Resultats de la cerca

Zona residencial, amb moltes villes, és la seu principal del tennis mundial Des del 1922 disposa d’un dels millors estadis de tennis de tot el món, amb 12 pistes i una capacitat total de 17 000 persones La seva pista principal pot allotjar 8 000 espectadors Des del 1877 hom hi celebra cada any un torneig, que aplega les principals figures del moment

És un important centre de construccions navals a la desembocadura del Tyne

Situada a l’W de Rotterdam, a tocar del canal de Nievwe Waterweg, és un important port pesquer i un centre industrial metallúrgia i química Primitiu poblet pescador, al s XX esdevingué el tercer port d’Holanda Les noves dàrsenes a l’illa de Rozenburg 1958 afavoriren el creixement industrial

Situada a la dreta de l’Avairon, al límit del Massís Central, és un nucli industrial molt actiu confecció, blanqueries, conserves Fundada per Alfons de Poitiers 1252, fou molt castigada durant les guerres de la Reforma i per la pesta del 1628 Conserva diversos monuments medievals, entre els quals es destaquen l’església de Nòstra Dòna s XIV-XV i l’antiga cartoixa s XV, seu de l’actual hospici

La construcció d’una resclosa al riu ha permès el desenvolupament industrial molins d’arròs i indústria mecànica, química i del ciment És un centre de pelegrinatge hindú El Victoria Jubilee Museum conté una magnífica estàtua de granit negre del Buda

Constituí el comtat de Valentinès , concedit el 1163 a Guillem I, membre de la família dels comtes de Poitiers, els descendents del qual el posseïren fins el 1419, que passà al rei de França Convertit en ducat de Valentinès , fou concedit, amb la dignitat de par, el 1498, juntament amb el comtat de Diois i la senyoria d’Inocedan, a Cèsar Borja, a la mort del qual 1507 passà a la seva filla Lluïsa morta el 1553 Revertí a la corona, i fou concedit de nou el 1548 a Diana de Poitiers, morta el 1566, descendent dels antics comtes de Valentinès Després de retornar un altre cop a la corona, el 1642…

Fundada pels tiris ~1100 aC a la desembocadura del Medjerda, tenia dos ports A la tercera guerra Púnica passà als romans i esdevingué capital de la província romana d’Àfrica Desaparegué al s VII En resten importants ruïnes necròpoli, termes, teatre

És centre comercial d’una important regió agrícola, criadora de bestiar boví i productora d’arròs, taronges, mill, llegums, cafè, canya de sucre i bananes Té indústria del ciment i derivats, calçat, i refineria de sucre És unida per carretera i ferrocarril amb Belo Horizonte, capital de l’estat

Hi ha una important estació megalítica, en la qual destaca la taula de Trepucó , amb una pedra de suport de 4,20 m d’altura

Nucli agrícola i centre turístic