Resultats de la cerca

Estudià cant amb L Lehmann i P Bernac i debutà el 1969 com a Musetta La bohème a la New York City Opera, on interpretà diversos papers lírics El 1975 cantà a Chicago i un any més tard ho feu a l’Òpera de Viena El 1977 actuà al Covent Garden de Londres i el 1978 fou Vitèlia La clemenza di Tito a Colònia, paper que repetí per al film de JP Ponnelle sobre l’òpera de Mozart 1980 i amb el qual es presentà a Salzburg el 1989 El 1979 debutà al Metropolitan Opera de Nova York Després d’una brillant carrera a Europa, repartida bàsicament entre el Regne Unit i Itàlia, tornà als Estats Units, on…

Estudià música a Boston i Nova York i després ho feu a París Debutà a Berlín el 1901 en el paper de Marguerite Faust Lilli Lehmann l’adoptà com a deixebla, fet que afavorí la seva reeixida presentació a Salzburg 1906 en el paper de Zerlina de Don Giovanni Estrenà obres de P Mascagni Amica , 1905, C Saint-Saëns L’avantpassat , 1906 i G Puccini Suor Angelica , 1918, entre d’altres Del 1906 al 1922 actuà assíduament al Metropolitan de Nova York, on representà la primera funció nord-americana de Madama Butterfly , al costat d’E Caruso 1907, i on es retirà el 1922 amb Zazà R Leoncavallo Fou…

Sebastián Martínez Verdugo ~1560 - 1639 treballà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid del 1579 al 1605, any en què es traslladà a Toledo, i fou substituït per Tomás Luis de Victoria El 1618 tornà a Las Descalzas Reales, on fou de nou organista fins el 1626 Dugueren el mateix nom el seu fill i el seu net El fill fou organista de la capella reial de Lisboa el 1595, i obtingué el mateix càrrec a la catedral de Conca el 1598 Traslladat a Màlaga amb la mateixa comesa el 1600, guanyà la plaça d’organista de la capella reial de Madrid el 1606, ciutat on morí el 1653 El net Màlaga 1603 -…

Doctorat en ciències socials per la Universitat de París, la seva trajectòria com a articulista estigué molt lligada al diari El País , on collaborà regularment des del 1982 i on fou cap de les seccions d’opinió i de cultura Autor d’una trentena de llibres, la major part d’assaig, obtingué els premis Anagrama d’assaig per El planeta americano 1997 i Espasa d’assaig per Señoras y señores Impresiones desde los cincuenta 1998 Altres obres seves són Si usted no hace regalos le asesinarán 1971, la seva primera obra publicada, Días sin fumar 1988, El estilo del mundo La vida en el capitalismo de…

El 1971 es graduà en biologia a la Universitat de Texas Austin, on el 1975 obtingué el doctorat en genètica Després d’una etapa de recerca postdoctoral a la Stanford School of Medicine, s’incorporà a la Rockefeller University de Nova York 1978, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i científica, i també al Howard Hughes Medical Institute 1987-96 La seva contribució més important és el descobriment dels mecanismes genètics del rellotge biològic  i dels ritmes circadiaris a partir de la identificació de diverses proteïnes que formen part d’alguns gens, especialment la proteïna PER Per aquests…

Jugà en la posició de collocador i començà al Liceu Francès, amb el qual jugà a segona divisió i més tard aconseguí l’ascens Fitxà per l’Hispano Francès i el Ciudad de Madrid, equip amb el qual fou campió regional i on coincidí amb els seus germans, Diego i Santiago El 1962 fitxà pel Picadero, i es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya 1963, de la Copa del Generalísimo 1963, 1965 i de les dues primeres edi-cions de la Lliga 1965, 1966 El 1968 fitxà pel Club Natació Badalona, que també dirigí, i aconseguí l’ascens a primera divisió i el campionat regional L’any 1970 fitxà pel Picadero, on…

S’inicià al Centre Gimnàstic Barcelonès, on desenvolupà la seva carrera excepte un darrer any al Club Atlètic Vic Fou quatre cops campiona d’Espanya de salt de llargada a l’aire lliure 1980, 1981, 1982, 1984 i tres en pista coberta 1980, 1982, 1984 En els Campionats de Catalunya a l’aire lliure fou tres cops campiona de llargada i una de 100 m tanques, i en els de pista coberta, un cop de salt de llargada, un de salt d’alçada i un de 60 m tanques Fou la primera catalana que superà els 6 m en salt de llargada i establí set cops el rècord de Catalunya entre el 1977 i el 1982 Ja retirada, s’…

Fou organista ajudant des del 1645 a la catedral de València, on era mestre de capella Diego de Pontac i més tard ho fou Urbán de Vargas El 1654 fou nomenat organista titular, càrrec que exercí fins el 1665, any en què fou substituït per Joan B Cabanilles Es traslladà a Saragossa, on treballà com a organista des del 1677 i com a mestre de capella des del 1695 Les seves composicions es troben a l’arxiu del Pilar de Saragossa Missa 7 toni i Missa 8 toni , a la Biblioteca Nacional de Madrid 12 tonos profanos , Tonadillas y Letrillas i a la Biblioteca de Catalunya Gozos de las virtudes y…

De nissaga noble, de jove s’entusiasmà amb l’òpera italiana El 1749 anà a París, on es feu conèixer com a polemista abrandat i influent en qüestions musicals, i amb posicions sovint canviants en un principi defensà JPh Rameau, però posteriorment s’alineà amb JJ Rousseau en la Querelle des Bouffons , i denigrà l’òpera francesa en la sàtira Le petit prophète de Boehmischbroda 1753 També fou ambivalent la seva valoració de ChW Gluck i la relació amb la família Mozart Escriví l’article Poème lyrique de l' Encyclopédie , on exposà els criteris d’una nova estètica operística La seva obra crítica…

Realitzà estudis de cant i violí a París Posteriorment estudià física a la Sorbona, on es doctorà el 1960 amb una dissertació sobre la física en els instruments de corda Fins el 1956 es dedicà a l’ensenyament, i després fou conseller científic per a nombrosos fabricants d’instruments de corda Ell mateix fabricà violins, violes i violoncels fins el 1962 La seva recerca abraçà diferents àmbits de l’acústica, però destacà sobretot en l’estudi dels cordòfons El 1961 fundà i dirigí el laboratori acústic de la Universitat de París i l’any següent creà el Grup d’Acústica Musical Aquest grup…