Resultats de la cerca
Es mostren 8276 resultats
comicis
Història
Nom que designa diverses assemblees dels romans, bàsicament de l’època de la República.
Les més antigues eren els comicis curiats comitia curiata , que ja existien en l’època de la monarquia romana i que reflectien la tradició familiar patrícia o aristocràtica Eren assemblees de nobles que a l’època de la monarquia elegien els reis i que continuaren després a l’època republicana conferien l' imperium als magistrats Els comicis centuriats comitia centuriata són posteriors a l’any 509 aC, quan la societat romana fou organitzada en cinc classes, segons la riquesa dels seus membres, numerades d’1 a 5, de més rics a més pobres Cadascuna de les cinc classes era dividida en…
Bojan Krkić i Pérez
Futbol
Futbolista.
Ingressà a deu anys al futbol de base del Futbol Club Barcelona A partir de la temporada 2006-07, passà a jugar del juvenil al Barcelona B La temporada 2008-09 s’incorporà al primer equip i es convertí en el jugador més jove que ha debutat en un partit oficial amb el Barça 17 anys i 19 dies Un dels jugadors debutants més destacats, tot i que generalment no formava part de l’alineació titular de Josep Guardiola i Sala , fou el golejador més precoç del club a la Lliga i el segon golejador més jove de la Lliga de Campions Amb el FC Barcelona guanyà tres títols de Lliga 2009, 2010, 2011, dos de…
,
Svetislav Pešić
Basquetbol
Entrenador de basquetbol serbi.
El 1982 aconseguí el primer títol com a tècnic, la Lliga de Iugoslàvia amb el Bòsnia Sarajevo, que tornà a guanyar la temporada següent Emigrat a Alemanya el 1993, fou diversos anys entrenador de l’Alba de Berlín, equip amb el qual guanyà quatre lligues els anys 1996-2000 i dues copes 1996-99 alemanyes, i també de la selecció alemanya, amb la qual guanyà el Campionat d’Europa el 1993 Posteriorment entrenà la selecció de Iugoslàvia, campiona d’Europa el 2001 i del món el 2002, a Indianapolis Tècnic amb unes característiques molt identificades amb el bàsquet de l’antiga Iugoslàvia, fonamentades…
,
Josep Maria Marquès i Planagumà
Historiografia
Eclesiàstic i historiador.
Ordenat prevere el 1963, es doctorà a la Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi sobre la nunciatura de Madrid al segle XVII i publicà els índexs de l’arxiu d’aquella nunciatura El 1978 retornà a la diòcesi de Girona i, d’ençà del 1980 s’ocupà de l’Arxiu diocesà de la ciutat, del qual elaborà repertoris que resumeixen prop de 60 000 documents, i des del 2001 n A partir del 2003 fou també cap del servei del patrimoni històric documental de la diòcesi Publicà, entre altres uns 170 treballs, Cartoral de Santa Maria de Roses 1986, Rutes d’art sacre 1986, Impresos gironins de la…
constitució
Dret català
A partir de la cort de Barcelona del 1283, norma estatuïda pel rei a les corts, amb el consentiment i l’aprovació dels estaments que la formaven; el concepte no tenia precedents a Europa.
D’ací ve la qualificació de dret paccionat , fruit d’un pacte entre el rei i els estaments, donada a les constitucions per juristes com Guillem de Vallseca, Tomàs Mieres i Jaume Marquilles —que insistiren en l’aspecte que la voluntat del sobirà no tenia força de llei si s’oposava a les constitucions—, Fontanella —que afirmava que el rei no solament no podia legislar ell tot sol, sinó que estava obligat al compliment de les constitucions, com ho estaven els seus vassalls—, o Ripoll, Xetmar i Oliva —que elogiaren llur superioritat sobre qualsevol altra norma legal— La constitució —com el fur…
seca
Numismàtica i sigil·lografia
Casa o taller on és encunyada moneda.
En un principi, i per remarcar probablement el caràcter sagrat que hom donava a la moneda, els tallers monetaris eren agregats als temples, com ara l’Herèon de Samos, el Tesèon d’Atenes o el temple de Juno a Roma A l’època medieval, inicialment, la fabricació de la moneda era generalment contractada a particulars per part dels comtes, i les seques poden ésser considerades tallers privats sotmesos a control per mitjà de funcionaris oficials Els reis de Catalunya-Aragó tingueren al Principat una seca reial, la de Barcelona, que funcionà des del 1208 A mitjan s XIII fou creada la de València…
botxí
Oficis manuals
El qui executa les penes de mort i altres penes corporals.
Antigament el botxí no constituïa un càrrec fix, car l’ofès i els seus familiars eren autoritzats per la justícia per a portar a cap aquella funció Més tard ho fou la societat, i d’aquesta la funció passà als servidors de la cosa pública El canvi no s’operà simultàniament arreu, car si a l’antic Egipte i a l’antiga Grècia hi havia executors amb coneixements especials, a Roma l’aplicació de la pena de mort era comanada primer a l’ofès, més tard als lictors, a voltes als soldats i alguna vegada al porter de la presó Entre els pobles germànics hom obligava a fer d’executor de la…
baptisteri

Planta del baptisteri de Sant’Ambrogio al subsòl de la catedral de Milà
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Lloc destinat a l’administració del baptisme.
Als primers segles del cristianisme, a causa de les persecucions, hom efectuava bateigs als llocs on hi havia aigua natural o bé a les cases particulars, i possiblement a les catacumbes Els baptisteris més antics daten del final del segle III i del començament del IV, i deuen llur tipus arquitectònic a la pràctica del ritu d’immersió Eren construccions romanes aprofitades Sant Joan del Laterà Roma, segle IV o bé sales annexes a les esglésies Més tard es generalitzaren els baptisteris autònoms de planta comunament circular, quadrada o poligonal, amb piscina centrada, proveïts en…
àmfora

Àmfores grega (dalt esquerra), romana (baix esquerra), fenícia (dalt dreta) i ibèrica (baix dreta)
© Fototeca.cat
Història
Recipient de ceràmica, amb dues nanses, usat pels pobles mediterranis de l’antiguitat per a guardar i transportar líquids (especialment vi i oli), però també cereals i altres productes.
Durant el Baix Imperi Romà fou usat també com a urna funerària A Grècia cal distingir l’àmfora corrent, i la fina, pintada, especialment les àmfores panatenaiques que hom oferia als vencedors de les panatenees, plenes d’oli dels oliverars sagrats Les àmfores romanes per al vi vinagriae i per a l’oli oleariae foren fusiformes durant la república i més arrodonides en temps de l’Imperi Les fenícies i les cartagineses tenen tipus peculiars en forma de gla, o de cos troncocònic o fusiforme amb coll d’embut Aquestes formes són les que adoptaren els ibers, amb variants de detall L’estudi de les…
Anthony Caro

Anthony Caro
Escultura
Escultor anglès, de nom complet Anthony Alfred Caro.
Es graduà en enginyeria al Christ College de Cambridge 1944 Després del servei militar, estudià art en diverses institucions, entre les quals hi ha la Royal Academy de Londres 1951-53, on fou molt influït per Henry Moore , del qual fou també ajudant Posteriorment fou professor a la SaintMartin School de Londres 1953-79, on defensà una posició renovadora que s’afermà en la seva obra després d’una estada als Estats Units 1959 Allí fou directament influït per l’escultor David Smith , per Kenneth Noland i d’altres Bé que les seves primeres escultures s’inscriuen en un…
