Resultats de la cerca
Es mostren 68262 resultats
velocitat variable
Transports
Sistema de regulació de la velocitat dels vehicles a les carreteres catalanes que varia segons incidències com ara la intensitat del trànsit o la contaminació.
Entre el gener i el març del 2011 el govern català derogà l’anomenada zona 80 km/h als accessos a Barcelona i implantà un mapa de velocitats amb límits a 100 i 120 km/h en diversos trams A més, el sistema de velocitat variable, ja existent a la C-32 autopista dels túnels del Garraf, entre Castelldefels i el nus del Llobregat i C-31 entre Castelldefels i la plaça de Cerdà, a Barcelona, s’estengué a la AP-7/AP-2/B-23 entre Martorell i la Diagonal, que entrà en funcionament al final del gener de 2012 El sistema de control dinàmic de la velocitat permet modificar el límit de velocitat, sempre a…
cos de recanvi

Cos de recanvi d’una trompa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments aeròfons, secció del tub independent del generador del so i amb forats per a fer les notes que, encaixat al cap o en altres seccions de l’instrument, reemplaça el cos principal o s’hi afegeix per tal de variar la llargada total de l’instrument.
En molts casos, els cossos de recanvi formen tot un joc que proporciona llargades diferents de l’instrument per a adaptar-lo a diverses afinacions Aquest procediment s’usà en molts instruments de vent-fusta del Barroc i el Classicisme per a ajustar-los als diferents diapasons de l’època o per a facilitar el transport a tons cromàtics
parells
Història del dret català
Dels s. XII al XVI, dret dels batlles de sac a cobrar diners per cada sou que el senyor obtingués del pagès de remença per raó de redempcions, terços, lluïsmes o foriscapis.
Aquesta participació del batlle havia de pagar-la el senyor directe, però si aquest feia gràcia o dispensació total o parcial del pagament a l’emfiteuta, aleshores era a càrrec del pagès el pagament dels parells al batlle Alguns batlles jurisdiccionals també participaven amb parells de quantitats recaptades, àdhuc en els casos que el pagament hagués estat per raó de composició
article
Gramàtica
Element gramatical que, en l’aspecte formal, expressa el gènere i el nombre del substantiu del qual depèn, o que dona caràcter substantiu a expressions que no són pròpiament un substantiu.
En l’aspecte funcional, l’article individualitza i concreta talment que l’absència d’article confereix un valor indefinit o partitiu al substantiu L’article té també una funció determinant i de referència a quelcom ja conegut, però que no és tan general Altrament, la determinació es basa en les circumstàncies i, encara més, pot tractar-se d’un objecte únic en la realitat Amb l’article hom expressa una realitat concreta, total i única en cada situació —o quelcom amb aquest caràcter— que contrasta amb el contingut de diverses menes d’expressions oposades Així, hom es refereix a un objecte…
mordent

Mordent
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Ornament format per l’alternança ràpida de la nota principal amb la nota auxiliar inferior (mordent a la 2a inferior) o bé amb la nota auxiliar superior (mordent a la 2a superior).
El nom també s’atribueix de manera genèrica i, de vegades, poc rigorosa a altres tipus d’ornaments de característiques similars S’indiquen amb signes o bé amb petites notes Originàriament, el mordent consistia en una oscillació ràpida, breu o prolongada, entre la nota principal i la nota inferior normalment, a distància de semitò L’ornament començava per la nota principal i atacava sobre la pulsació A partir del Romanticisme, l’atac de l’ornament començà a fer-se abans de la pulsació com unes curtes anacrusis, fent coincidir l’accent sobre la nota principal També existia el mordent invertit o…
alambí

Gravat d’un alambí del Llibre dels secrets de l’agricultura (1617), de Miquel Agustí
Enologia
Aparell de destil·lació, simple o fraccionada, utilitzat per a obtenir alcohol a partir del vi i dels subproductes de la vinificació.
La destillació de vins per a l’obtenció de conyacs i d’aiguardents és practicada en alambins simples, discontinus i a foc directe La destillació de brises és realitzada en aparells per arrossegament amb vapor d’aigua en aparells de columna, alimentats amb brisa de manera contínua, o en aparells discontinus, constituïts per un generador de vapor, una sèrie de vasos on es disposa la brisa, una columna de rectificació i un refrigerant
fanfara
Música
Música per a instruments de vent-metall, de vegades acompanyats amb percussió, per a ser tocada en actes cerimonials, per a anunciar l’arribada d’alguna personalitat, o per a iniciar algun acte públic.
També té la mateixa funció en la música militar o en les caceres, com a crit per a iniciar la partida, la retirada, etc Per extensió, passatge de música simfònica o escènica que emula les característiques abans esmentades
lingüística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia el llenguatge humà, d’una manera absoluta o tal com apareix de fet, cristal·litzat en les llengües concretes.
Cal no confondre la lingüística amb altres ciències afins, sobretot la filologia que tracta de les llengües en relació amb els texts i amb tota la documentació que en recull les manifestacions o la gramàtica que introdueix el concepte de les regles que donen compte del funcionament de les llengües La lingüística té, doncs, per objecte el fet de llengua nu, en si, després que hom l’ha abstret de les dades amb les quals indefectiblement es presentava embolcallat Ara bé, els fets de llengua poden ésser considerats des d’angles diferents, cosa que ha dut a la distinció tradicional…
calcioferrita
Mineralogia i petrografia
Hidrofosfat hidratat de calci, de ferro, de magnesi i d’alumini, Ca4Mg(Fe,Al)4(PO4)6(OH)4·13H2O.
Mineral de la classe VII fosfats, del grup de la montgomeryita que cristallitza en el sistema monoclínic Lluïssor nacrada de transparent a translúcid, de color groc a verd Apareix formant nòduls o agregats fullosos
distorsió
Física
Tecnologia
Deformació d’una imatge (per imperfeccions del sistema òptic utilitzat), del so, d’una vibració, d’un senyal elèctric, etc, a causa de les imperfeccions de l’aparell reproductor o amplificador, o bé en una transmissió.
Generalment la distorsió modifica la forma d’ona en electrònica i electroacústica s’esdevé molt sovint i segons els efectes produïts rep diversos noms distorsió d’amplitud, distorsió harmònica, distorsió de cruïlla , etc Hom parla de distorsió d’amplitud quan els diferents components de freqüència del senyal són amplificats o atenuats de forma desigual La distorsió harmònica es produeix quan en amplificar un senyal s’hi afegeixen harmònics d’ordre superior la qualitat d’un amplificador d’alta fidelitat depèn de la distorsió harmònica total , que és el tant per cent que representa…