Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita al S amb Pinell de Solsonès a llevant, la serra de Torregassa el separa d’Olius al NE, pel collet de l’Hostal de les Forques, entre la carretera de Solsona a Bassella, que ressegueix la Ribera Salada, llinda amb Lladurs Pel sector septentrional continua limitant amb Lladurs i també amb un petit sector d’Odèn serra d’Oliana A ponent entronca amb el terme de Bassella, pertanyent a l’Alt Urgell La població és totalment disseminada en masies Hi ha només alguns xalets al fons de la Ribera Salada, sota el poble i cap de municipi de Castellar de la Ribera, que…

Situació i presentació El municipi del Montmell cobreix la part septentrional de la comarca del Baix Penedès amb una extensió de 72,76 km 2 , la tercera part de la superfície comarcal, i és el més gran dels municipis A la part meridional, el Puig Francàs 550 m, contrafort de la serra del Montmell, i el coll de Vilafranca constitueixen el límit amb el municipi de la Bisbal del Penedès Al puig de l’Àliga, a l’extrem més septentrional, convergeixen els termes del Montmell, Aiguamúrcia Alt Camp, Pontons i Torrelles de Foix els dos de l’Alt Penedès A ponent, el límit del Montmell amb el municipi…

Entrà en servei l’any 2009 El 24 de març de 2015 un Airbus A320 de la companyia que feia el vol 4U9525 Barcelona-Düsseldorf s'estavellà al terme de Prats de Blèuna Auta regió Provença-Alps-Costa Blava, en una zona molt inaccessible, a uns 1800 m d’altitud A bord hi viatjaven 150 persones, i no hi hagué supervivents L’avió, que havia passat les revisions reglamentàries, seguia el trajecte previst i efectuà un descens de 8 minuts des de 10000 metres d’altitud fins a estavellar-se Les víctimes eren sobretot de nacionalitat alemanya 72 i espanyola 51, i la resta eren de 13 nacionalitats més…

El sector de ponent és accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa roques Negres 578 m alt, coll de la Bassa 505 m alt, serra del Bovalar 638 m alt i sector oriental de la serra de la Creu 778 m El sector de llevant, més pla, s’estén al llarg de la riba dreta de la rambla de la Viuda límit amb el terme de la Vall d’Alba, a la Plana Alta, entre les confluències amb el riu de Montlleó límit amb el terme de Culla, a l’Alt Maestrat i amb el barranc de les Olles límit amb el terme de Costur Al sector oriental hi ha 2200 ha de muntanya improductiva i 200 ha de bosc Al secà hi ha…

Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera , afluent del Llobregós al terme de Torà, que té la capçalera al terme de Llobera formada per la fusió de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira rep després el barranc dels Quadres per la dreta, i per l’esquerra, ja prop del Llobregós, el torrent de Cellers El territori és part del replà oligocènic de la baixa Segarra, de 500-700 m alt, format per gresos, margues i alguns guixos i suaument inclinat cap al Segre La població, totalment disseminada, mai no ha estat gaire nombrosa…

El 1645 Pere de Planella, baró de Talamanca, Calders, Rodors, etc, va vendre Castellnou a la família Barrera Avui es manté encara ben sencer i té detalls, com una cambra subterrània sobre pilars i voltes que evoquen tot l’art militar medieval L’antiga casa forta de Castellnou de la Plana, dita de Molins, es convertí el 1381, per privilegi del rei Pere III a Pere de Planella, en castell termenat que incloïa en la seva jurisdicció el terme de Moià i la parròquia de Marfà Pere de Planella havia comprat a la corona el mateix any l’antic terme de Clarà i la vila de Moià La família Planella, que…

El terme, molt accidentat, és travessat de NW a SE pel riu Ebrón, afluent del Túria, el qual en forma el límit oriental L’àrea no conreada ocupa unes 4 500 ha 50% del total L’agricultura és a les zones pròximes a les valls dels rius al regadiu hom conrea arbres fruiters pomeres, hortalisses i cereals al secà predominen els cereals La ramaderia és important, i també hi ha apicultura La vila 92 h 2006, 927 m alt és a la dreta del riu Ebrón a l’oest, damunt un turó, s’alcen les restes de l’antic castell islàmic refet en part pels carlins el 1835, fou enderrocat de nou per les forces cristines…

El terme és accidentat a llevant pels contraforts de la mola dels Escolapis i de la serra Peranxisa i, a ponent, per diversos turons que culminen a 443 m alt Miravalència L’agricultura, predominantment de secà, és dedicada a garrofers 1 735 ha, vinya 1 250 ha, oliveres 200 ha, cereals 178 ha, ametllers i llegums Al regadiu 153 ha, que aprofita l’aigua de fonts, hom conrea cereals, blat de moro, alfals, hortalisses i tabac Hi ha avicultura i agricultura Les activitats industrials es limiten a serradores i forns de calç Després d’anys de decadència, a partir del 1960 ha recuperat part de la…

Treballà com a dissenyador gràfic en empreses discogràfiques i com a acompanyant de diversos grups de rock El 1980 formà el seu primer conjunt, Los Rápidos, amb el qual enregistrà el disc homònim Dissolt aquest grup l’any següent, fundà amb Quimi Portet Los Burros, amb el qual enregistrà Rebuznos de amor 1983 El grup, que canvià el nom pel d’ El Último de la Fila el 1985, es convertí en un dels de més èxit del rock estatal fins que es dissolgué el 1998 El 2025 anunciaren una nova gira del grup durant l’any 2026 Aquest any García inicià la seva trajectòria en solitari amb l’àlbum Arena en los…

Estudià al Conservatori Arrigo Boito de Parma i debutà com a baríton el 1948 a Lecce Canvià de corda el 1951 i, després de debutar com a tenor a Bari el 1952 amb Andrea Chénier , es convertí en poc temps en un dels lírics més apreciats del segle XX i en el principal intèrpret del repertori verdià de la seva generació Debutà a Londres el 1953, a la Scala de Milà, amb Mas’Aniello, de Jacopo Napoli, el mateix any, i a Nova York el 1956, amb Aïda, on cantà durant trenta temporades A Barcelona debutà el 1958 Aïda , hi actuà sovint fins el 1982 i hi reaparegué amb L’elisir d’amore…