Resultats de la cerca
Es mostren 4007 resultats
seqüenciació
Biologia
Determinació de la seqüència d’alguns components de molècules complexes, com ara els aminoàcids que formen els pèptids o les proteïnes i els nucleòtids dels àcids nucleics.
La seqüènciació gènica permet identificar els gens que ocupen una mateixa localització en realitat es tracta de mutacions de gens en el cromosoma La representació en una línia de la seqüència d’uns gens en el cromosoma constitueix un mapa genètic L’estudi d’unes determinades seqüències d’aminoàcids, amb funcions homòlogues i distribuïdes universalment dins d’un grup biològic, permet estimar la distància evolutiva entre els grups estudiats La seqüenciació de l’ARN dels ribosomes ha revelat unes relacions filogenètiques entre els éssers vius que permet dividir-los en tres grans grups,…
Santiago Llensa i de Gelcen
Botànica
Agronomia
Enginyer agrícola i botànic.
Originari d’una família de propietaris rurals d’Hostalric, metges de la vila durant diverses generacions Fou president d’Amics dels Jardins de Barcelona Publicà, entre altres obres, Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca 1945, Historia de las medidas agrarias de la antigüedad y estudio particular de aquellas cuyo uso es tradicional en Cataluña 1952, Consideracions sobre la flora i la vegetació dels encontorns d’Igualada 1955 i Bolets de les rodalies d’Igualada 1970 Deixà, inacabada, una gran obra sobre els bolets de Catalunya, i inicià també una història d’…
poligenisme
Antropologia
Religió
Doctrina que admet una diversitat d’individus, independents entre ells, com a orígens de l’espècie humana.
Contraposat al monogenisme, és intrínsecament vinculat amb les teories evolucionistes, bé que científicament no pugui ésser provat ni amb major ni amb menor certesa que la doctrina monogenista tradicional Quant a la seva compatibilitat amb el dogma del pecat original, aquesta no sembla exclosa si la universalitat del pecat no és fonamentada en motius de simple participació biologicohereditària Encara menys incompatible és pel que fa a la unitat del gènere humà, mentre sigui entès com a poligenisme monofiletista l’hominització s’esdevingué en diversos individus d’una sola espècie…
filosofia del dret
Filosofia
Branca de la filosofia ètica que cerca d’establir una teoria de la justícia i dels valors jurídics, així com també una teoria general del dret i de la ciència jurídica, tot vinculat a una certa concepció del projecte de l’home sobre la societat.
Fortament lligada i quasi identificada històricament, amb el jusnaturalisme, la filosofia del dret, sota l’impacte dels positivismes, centra avui bàsicament la seva recerca en una ontologia jurídica en el sentit de comprensió totalitzadora del fenomen jurídic i en una axiologia com a teoria de la justícia i dels valors jurídics Alguns aspectes de la temàtica tradicional de la filosofia del dret han desembocat en sectors amb metodologia específica, com la lògica jurídica, mentre que uns altres s’han desenvolupat en disciplines independitzades, com la ciència jurídica anàlisi…
transsexual
Psicologia
Persona transgènere que per les seves característiques biològiques és d’un determinat sexe, però té el convenciment de pertànyer al sexe oposat.
Aquest convenciment comporta l’adopció de conductes, indumentària i altres aspectes comunament associats als del sexe amb el qual s’identifica i, també, tractaments hormonals i intervencions quirúrgiques que modifiquen les característiques sexuals primàries i secundàries Cada cop més hom tendeix a reservar el terme transsexual per a les persones que s’han sotmès a aquestes modificacions, mentre que transgènere inclou també les persones la identificació amb el sexe oposat de les quals no s’ha materialitzat en aquest sentit, així com aquelles que, en diversos vessants de la seva personalitat…
arioso
Música
Recitatiu acompanyat, essencialment vocal, de caràcter molt melòdic, mesurat, expressiu, que té el seu lloc entre el recitatiu pur i l’ària.
Hom en troba exemples des de l’inici del s XVII en les primeres òperes venecianes, especialment en Monteverdi A la fi del s XVII i al començament del XVIII prengué una gran importància en certs tipus d’òpera o d’oratori, on precedeix i anuncia les principals àries Händel, Bach L' arioso tradicional tingué poc camp en l’evolució ulterior de l’art dramàtic i caigué en desús Tanmateix, l’esperit d’aquesta forma ha persistit en certes ocasions, i l’àmplia melodia wagneriana, sense una estructura definida, és més prop de l' arioso que no pas del recitatiu o de l’ària
Alois Riegl
Art
Historiador de l’art.
A partir d’una anàlisi directa historicofilològica del material artístic, considerà la història de l’art com una successió de fases individualitzables per elements caracteritzadors, que són resultat d’una determinada i conscient voluntat o intencionalitat artística Kunstwollen , la qual és específica per a cada època i correspon a les actituds generals del pensament i de la cultura El mètode que derivà d’aquest enfocament superava la tradicional distinció entre arts majors i menors, alhora que recuperava períodes artístics ignorats o negats Escriví Stilfragen ‘Qüestions d’estil…
Johannes Rehmke
Filosofia
Filòsof alemany.
S'interessà per l’epistemologia i intentà de superar els dualismes típics en aquest camp derivats de la divisió tradicional entre subjecte i objecte Elaborà per aquest motiu un sistema que anomenà “ciència fonamental”, resultant de la relació entre subjecte i objecte, que es concreta en cinc parells de conceptes bàsics matèria-consciència, singular-universal, simple-unitari, immutable-mutable, irreal-real Entre les seves obres principals cal esmentar Philosophie als Grundwissenschaft ‘Filosofia com a ciència fonamental’, 1910, Logik oder Philosophie als Wissenlehre ‘Lògica o…
Luigi Ferrari-Trecate
Música
Compositor i organista italià.
Deixeble de P Mascagni al Liceu Musical Rossini de Pesaro, fou organista en diverses esglésies, professor de música a Carrara 1909-13 i Rímini 1914-29 i director del Conservatori de Música de Parma 1929-55 El seu llenguatge musical és tradicional i poètic, amb una línia melòdica clara La majoria de les seves obres estan pensades per als infants, als quals dedicà des d’òperes fins a peces de piano i obres corals Les composicions que obtingueren un major èxit foren les òperes Ciottolino Roma 1922, Ghirlino Milà 1940, L’orso re Milà 1950 i La capanna dello zio Tom Parma 1953 També escriví obres…
Ramón Menéndez Pidal
Música
Filòleg i historiador gallec.
Membre 1901 i director des del 1916 de la Real Academia Española, la seva obra se centrà en la gènesi i l’evolució de la llengua i la li teratura castellanes, camp en el qual feu aportacions cabdals, com ara els estudis Cantar de Mio Cid 1908-12, Infantes de Lara 1926, Orígenes del español 1926 i Flor Nueva de Romances Viejos 1928, aquest darrer sobre la lírica tradicional castellana Per a la musicologia tenen un interès especial Poesía juglaresca y juglares 1924, obra que compila una abundant documentació sobre diversos aspectes de la música medieval profana, i també els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina