Resultats de la cerca

És conegut sobretot pels seus estudis sobre l’ acústica de les sales i la reverberació Estudià a la Universitat Estatal d’Ohio, on impartí classes a partir del 1890 El seu primer projecte fou la sala de conferències del Fogg Art Museum, i més tard participà en el del Music Hall de Boston 1898 Els èxits obtinguts, sobretot en aquest darrer projecte, li proporcionaren una gran fama Descobrí la llei que duu el seu nom que calcula la relació entre el temps de reverberació, la capacitat d’absorció del so i les dimensions d’un auditori, i que constitueix la base per al càlcul acústic de les sales…

S’establí molt aviat a Reus, on exercí de metge Participà en la gestió de la revista La Columna de Foc  1918, vinculada a l’herència modernista, i en la de Llaç  1919, més propera a l’estètica noucentista Fou traductor al català d’autors, sobretot teatrals Cocteau La veu humana , T Williams Figuretes de vidre , Camus Callígula , Racine Fedra , Ionesco La cantant calba , Pirandello Sis personatges en cerca d’un autor , Anouilh Becket o l’honor de Déu , Molière Tartuf , L’avar , Sartre Les mans brutes , Muset Lorenzaccio , Betti, Pavese i d’altres, moltes de les quals inèdites El 1955…

Amic de RCampalans, fou professor a l’Escola de Gèneres de Punt de Canet de Mar el 1939 s’exilià a França, on treballà en estadística, a París El 1950 tornà a Barcelona, on entrà de professor a l’Escola d’Enginyers Industrials Catedràtic des del 1960, s’especialitzà en estadística i recerca operacional Publicà diversos llibres i articles especialitzats al país i a l’estranger Director de la Secció d’Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, treballà en qüestions de terminologia matemàtica i estadística El 1974 rebé el premi Martí d’Ardenya de l’IEC pel…

Fill de l’organista de la Selva, estudià amb ell i més tard a Barcelona, on fou músic de l’orquestra del Circ Barcelonès El 1873 anà a París, on perfeccionà els seus coneixements El 1876, amb el violinista italià Agostino Robbio, féu un viatge professional pel Perú, l’Equador, Veneçuela, els EUA i Cuba Més tard visità el Brasil, l’Uruguai, el Paraguai i l’Argentina El 1878 s’establí a Buenos Aires Ja músic experimentat, el mateix any publicà el seu Álbum musical hispano-americano El 1883 estrenà l’òpera Gualter al Teatro de la Ópera de Buenos Aires Cal esmentar, també, diverses composicions…

Deixeble dels classicistes JRibera i JMadrazo, es distingí per la seva orientació naturalista, per l’observació de la vida, reflectida en dibuixos segurs i ràpids per a la illustració de llibres i de revistes com El Seminario Pintoresco Féu retrats, sobris i de gran personalitat, i quadres on ironitzà finament sobre les afectacions del Romanticisme escenes populars i capricioses, on reflecteix l’art de Goya, i composicions de tema històric, tan pròpies del gust de l’època Entre les seves obres sobresurten les conservades a l’Academia de San Fernando i al Museo de Arte Moderno, el Museo…

Estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de Carles V, a les campanyes italianes del primer quart del segle XVI a les ordres, successivament, del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, del de Sicília, Hug de Montcada, i del general de l’exèrcit imperial Prospero Colonna Ascendit a coronel major del terç dels italians, lluità a Pavia 1525, on ell personalment feu presoner el rei de França Francesc I Intervingué contra la revolta dels moriscs a la serra d’Espadà 1526 i a la campanya de Tunis 1535, on fou armat cavaller per Carles V Els seus fills Cèsar, Quint Sertori i Marc Antoni…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, ciutat on residí El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona El 1706 fou elegit oïdor de l’audiència El 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya i los capítols del redreç o ordinacions del general d’aquella , on sostenia que les lleis del Principat, per a ésser vàlides, havien d’ésser aprovades alhora pel rei i per les corts El Consell de Cent i la…

Estudià filosofia a Berlín i s’inicià en la pintura els anys trenta, dins del corrent expressionista A París 1936-39 connectà amb el surrealisme El 1945 s’establí a l’Estat espanyol, on féu amistat amb Àngel Ferrant a Santillana del Mar fundà l’escola Altamira, que influí en els futurs capdavanters de l’art català Tàpies, Cuixart, etc El 1949 es traslladà a Mèxic, on l’interès per l’arquitectura el portà a desenvolupar l’"arquitectura emocional”, escultures monumentals de fort geometrisme Torres Automex , O ssa Major Creà també el museu El Eco 1953, sense obres i obert a l’experimentació…

Es formà a Barcelona i al Círculo Artístico de Madrid Viatjà per diversos països d’Europa i Amèrica Es presentà a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1894, on va exposar un paisatge A més de Barcelona, feu diverses exposicions arreu, entre les quals cal destacar les de Califòrnia, Mèxic, Budapest i l’Havana Guanyà la medalla d’or a Filadèlfia EUA, 1907 i a Budapest, on també rebé diploma d’honor En l’àmbit de la vida catalana, fou conseller de cultura 1925 del Centre Català de l’Havana i president d’aquesta entitat 1930-33 Dedicat a la decoració, el 1909 restaurà el Liceu de…

Cursà estudis de medicina al Collegi de Cirurgia, i el 1817 es doctorà en farmàcia al Collegi de Sant Victorià de Barcelona i en fou catedràtic per oposició continuà la seva funció docent en 1821-23, a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir en 1824-30 fou separat de l’ensenyament pel govern absolutista, i des del 1830 s’incorporà novament al collegi, i després, a la facultat de farmàcia, on detingué la càtedra de química orgànica i de farmàcia quimicooperatòria fins el 1854 Des del 1839 presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions sobre química,…