Resultats de la cerca
Es mostren 920 resultats
col·lapse
Patologia humana
Pèrdua del to de les parets dels vasos sanguinis petits (arterioles i petites venes) en el curs d’una insuficiència circulatòria aguda
, que es manifesta amb hipotensió, amb disminució del flux de sang circulant i amb trastorns cerebrals i de la consciència ocasionats per anòxia cerebral.
Representa un estadi inicial de xoc
angiocardiografia
Tècnica de diagnosi que consisteix en l’exploració radiogràfica de les cavitats cardíaques i dels grans vasos sanguinis després de la introducció d’una substància opaca de contrast als raigs X per mitjà de cateterisme en l’artèria pulmonar, en l’aorta o en una cambra cardíaca.
L’obtenció d’una pellícula cinematogràfica de les radiografies angiocardiocinematografia permet l’estudi detallat dels fenòmens circulatoris i facilita la diagnosi dels trastorns existents
ressonància magnètica nuclear

Ressonància magnètica nuclear amb tractament de color d’un crani amb una incisió
© Fototeca.cat
Química
Tècnica utilitzada en imatgeria electrònica amb finalitat diagnòstica i en anàlisi química.
Es basa en la transició entre els diversos nivells energètics que s’originen quan hom situa un nucli amb spin nuclear no nul en un camp magnètic uniforme i intens, provocada per l’absorció d’una radiació de freqüència apropiada radiofreqüència Hom la designa abreujadament amb la sigla RMN Històricament, el fenomen de la ressonància magnètica nuclear fou observat per primera vegada cap a l’any 1930 i el seu estudi es desenvolupà ràpidament arran del descobriment, quinze anys més tard, del fet que els voltants moleculars d’un nucli magnètic determinat produeixen variacions en les transicions…
Pneumotòrax
Patologia humana
Definició És anomenada pneumotòrax l’acumulació d’aire en la cavitat pleural, és a dir, en l’espai comprès entre la membrana que cobreix els pulmons i la que revesteix per dins la paret toràcica L’aire pot entrar en aquest espai a través d’una ferida toràcica, o bé per un esquinçament en la superfície pulmonar, provocada per una malaltia pulmonar o bé produïda espontàniament, i la seva acumulació origina trastorns respiratoris causats per compressió del pulmó Causes i tipus L’entrada d’aire en la cavitat pleural es pot produir per una obertura a la paret toràcica que la posi en contacte amb l…
Edema pulmonar
Patologia humana
Definició L’ edema pulmona r és un trastorn caracteritzat per l’acumulació de líquid als alvèols pulmonars, la qual cosa interfereix en el procés d’intercanvi de gasos entre l’aire alveolar i la sang capillar i origina una insuficiència respiratòria Habitualment és deguda a una sortida de líquid dels capillars pulmonars, produïda per un augment de pressió en les venes pulmonars a causa d’una insuficiència cardíaca esquerra Causes L’edema pulmonar és degut a la sortida de líquid de l’interior dels capillars pulmonars, deguda a trastorns diversos La causa més comuna de l’extravasació de líquid…
Síndrome nefròtica
Patologia humana
Definició És anomenat síndrome nefròtica un trastorn de la funció renal que pot ésser causat per diverses afeccions del ronyó i que es caracteritza per l’aparició d’un conjunt d’alteracions, entre les quals destaquen els edemes , o la formació d’acumulacions de líquid per sota de la pell, la proteïnúria massiva , o l’eliminació massiva de proteïnes amb l’orina, i la hipoproteïnèmia , o la davallada del nivell de proteïnes en la sang Causes i tipus L’origen íntim de la síndrome nefròtica consisteix en la producció d’una alteració de la permeabilitat del glomèrul renal, la qual cosa permet el…
eritema
Patologia humana
Lesió cutània que consisteix en l’enrogiment, fugisser o permanent, d’una zona de la pell, causat per un augment del flux de sang en els vasos capil·lars; en prémer la lesió es recupera el color normal de la pell, que torna a envermellir en deixar de fer pressió.
El mecanisme de producció és la dilatació dels capillars a conseqüència de trastorns nerviosos, d’inflamacions o de l’acció d’agents externs com la calor, el fred, productes químics, els raigs del sol eritema solar , etc Sovint no representa sinó un símptoma més de diverses malalties Moltes infeccions com l’ escarlatina , el xarampió , la rubèola , l’ erisipela , la varicella , etc, presenten, entre altres alteracions, eritema de característiques diverses Alguns medicaments i productes tòxics també poden provocar eritema, a vegades en forma d’ eritema multiforme que afecta sobretot les cames…
l’Alt Vinalopó

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella-la Manxa i Múrcia.
La geografia Cap de comarca, Villena És centrada per la depressió transversal a les serres prebètiques que recorre el riu Vinalopó, més important com a via de pas a la Meseta que pel seu cabal 0,44 m 3 per segon A la dreta del riu hi ha la Serrata, la serra de les Salines 1237 m i la serra de la Umbría 847 m al N del Vinalopó hi ha la serra de Sant Cristòfor o de San Cristóbal 779 m, on és assentada la ciutat de Villena, i a l’esquerra del riu, les penyes Roges 1042 m, la serra de l’Arguenya 1228 m, la serra de Beneixama 1004 m i la serra del Frare 1042 m Sovint les serres s’aïllen entre…
bronze
Art
Tecnologia
Aliatge de coure i estany que conté d’un 8 a un 40% d’aquest darrer, sovint amb petites proporcions d’altres elements.
Des de temps antics hom ha considerat impròpiament com a bronze diversos aliatges de coure i d’altres metalls bronze 2 El bronze, com a aliatge de coure i estany, és emprat des de temps prehistòrics D’obtenció, preparació i elaboració fàcils, de natura poc afectada per la corrosió, d’una gran sonoritat i bon poliment, amb unes característiques tecnològiques que el fan molt adequat per a l’emmotllament de fosa, fou emprat per a substituir la pedra, l’os o la fusta en aquells estris que, com les armes, havien d’ésser resistens A poc a poc, a mesura que s’abaratí, hom l’emprà per a eines de…
argenteria
Art
Art i ofici de treballar l’argent, l’or (orfebreria), el platí i d’altres metalls fins.
La tècnica comprèn burinar, cisellar, embotir, encunyar, entallar, esmaltar, filigranar, fondre, gravar, incrustar, martellejar, niellar, etc En forma part la joieria Des del tercer millenni aC, a Egipte, foren fetes joies diverses, pectorals, plaques d’or calades amb incrustacions de pedres de colors, igual com a Mesopotàmia tombes d’Ur A l’antiga Pèrsia hom observa un augment continuat dels objectes destinats a l’ornament i a formar part de vaixelles A Creta i a Micenes foren perfeccionades les tècniques del gravat, de l’embotit i del cisellat vasos de Vafiò, perfeccionaments…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina