Resultats de la cerca
Es mostren 2140 resultats
José Ximénez
Música
Compositor i organista aragonès.
Fou ajudant d’organista de Sebastián Aguilera de Heredia a la seu de Saragossa el 1620, i el succeí el 1627 Romangué en aquest càrrec fins a la seva mort, magrat que li fou ofert el trasllat a la capella reial de Madrid Algunes de les seves composicions foren publicades en l' Antología de organistas clásicos españoles , de F Pedrell, i en l' Antología de organistas españoles del siglo XVII , d’H Anglès Entre les seves obres cal fer esment de vuit tientos , dues batalles, himnes, salms i altres composicions per a orgue
Monique La Bruchollerie
Música
Pianista francesa.
Fou alumna d’Alfred Cortot, però el seu principal mestre fou Isidore Philipp, al Conservatori de Música de París El 1928 aconseguí un primer premi de piano en aquest centre Compaginà la carrera concertística amb la docència Fou catedràtica del Conservatori de Música de París, on succeí en el càrrec al seu antic mestre, Isidore Philipp Jean Rivier li dedicà diverses composicions per a piano Durant una gira per l’Europa central sofrí un greu accident automobilístic que li causà greus lesions físiques, fet que l’obligà a abandonar la seva carrera
Domingo de Soto
Cristianisme
Teòleg castellà.
Dominicà a San Pablo de Burgos 1524, estudià a Alcalá i a París Amb Francisco de Vitoria, de qui era deixeble, reformà a Salamanca els estudis, tornant al tomisme i a l’aristotelisme 1532-60 La seva obra De iustitia et de iure 1557 el fan un dels creadors del dret internacional Assistí com a teòleg a Trento 1545-47 i succeí Pedro de Soto com a confessor de Carles V 1548 Ultra l’obra esmentada, cal assenyalar De natura et gratia libri tres 1547 i In libros sententiarum commentarii 1579
Sofroni
Literatura
Cristianisme
Patriarca de Jerusalem (634-638) i escriptor.
Monjo a Egipte ~580 i a Palestina 619, succeí Modest en el patriarcat Autor de nombrosos escrits contra el monotelisme , es conserven també molts sermons seus i una sèrie de poemes Nadal, Epifania, Divendres Sant, etc, alguns dels quals passaren a la tradició litúrgica bizantina Hom l’ha identificat, sense proves suficients, amb Sofroni el sofista Testimoni excepcional del setge de Jerusalem pel califa ‘Umar, negocià la rendició 636 i obtingué la llibertat civil i religiosa dels cristians mitjançant un tribut 'ahd La seva festa se celebra l’11 de març
Sergi III
Cristianisme
Papa (904-911).
Noble romà, bisbe de Cere 893, fou cap del partit contrari al papa Formós Responsable de la mort de Teodor II 897, el succeí, fent cas omís de l’elecció simultània de Joan IX Amb l’ajut d' Alberic I de Spoleto i del senador Teofilacte, es desféu del nou papa Lleó V i del competidor Cristòfor Ja papa, anullà totes les disposicions dels papes adversaris i afavorí el nomenament del seu amic Berenguer com a emperador El seu fill, que tingué de Mazòria, filla de Teofilacte, fou el futur Joan XI
Gottfried Semper
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Format a Munic i, amb Hittorf, a París El 1834 construí el teatre de la cort reial de Dresden destruït el 1868 i reconstruït després allà mateix edificà el Museu 1847-55, considerat —com el teatre— obra mestra en el seu gènere Fugint de la revolució del 1848, s’installà a Anglaterra, on fou conseller artístic del príncep Albert Entre les seves obres posteriors hi ha el Burgtheater de Viena i, en collaboració amb Otto Brückwald, el Festspielhaus de Bayreuth 1872 Fou un dels promotors de la reacció neorenaixentista que succeí el neohellenisme
Sanç III de Gascunya
Història
Duc de Gascunya (~926-977), fill del duc Garcia I el Corb i d’Aminiana d’Agen.
Succeí el seu pare juntament amb els seus germans Guillem i Arnau Sanç rebé Bearn, les Landes i el litoral amb el títol ducal Guillem, el comtat de Fesenzac amb Armanyac i Auish i Arnau, el comtat d’Astarac Fou casat amb Isemburga de Bordeus i fou pare dels ducs Sanç IV i Guillem I i de Gombau, arquebisbe de Bordeus Vers el 975 casà el seu fill Guillem I amb Urraca de Pamplona, enllaç que fou el principi d’una estreta aliança entre els reis de Pamplona i els ducs de Gascunya
Bruno Walter
Bruno Walter
© Fototeca.cat
Música
Nom amb què és conegut Bruno Walter Schlesinger, director d’orquestra alemany naturalitzat nord-americà.
Assistent de Mahler a Hamburg, dirigí després orquestres a Breslau, Riga i Berlín, fins que fou cridat a l’òpera de la cort de Viena 1901-12 Director de l’orquestra de Munic 1913-22, de l’òpera de Berlín 1925 i del Gewandhaus de Leipzig 1929, el 1941 succeí el seu amic Toscanini en l’orquestra simfònica de Nova York Publicà Mahler 1936, Theme and Variations 1944 i Von der Mozarts Zauberflöte ‘Sobre la Flauta Màgica de Mozart’, 1955 Fou considerat un dels millors especialistes en música de Mozart del seu temps
‘Ubayd Allāh al Mahdī
Història
Fundador de la dinastia fatimita.
Essent propagandista del moviment xiïta ismaïlita i foragitat pels califes abbàssides de Síria, es refugià a l’Àfrica del nord, on aconseguí de reunir un grup d’adeptes Posà fi al domini dels aglàbida i fou reconegut com a califa a Kairouan 909 El 920 traslladà la capital a El-Mahdia, fundació seva, i inicià un seguit de campanyes expansives pel nord d’Àfrica, frenades, però, al Magrib occidental gràcies a la intervenció d' ‘Abd al-Raḥmān III de Còrdova El succeí el seu fill Abū-al-Qasim
Abū Bakr Muḥammad ibn Ṭufayl
Filosofia
Filòsof andalusí.
Fou metge del califa almohade Abū Ya'qūb Yūsuf, fins que el succeí 1182 Averrois És conegut per la seva obra mèdica i per l’obra Ḥayy ibn Yaqẓan , traduïda al llatí 1671 com a Philosophus autodidactus , en la qual afirma la possibilitat de conèixer les veritats supremes amb la sola raó El protagonista, crescut sol en una illa deserta, és considerat precedent de l’Adrenio d' El criticón Hom ha demostrat que s’inspirà en un antic conte àrab, el qual devia haver estat conegut per Gracián
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina