Resultats de la cerca
Es mostren 10672 resultats
Orsola, Solà i Companyia
Empresa de mosaics hidràulics fundada el 1876 per Joan Orsola i Merino (Mattia, Torí 1845 — Barcelona 1929).
Fou la primera empresa del sector a l’Estat espanyol, i també la més important Tenia la fàbrica al carrer de Calàbria de Barcelona, on arribaren a treballar uns 450 operaris i on hom també produí granit de marbre comprimit, pedra artificial i paviments continus de ciment pòrtland Exportava a l’Amèrica Llatina, especialment a Cuba, on l’empresa obrí una agència Rebé nombroses distincions medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i de París 1889 i el diploma d’honor de la de Brusselles 1892, entre d’altres L’empresa plegà en morir el seu fundador
fototelegrafia
Procediment de transmissió a distància, mitjançant cable o per ràdio, d’imatges fixes, tals com fotografies, dibuixos, texts, etc.
Els primers experiments foren fets per Humphry Davy, i posteriorment, per Wheatstone, Bain i Bakewell, el qual el 1847 aconseguí d’obtenir el primer aparell capaç de transmetre imatges dibuixos o manuscrits a distància El 1885 Caselli ideà un sistema que fou experimentat, uns quants anys després, entre París i Amiens Però aquest sistema era massa rudimentari i no evolucionà els sistemes actuals es basen en el primitiu aparell de Bakewell, posteriorment modificat, especialment per EBelin, que elaborà el belinògraf , aparell en el qual es basa el sistema anomenat facsímil i els moderns sistemes…
hiperrealisme
Art
Escola pictòrica, coneguda també com a realisme fotogràfic, realisme radical, etc, que pretén d’oferir una versió minuciosa i detallada de les imatges.
Nascut a la West-Coast dels EUA, l’hiperrealisme fou promogut a Europa per la cinquena Documenta 1972 de Kassel i confirmat per l’exposició que Uldo Kulterman presentà a París sota aquest nom Els artistes hiperrealistes tracten de cercar amb el més radical dels verismes una transcripció de la realitat, fent servir els mitjans tècnics i fotogràfics de manipulació de les imatges Aconsegueixen, amb la pintura a l’oli o amb l’escultura, el mateix detallisme i enquadrament que ofereix la fotografia Són destacats representants d’aquesta tendència DHanson, JSalt, DEddy, CClarke, Jde Andrea,…
escotisme
Filosofia
Doctrina filosòfica de Joan Duns Escot i els seus seguidors, representada actualment per l’escola franciscana.
En són trets característics la univocitat de l’ésser, la individualitat hecceïtat , la diferenciació formal, el realisme metafísic, el voluntarisme i l’intuïcionisme psicològic Fou declarat doctrina oficial de l’orde franciscà el 1593 En són els principals representants medievals l’aragonès Antonio Andreas ~1280-1320, que fou el més fidel, doctrinalment, dels deixebles de Duns Escot a París i l’autor de l' Expositio in metaphysicam , atribuïda durant molt de temps al mateix Duns Escot, i els anglesos Walter Burleigh -1343 i Thomas Bradwardine ~1290-1349 Als Països Catalans, l’escotisme fou…
Manuel García Morante
Música
Compositor i pianista.
Estudià al Conservatori del Liceu i amplià la seva formació a París Destaca particularment per la seva gran tasca com a harmonitzador de més de 200 cançons tradicionals catalanes, repertori que ha conegut una gran difusió Ha treballat especialment el repertori vocal, en particular amb la seva dona, la mezzosoprano Myriam Alió També és autor de música de cambra i de les òperes El príncipe y el paraíso , Violeta , Las hijas de Bernarda Alba , María Estuardo i Orfeo y Eurídice Com a pianista acompanyà sovint, en recitals per tot el món, la soprano Victòria dels Àngels
Pierre Alechinsky
Pintura
Pintor belga.
El 1947 participà en el moviment Jeune peinture belge A partir del 1948 s’integrà en el grup COBRA El 1955 anà al Japó i s’interessà per la calligrafia japonesa, sobre la qual realitzà un film A partir del 1957 s’establí a París La seva obra es caracteritza per la repetició d’elements biomòrfics, els quals, distribuïts en la tela, es repeteixen amb poques variants i s’interaccionen Les teles donen un ambient de desintegració Sovint les seves pintures són monocromes, i els colors vermells, verds, blaus, blancs no tenen la violència acostumada en altres obres d’artistes del COBRA
Francisco Pradilla y Ortiz

Autoretrat de Francisco Pradilla
Pintura
Pintor.
Estudià, pensionat des del 1874, a Roma, on pintà Juana la Loca Madrid, Casón del Buen Retiro, quadre d’història patètic i vibrant que li valgué, malgrat no haver-se presentat mai abans a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, la medalla d’honor del 1878 i un prestigi extraordinari Obtingué també grans premis a París 1878, Viena 1882 i 1892, Munic 1882 i Berlín 1892 El 1882 el Senat li encarregà el gran oli La rendición de Granada Fou director del Museo del Prado 1896-98 i de l’Academia Española de Bellas Artes en Roma
Bruno Pontecorvo
Física
Físic nuclear italià.
Estudià a l’URSS, als EUA, al Canadà i a Anglaterra Treballà a la Universitat de Roma amb EFermi fins el 1936, que se n'anà a París fugint del règim feixista Més tard al Canadà féu recerques sobre els raigs còsmics i el triti Ciutadà britànic el 1948, treballà al Harwell Research Center a Berkshire, però el 1950 desaparegué i cinc anys després se sabé que era ciutadà soviètic i que treballava a l’URSS en recerques sobre energia atòmica a Dubna Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS i el 1963 obtingué el premi Lenin
Jean Baptiste Perrin
Física
Físic francès.
Fou professor a París, a l’École Normale Supérieure 1894-97 i a la Faculté des Sciences des del 1910 El 1895 trobà que els electrons constituïen la càrrega negativa dels anomenats raigs catòdics Féu experiments sobre els raigs X, sobre el moviment brownià, etc Determinà el nombre d’Avogadro per diferents procediments i demostrà l’origen de l’energia solar com una transformació de l’hidrogen en heli El 1940 se n'anà als EUA Publicà Les atomes 1913 i Les éléments de la physique 1930, entre altres obres El 1926 li fou atorgat el premi Nobel de física
Ponç de Perellós i van Steenhoont
Història
Fill de Ponç de Perellós i de Maria.
Heretà del seu pare i comprà 1423 el castell de Tous Anà a París 1399 per a tenir-hi activitats cavalleresques hi combaté segurament 1400 amb Pere de Cervelló i el 1406 intentà ingressar a l’orde de l’Escut Verd i la Dama Blanca, recentment fundat, i estigué a punt de combatre amb el cavaller castellà Pero Niño El 1409 era a Borgonya en missió diplomàtica Es casà amb Violant Lluïsa de Mur, que li aportà les baronies de l’Albi i Cervià i que, en restar vídua, es tornà a casar amb Frederic d’Aragó, comte de Luna