Resultats de la cerca
Es mostren 1806 resultats
La plana de Sant Jordi
La màquia litoral que ocupava en altres temps la plana de Sant Jordi ha estat substituïda per altres formacions arbustives menys madures La plana limita al nord amb les muntanyes de Vandellòs, força visibles al fons de la illustració Anna Motis La plana de Sant Jordi 211, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La plana de Sant Jordi s’estén al sud del coll de Balaguer, des del cap del Terme a l’Ametlla de Mar i entre els contraforts de la serra de la Mar i la Mediterrània Ocupa en total més de 800 ha El substrat, format per una capa de conglomerats quaternaris,…
maceració
Alimentació
Farmàcia
Operació consistent a posar en contacte amb un líquid una substància vegetal o animal (fulles, tiges, òrgans) prèviament esmicolada, per extreure’n els principis actius.
El líquid de maceració pot ésser aigua o una mescla d’alcohol i aigua a la temperatura ambient, a la qual hom afegeix sovint un àcid o un àlcali per facilitar-ne l’extracció Constitueix la primera etapa de la lixiviació
bosc
Bosc aciculifoli
© Fototeca.cat-Corel
Silvicultura
Geobotànica
Formació vegetal on predominen els arbres, els quals determinen l’existència d’un ambient especial (ambient forestal), definit en el microclima, en el sòl, etc.
En sentit biològic, no són boscs les poblacions d’arbres poc denses que no creen cap ambient particular i que no representen, doncs, comunitats especials moltes suredes i pinedes clares mediterrànies, sota les quals es fa una brolla anàloga a la de les clarianes, són més aviat brolles amb arbres que no pas autèntics boscs Tenen, en canvi, caràcter de bosc veritable la majoria dels alzinars i de les rouredes, les fagedes, les avetoses, etc Un bosc és una comunitat d’organismes interdependents que se solen disposar de manera més o menys estratificada un o més estrats arboris, un o més estrats…
treure fils
Tecnologia
Separar els caps de fil que restaven a les vores del cuir cosit, una vegada adobat i obert, en el sistema antic d’adobar vegetal.
desenvolupament arquitectònic
Ecologia
Pla de desenvolupament vegetal sense la intervenció d’accidents que lesionin les gemmes o els brots incipients que surten als troncs i a les branques.
S'han descrit més de 20 models de desenvolupament arquitectònic Aquest nombre de models, molt petit en comparació amb el gran nombre d’espècies vegetals existents, suggereix que alguns representen un conjunt de canvis adaptatius
cosida
Disseny i arts gràfiques
Operació consistent en la unió dels diferents plecs de qualsevol imprès susceptible d’ésser enquadernat, sia amb fil vegetal, sintètic, amb grapes o amb filferro.
En els dos primers casos hom pot efectuar-la a mà, pràctica actualment en desús, i a màquina en tots quatre Hom parla de cosida per plecs quan aquesta és duta a terme unint els plecs horitzontalment, i en pla quan hom travessa els fulls solts verticalment
rutina
Bioquímica
Pigment vegetal groc de natura flavonoide que, en els animals, presenta una acció similar a la de la vitamina P, incrementant la resistència dels capil·lars.
bioecologia
Ecologia
Terme proposat per F.E. Clements i V.E. Shelford per a designar de manera unitària, encara que també redundant, l’ecologia animal i l’ecologia vegetal.
carbonització de la fusta
Química
Procés de descomposició tèrmica de la fusta que la redueix a carbó vegetal, dut a terme escalfant la fusta fora del contacte de l’aire.
A poc més de 100°C comencen a produir-se descomposicions, la natura de les quals va canviant amb la temperatura fins que, al voltant dels 270°C, les reaccions exotèrmiques predominen i permeten d’arribar a la carbonització completa, sense que calgui cap forniment posterior d’energia El procediment més antic per a carbonitzar la fusta és el de la carbonera Uns altres mètodes d’obtenció són els dels forns de carbonització contínua i la destillació seca de la fusta, on són aprofitats també els gasos despresos, els quals donen àcid pirolignós, quitrà de fusta i gasos no condensables, de…
infusionar
Gastronomia
Immergir (una substància vegetal) en un líquid, generalment en aigua bullent, per extreure’n els principis solubles, sovint com a part d’un procés culinari.