1937, Wychowanie dla przyszłości ‘Educació per al futur’, 1947, La Pédagogie et les grands courants philosophiques 1960 i Podstawy wychowania socjalistycznego ‘Fonaments d’educació socialista’, 1967, entre d’altres

Participà a la Comuna de Marsella 1871 Fallida aquesta, es refugià a Barcelona, on, amb Paul Brousse i Camille Camet, creà el Comité de Propagande Révolutionnaire Socialiste de la France Méridionale 1873 i publicà el periòdic La Solidarité Révolutionnaire Fou membre de l’Aliança de la Democràcia Socialista i representà la Federació Regional Espanyola de l’AIT al congrés de la Haia 1872 i al de Ginebra organitzat pels anarquistes 1873

Llicenciat en dret i en ciències polítiques, el 1977 s’incorporà a la carrera diplomàtica Fou destinat a l’antiga Iugoslàvia, al Marroc i, el 1996, a Israel, en aquest cas per un curt període de temps Aquest mateix any fou designat enviat especial de la Unió Europea per al procés de pau al Pròxim Orient, on guanyà prestigi internacional L’any 2000 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español i passà a formar part del comitè de notables de José Luis Rodríguez Zapatero Quan aquest guanyà les eleccions generals del 2004 el nomenà ministre d’Afers Estrangers i Cooperació, des d’on…

Obtingué el postgrau en economia a l’Institut d’Estudis Polítics de París, dependent de l’Escola Nacional d’Administració Pública Des del 1984 fins al 1987, any en què accedí a la direcció gerencial de l’FMI, fou governador del Banc de França També ocupà el càrrec de director del Tresor francès, des del 1983 fins al 1984, després d’haver estat vicedirector i assistent del director durant un llarg període en aquest departament En 1978-84 fou president del Club de París, i des del 1982 fins al 1984 exercí el càrrec de president del comitè monetari de l’antiga Comunitat Econòmica Europea Fou el…

El seu veritable nom és Josep Maria Fill del pintor Josep Obiols i Palau, es llicencià en geologia mentre militava activament en el Moviment Socialista de Catalunya participà en la Caputxinada 1966 i, més tard, tingué un paper destacat en les tasques de l’Assemblea de Catalunya Per mitjà de CSC i del PSC-Congrés, arribà al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE, dins del qual fou considerat portaveu de l’ala esquerra i més nacionalista Diputat per Barcelona al congrés el 1977, el 1979 i el 1982, del 1983 al 1996 fou primer secretari i del 1996 al 2000, president, del PSC…

Fill del diplomàtic Pierre Alduy, es llicencià en lletres i en dret a Montpeller i a París El 1942 fou agregat d’ambaixada a Ankara i el 1943 passà a la França lliure Acabada la Segona Guerra Mundial, fou nomenat prefecte 1946 Posteriorment, adherit al Partit Socialista, inicià una carrera política en ser elegit alcalde dels Banys d’Arles i conseller general del cantó de Prats de Molló 1952, càrrecs en què fou succeït per la seva esposa Jacqueline Alduy el 1959 Guanyà aquest any l’alcaldia de Perpinyà i revalidà successivament el mandat fins el 1993, que una crisi en el govern…

El PSC, partit amb més representació a l’Ajuntament de Tarragona, arriba a un acord per a sumar al govern de la ciutat el PP i UDC Des de les eleccions del maig del 2015, el PSC governava en minoria amb 9 regidors El pacte incorpora quatre regidors populars i un democristià, segons anuncia l’alcalde socialista, Josep Fèlix Ballesteros, que ha rebutjat l’oferta d’ERC d’entrar al govern municipal

El Partit Popular Austríac ÖVP és el guanyador de les eleccions anticipades a Àustria amb 62 escons dels 183 existents El segueixen, gairebé empatats, el Partit Socialista SPÖ i l’ultradretà Partit de la Llibertat FPÖ, amb 52 i 51 escons, respectivament, resultats que mostren un fort decantament cap a la dreta La setmana següent el líder conservador Sebastian Kurz obre negociacions amb el FPÖ per a formar una coalició de govern