Resultats de la cerca
Es mostren 24787 resultats
zigènids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions mitjanes i de morfologia força peculiar, ja que, encara que són d’activitat diürna, filogenèticament no tenen res a veure amb els ropalòcers i, a més, utilitzen feromones sexuals.
De vol vibrant, tenen el cos molsut i les ales allargades, de colors vius i metàllics, indicadors de llur toxicitat Fins i tot les erugues, de cap retràctil, són també tòxiques, ja que secreten composts derivats del cianur La família integra més d’un miler d’espècies, de les quals viuen a Europa una seixantena i trenta-dues als Països Catalans Els dos gèneres més importants són Zygaena de colors blau, vermell i blanc i Procris de color verd
xantofícies
Botànica
Classe de crisòfits constituïda per algues unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cloroplasts generalment nombrosos, discoides i de color verd groguenc.
Com a pigments tenen clorofilla, xantofilles i carotens Com a material de reserva no presenten mai midó, sinó lípids i un polisacàrid crisolaminarina La reproducció asexual té lloc mitjançant zoòspores o aplanòspores La reproducció sexual és per isogàmia, per heterogàmia o, més rarament, per oogàmia Les cèllules mòbils tenen dos flagels desiguals, un dels quals és barbulat La majoria són dulciaqüícoles Comprèn, entre altres, els ordres de les vauquerials, de les xantococcals, de les xantomonadals i de les xantotricals
ustilaginals
Micologia
Ordre de basidiomicets de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, constituït per fongs paràsits d’angiospermes.
Són autoics, i llur cicle biològic comença a la primavera, quan una clamidòspora, dicariòtica, forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat, productor de les basidiòspores esporidis Les basidiòspores o els micelis resultants s’uneixen i formen un miceli diploide, en el qual s’originen les clamidòspores ustilaginòspores , que són espores de resistència Algunes ustilaginals ataquen plantes de conreu, com les que produeixen el carbó
butlla major
Cristianisme
El document més solemne de la cancelleria papal.
Era anomenada també privilegi , per a distingir-la de les butlles menors litterae La seva finalitat era de concedir i confirmar immunitats o protegir possessions eclesiàstiques Sota Lleó IX 1049-54 hom introduí la rota , roda que després fou imitada per altres cancelleries, com la castellana, i es reduí a monograma La salutació final és bene valete Entre aquests dos darrers elements hi ha la signatura del papa Aquesta mena de butlla desaparegué al s XIV
sistema biicònic
Matemàtiques
Sistema de representació dels punts i de les figures de l’espai per mitjà d’altres figures dibuixades en un pla.
En aquest sistema hom fixa dos punts de vista, cadascun dels quals és determinat per la seva projecció ortogonal sobre el pla de dibuix i una circumferència que té per centre aquesta projecció, i per radi, la distància del punt de vista al pla Hom determina un punt qualsevol de l’espai per les seves dues projeccions sobre el pla, una des de cada punt de vista Aquest sistema de representació permet de fer dibuixos estereoscòpics
timbal
Tipus de timbals
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon de percussió del tipus tambor amb dues membranes.
La caixa de ressonància és un cilindre de fusta de 30 a 50 cm de diàmetre, format per tres peces ajuntades per mitjà de dos cèrcols que fixen les pells en el cilindre mitjançant cordes que les tesen L’instrument, penjat obliquament al coll de l’executant, és percudit en la seva membrana superior, amb dues baquetes, una d’arrodonida, que produeix un so sord, i una altra de més lleugera, que en produeix un de feble
campanulàcies

Flors de campaneta xinesa (Platycodon grandiflorus)
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Família de sinandres constituïda per unes 1.200 espècies de plantes generalment herbàcies o sufruticoses, rarament alguna de llenyosa, herbes, mates i arbusts.
Són pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, especialment d’Europa i d’Àfrica del nord, amb alguns representants a l’hemisferi sud Presenten fulles alternes, mancades d’estípules Les flors són generalment hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, pentàmeres, de vegades gairebé dialipètales tenen les anteres dels estams inicialment connivents o soldades, i l’ovari ínfer format per dos o cinc carpels el fruit és generalment una càpsula, rarament una baia Moltes tenen interès ornamental
aron ha-qodeš
Judaisme
Peça principal del mobiliari de les sinagogues.
De primer fou una caixa funcional on eren guardats els rotlles de la Torà En créixer la veneració pels rotlles com a llei escrita, es convertí en un armari de paret orientat cap a Jerusalem, sumptuosament decorat, i el punt de convergència del local Els temes de decoració de l’armari i el seu entorn són simples, però el material hi és ric Dos elements no hi solen faltar la cortina i la llàntia perenne al davant
monument romà de Santa Maria de Panissars
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la partió d’aigües entre el Pertús (Vallespir) i la Jonquera (Alt Empordà).
Del monument, situat a banda i banda de la Via Augusta, en resten només els dos grans basaments simètrics de 29,5 m × 15,9 m Els seus excavadors, Jordi Castellví, Josep MNolla i Isabel Rodà, l’han interpretat com els trofeus alçats en els Pirineus pel general Gneu Pompeu el 71 aC per tal de commemorar la fi de la guerra sertoriana, construcció a la qual fan referència Estrabó, Sallusti, Plini el Vell i Dió Cassi
cova de Cosquer
Cova submarina situada a la costa entre Marsella i Cassis (França), descoberta el 1991 pel submarinista Henri Cosquer.
El seu accés fou colgat fa uns 10 000 anys com a conseqüència de l’elevació del nivell de la mar arran de la fi de la glaciació de Würm És important per les seves pintures rupestres magdalenianes, que es distribueixen en dos grups el primer, d’uns 27 000 anys d’antiguitat, inclou únicament mans pintades en negatiu, mentre que el segon, segurament d’uns 18 500 anys, es compon de diferents figures d’animals