Resultats de la cerca

Es llicencià en filosofia i lletres, estudià disseny gràfic i ha viscut catorze anys a Londres com a realitzador d’espais dramàtics per a la BBC Com a narrador ha escrit contes El món de fora , 1996, i Parada ocasional , 2000 i novelles com Carta a la lluna 1987, La metamorfosi d’en Ricard 1990, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil 1989, La metamorfosi d'en Vicenç  1990, L'amic de Carla  1993, Operació Delta 3  1993, Tres d’amor 1995, premi Andròmina de novella 1994, Joc de becs  1996 i La porta de la lluna 1997, premi Ciutat de Badalona Com a poeta, és autor de Tercer matí  1986, …

S'articula en diferents seus, que actualment són el monestir de Sant Cugat del Vallès i la Casa Aymat L’any 2003 s’inaugurà al monestir la primera fase del museu i la Generalitat de Catalunya en cedí formalment la gestió a l’Ajuntament En el recorregut expositiu obert al públic es mostren l’arquitectura i la vida quotidiana monàstica a partir de la figura de Pere Ferrer, un monjo medieval autor del Costumari de Sant Cugat La Casa Aymat conté habitualment la collecció de tapís contemporani català realitzat a l’antiga manufactura del mateix nom de la seu També disposa d’una sala d’exposicions…

Tingué una participació important en el descobriment dels volcans de la Garrotxa i del Gironès, dels quals publicà una descripció Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot primera edició, 1820 segona edició, ampliada, 1841 Inicià i sostingué durant molts d’anys les observacions meteorològiques a Olot Juntament amb Pierre André Pourret, feu exploracions florístiques, constituí un herbari, conservat actualment a l’Institut Botànic de Barcelona, i escriví Plantarum olotensium catalogus , treball que romangué inèdit fins l’any 1936 També redactà un catàleg dels animals…

Aquesta fortalesa sempre apareix documentada com a castell o com a torre, mai no se l’anomena domus Es troba en un indret molt estratègic, voltat pel riu Gurri, la qual cosa el feia apte per a la defensa Fins el 1925 subsistí una vella edificació quadrada amb aires defensius, però la remodelació que sofrí la deixà convertida en un gran casal La família Vilagelans es documenta a partir del 999, mentre que l’edificació no s’esmenta fins al 1012, quan l’arxilevita Sunifred feu testament i deixà al seu germà Seniolf la torre que tenia a Vilagelans villa Igilanus Però el domini superior sembla…

El poble de l’Espluga de Lavansa, lloc actualment abandonat del tot, és escassament documentat En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el topònim Spelunka com a parròquia de la vall de Lavansa En un document del 1082, en el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga , que cal identificar com l’Espluga El castell de l’Espluga no és documentat fins al principi del segle XIV L’any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una sèrie de castells i llocs de la vall de Lavansa,…

En un principi el lloc de Cardet sempre surt citat com a villa de la vall de Boí Tanmateix, la seva privilegiada situació a l’entrada de la vall, controlant l’estret de les Cabanasses, afavorí que s’hi construís un castell i esdevingués districte casteller Probablement formà primerament part del terme de Grau de Castelló, infeudat als Mir Guerreta El castell ja existia el 1157, en què Bernat I d’Erill donà el castell de Cardet a Santa Maria de Lavaix, i ordenà que el seu castlà fos fidel al monestir L’inventari del monestir de Lavaix de final del segle XII registra només la…

L’església de Roset, segurament l’església del castell, és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del segle XI Roseto, però, llevat d’aquesta notícia, no en tenim d’altra i no podem conèixer-ne l’advocació Pensem que devia ésser l’església del castell de Roset que mai no arribà a ser parròquia, car devia estar sotmesa a la parroquial de Vilada La documentació parla ja l’any 954 de l’existència de la vall de Roset in comitatu Bergittaennse, in Valle Roseta, in locum quod vocant Bertrana i del castell l’any 1026 No sembla probable que aquesta església de Roset…

Estudià al Conservatori de Leipzig amb H Grabner i L Weninger entre el 1928 i el 1932 i posteriorment ho feu a Viena amb E Wellesz Un cop acabada la seva formació, decidí enfocar la carrera musical cap a la composició i es traslladà a París, on entrà en contacte amb A Honegger i H Villa-Lobos, entre d’altres De retorn a Noruega, collaborà amb Ràdio Oslo, impartí classes i exercí de crític musical i de pianista Gran estudiós del folklore noruec, reuní i arranjà una bona collecció de melodies populars en Melodies de Hardanger El seu catàleg, ampli i variat, sofrí una notable…

Membre de la comunitat cistercenca, exercí com a abat i arxiver de la comunitat de Benifassà Fou el descobridor del Cronicón de Benifassà, i en feu una còpia per tal de conservar-lo, la qual es troba a Castelló en els annals de l’autor L’obra consta de dues parts diferenciades La primera, redactada per un monjo del final del s XIV, tracta de notícies anteriors a la fundació del monestir de Benifassà i es remunta fins a la conquesta de Tortosa 1148 La segona part arriba fins a la visita al monestir del papa Benet XIII el 1411 Chavalera també escriví un Índice de todos los documentos del…

Fou ordenat el 1771, i el 1773 es doctorà en teologia Mantingué correspondència amb diversos erudits del moment com Joan F de Masdéu, Josep Barberí i Santceloni o Gaspar Melchor María de Jovellanos Centrà la seva activitat en els estudis sobre Campos, on promogué diverses investigacions arqueològiques Publicà Historia o crónica relación de la ilustre y fiel villa de Lluchmayor escrita en 1770 por Guillermo Terrasa y completada en 1811 por Francisco Talladas 1934 i Historia de Campos 1892 original de 1814-15 La major part de la seva obra d’investigació romangué inèdita Biografia…