Resultats de la cerca

Regí els tres primers comtats esmentats amb el seu germà Miró fins a la mort d’aquest 966, com a successor de llur pare Sunyer Miró sembla haver-se dedicat preferentment als afers interiors de la ciutat de Barcelona i les comarques limítrofes, mentre que el seu germà s’ocupava de la resta, de les qüestions militars i de les relacions exteriors Després de la mort de Miró I de Barcelona , sense successió, Borrell, vers el 967, es casà a Rodés amb Letgarda de Roergue , filla del comte Ramon I de Roergue, marquès de Gòtia, amb la qual cosa trencà la tradició de prendre muller entre les dames del…

La vila de Camprodon consta històricament de dos nuclis la Vila de Dalt, centrada per la plaça i l’església de Santa Maria, i la Vila de Baix, nascuda al final del segle XII al peu del castell de Camprodon, ara desaparegut, situat al puig de Sant Nicolau o de les Relíquies, centrada al seu torn per la plaça en la qual es troba l’església de l’antic convent del Carme, del segle XIV, el casal renaixentista anomenat Casa Ribes o Can Marquès, del segle XVII, en ruïnes i també l’ajuntament o Casa de la Vila, que conserva la façana renaixentista del segle XVI Relliga tots dos sectors el popular i…

Situació Un detall de la capçalera exterior de l’església, la qual deixa veure encara les traces de les arcuacions que decoraven la part superior del seu mur L Prat Mapa 291M781 Situació 31TCG727573 L'església és situada dins el terme parroquial de la Llena, a la part baixa del municipi de Lladurs i a l’indret del mas Albets conegut com “la Devesa” Val a dir ja d’antuvi, que s’ha de rebutjar de pla la variant toponímica “Oveig” — en comptes d’Albets—, que recull alguna publicació sobre romànic ben segur com a resultat de l’intent gens reeixit de redreçar “Ubech”, una altra variant espúria i…

JTarradellas arribant a l’aeroport de Ciutat de Mèxic, 1954 Coll part / GS L’elecció de Josep Tarradellas i Joan com a nou president de la Generalitat a l’agost del 1954, en substitució del dimissionari Josep Irla i Bosch, va cloure definitivament l’exili del 1939 La data té un caràcter simbòlic per a l’oposició antifranquista de l’interior, ja que, almenys des dels anys 1946-47, els camins polítics dels partits organitzats a Catalunya i els de les forces exiliades havien començat a divergir de manera clara i irreversible Manca de comunicació, desconeixement de la situació de Catalunya sota…

El Teatre Bartrina, al Centre de Lectura de Reus RM Fundat el 1859 per menestrals propers al republicanisme federal, el Centre de Lectura de Reus conegué durant els anys de la Restauració una letàrgia provocada per les traves polítiques i pel canvi en el teixit social, en el sentit que la petita burgesia anà substituint els menestrals Els nous socis canviaren les conferències pels concerts casolans i les tertúlies, en què llegien els seus treballs literaris La situació s’invertí al llarg de les tres primeres dècades del segle XX, un dels períodes més dinàmics i prestigiosos de la…

Vida Fill de pare editor i de mare pianista, molt aviat mostrà les seves grans aptituds musicals Abans de deu anys començà l’estudi del piano i a onze anys ja componia De primer estudià amb N Jelenkovskij, però per recomanació de MA Balakirev rebé classes particulars d’harmonia de N Rimskij-Korsakov El 1882 la seva Simfonia número 1 fou dirigida per aquest compositor a Moscou i per Balakirev a Sant Petersburg Visqué temporalment a Weimar 1884, on F Liszt escoltà la primera simfonia de Glazunov, a qui elogià, i també viatjà a Bayreuth Després anà a Espanya i al Marroc amb el compositor M Bel’…

Vida El seu nom de fonts era Pietro, que canvià pel d’Antonio en ingressar a l’orde franciscà, malgrat que en alguns casos ha estat citat erròniament amb el nom de Marco Antonio De petit serví com a nen cantor al convent de Sant Francesco d’Arezzo, i el 1637 ingressà a la congregació franciscana de Volterra Després d’un període de preparació a Florència, li fou assignada una plaça al convent de la seva ciutat natal Si bé ha estat tradicionalment associat a la ciutat de Venècia, que acollí amb èxit les seves òperes, sembla que es formà musicalment a Roma, on molt probablement residí entre el…

Vida Considerat una de les ments més brillants del seu temps, estudià a la Universitat de la Sorbona, on obtingué el grau de magister artium Ocupà diversos càrrecs a la cort francesa, primer com a secretari de Carles IV i més tard com a conseller dels seus successors, Felip VI i Joan II, i se li encarregà la realització de múltiples gestions diplomàtiques, algunes de les quals el dugueren a la cort papal d’Avinyó Nomenat maître de requêtes de la casa reial, que recompensà els seus serveis amb nombroses prebendes a Cambrai, Clarmont, Verdun etc, el 1351 es convertí en bisbe de Meaux Vitry fou…

Vida Tot i que no hi ha evidència que visités Roma abans del 1637, estigué relacionat amb la família del famós cardenal romà Antonio Barberini, de qui fou ajudant de cambra com a arpista virtuós entre el 1631 i el 1636 aproximadament Durant un cert temps fou sacerdot i cantor a la catedral de Parma, i des del 1637, tenor a la capella papal El talent de Marazzoli com a compositor començà a destacar amb la seva primera opéra-comique Il falcone 1637, revisada com a Chi soffre speri el 1639 En 1640-41 residí a Ferrara, època en la qual compongué i estrenà la seva opera serie L’amore trionfante…

Vida i obra De família menestral, estudià francès, anglès i alemany amb diferents professors particulars Treballà des de molt jove com a dependent encarregat de la correspondència estrangera en diverses cases comercials de Barcelona La possibilitat d’establir relacions comercials amb la Mediterrània oriental potser fou la causa del seu aprenentatge del grec modern, que li ensenyà Demetrio Carolo, un grec resident a Barcelona, mentre que l’estudi del grec clàssic i de la cultura hellènica fou fonamentalment autodidàctic Ideològicament fou liberal, i sempre es mogué dins els paràmetres del…